El Govern s'ofereix per acollir 5.000 refugiats durant els propers dos anys

BarcelonaEl Govern s'ha ofert per acollir 5.000 refugiats durant els propers dos anys, una quantitat que representa només el 0,06% de la població catalana. "Tenim la capacitat per assumir-ho", ha assegurat aquest dimecres la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, en una roda de premsa en què ha tornat a lamentar l'opacitat, la rigidesa i la lentitud del sistema estatal per a l'acollida de refugiats.

La consellera ha precisat que d'aquestes 5.000 persones refugiades, unes 1.800 es podrien rebre aquest mateix any, perquè la Generalitat té previst habilitar fins a 590 places per cobrir les primeres necessitats d'allotjament, des de les 18 que hi ha en l'actualitat, i a aquests xifres cal sumar-hi les que ofereixen ajuntaments, entitats i albergs. Aquestes primeres necessitats es resoldrien entre la Casa Bloc de Barcelona, un edifici de l'Obra Social Sant Joan de Déu a Manresa i l'alberg la Conreria de Tiana. El departament treballa ara a través del Comitè per a l'Acollida de les Persones Refugiades per facilitar també la segona fase de l'acollida i disposa de moment de 30 habitatges per facilitar-la.

Malgrat que l'Estat només ha acollit 18 refugiats, la realitat és que aquestes persones aconsegueixen arribar per altres mitjans i, un cop establerts, demanen l'asil. Durant l'últim any a Catalunya han arribat prop de 2.000 persones en aquesta situació, segons els càlculs que fa el Govern, la majoria, ucraïnesos. La consellera Bassa ha recordat que cal un sistema públic de cobertura estable per donar resposta a aquests persones, que ja són aquí i que han d'esperar fins a tres mesos per rebre una resposta de l'Estat. "Existeix un forat al principi, durant el primer període d'arribada de les persones refugiades, i per això voldríem un sistema integral" d'acollida, ha subratllat per la seva banda el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós.

Davant aquesta situació i la inacció de l'Estat en la matèria, el Govern ha demanat accedir al finançament de la Unió Europea per "exercir la solidaritat" i poder gestionar directament l'acollida. Bassa ha insistit a criticar l'opacitat de l'Estat, una queixa compartida per l'Ajuntament de Barcelona, perquè el govern espanyol no dóna informació ni cap mena de previsió emparant-se en les seves competències exclusives en matèria internacional.