El Govern sospita que hi ha una màfia darrere l’arribada de menors

Barcelona“Ens plantegem de debò si hi ha una màfia al darrere”. L’arribada massiva i ininterrompuda de menors estrangers no acompanyats -els anomenats MENA- a Catalunya els últims mesos aixeca sospites dins del Govern. La directora d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), Georgina Oliva, va explicar ahir que s’estudia com són els processos d’arribada dels joves, ja que a mesura que porten més temps a Catalunya es coneixen més detalls del seu moviment migratori. De fet, la DGAIA ha fet una enquesta a 500 dels MENA atesos per aclarir, entre altres aspectes, els seus processos d’arribada. En aquest punt s’han detectat indicis -que encara s’estan analitzant- que podrien vincular alguna organització de tràfic d’éssers humans amb el desplaçament dels nois.

La directora general també va apuntar que entre el gener i el maig d’aquest any han arribat 729 menors estrangers no acompanyats, un 81% més que en els cinc primers mesos del 2017 (quan van ser 402 joves). Només aquest maig han arribat 171 nois, mentre que el maig de l’any passat van ser 97. A més, davant d’aquest creixement constant de l’onada migratòria, que de moment no s’ha frenat, Oliva va afegir que les dades de la Generalitat “no quadren” amb les del ministeri de l’Interior: des de l’Estat es comptabilitzen menys joves -el 80% són nois- dels que la DGAIA atén a Catalunya, va explicar ahir Oliva en una jornada dedicada a les persones migrades i refugiades que organitzava la Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya.

Actualment hi ha 550 joves atesos en centres d’acolliment -entre els centres ordinaris de la DGAIA i els creats exclusivament per als MENA-, 180 en centres residencials d’acció educativa (CRAE), 150 en pisos per a persones de 16 a 18 anys i 400 en pisos de suport als joves extutelats. L’arribada massiva va obligar el Govern, la tardor passada, a recórrer a albergs i cases de colònies per atendre els nois, ja que els centres d’acolliment estaven col·lapsats. Aquest recurs havia de ser temporal, però Oliva va admetre ahir que, a l’hora de la veritat, l’estada dels joves s’ha allargat molt més del que estava previst. Això ha provocat, per exemple, que un grup hagi hagut de canviar quatre vegades d’alberg.

Per evitar que es repeteixi una situació similar, Oliva va avançar que s’estan buscant “solucions més sòlides a llarg termini”. Per això, ara la DGAIA treballa per substituir l’acolliment en centres per pisos. L’objectiu és “descongestionar” i tenir habitatges diferents per acollir els joves en funció dels perfils.

El focus de l’acolliment, segons Oliva, s’ha de posar “en el trànsit a la vida adulta”. Un dels problemes que es troben els MENA quan fan els 18 anys és que si no poden cobrar la prestació d’extutelats tampoc poden rebre la renda garantida de ciutadania (RGC). El motiu és que la majoria d’edat no és suficient per obtenir la RGC, ja que un dels requisits per rebre-la és que s’han de tenir, com a mínim, 23 anys. Els menors estrangers tampoc poden treballar a partir dels 16 anys perquè estan en una situació irregular. Per aquesta raó, Oliva va fer una crida a “canviar el prisma”, perquè els MENA no tenen els mateixos drets que la resta de menors.

Feina per a la inserció laboral

La directora de la DGAIA va apostar per agilitzar els processos perquè els joves puguin tenir documentació, els facin les revisions mèdiques de seguida que arriben i els adaptin els currículums escolars. També va urgir a garantir-los programes d’ocupació, que són clau per a la seva inserció laboral i social.

En aquest punt, Oliva va reiterar que el fenomen dels MENA és una qüestió de país que “sobrepassa les competències de la DGAIA”. I va avisar: “Estem tensionant més del compte el nostre sistema de protecció”. Va demanar que, amb el nou Govern, hi hagi “una distribució de responsabilitats” entre els diferents departaments i s’activin una cinquantena d’accions per donar oportunitats als joves.