El Govern recorre a cases de colònies pel col·lapse als centres d’acollida

BarcelonaEl sistema de protecció d’infants i adolescents a Catalunya viu tensionat des de fa mesos. La xarxa de centres està preparada per atendre unes 30 arribades de menors al mes, però des del juliol cada mes arriben vora 150 nens i adolescents. La majoria són menors estrangers no acompanyats que arriben a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) després d’un procés migratori que els ha dut des dels seus països d’origen -majoritàriament del Magreb- fins a Catalunya, on es troben desamparats.

Els centres d’acolliment de la Generalitat no són suficients per atendre la demanda, que no para de créixer. Al gener van arribar 80 menors estrangers no acompanyats, i aquest setembre la xifra s’ha disparat (vegeu gràfic). Des de començaments d’any han arribat als equipaments de la DGAIA un total de 904 infants i adolescents. Atesa la situació de col·lapse, el Govern ha posat en marxa un pla per ampliar en 400 les places temporals d’acollida les pròximes setmanes, explica a l’ARA la directora de la DGAIA, Georgina Oliva.

La Generalitat ha hagut de recórrer a equipaments poc habituals, com cases de colònies, per allotjar aquests menors durant uns mesos, mentre s’analitzen les condicions sociofamiliars que determinaran el seu futur. Aquesta mateixa setmana al Gironès una de les cases de colònies s’ha posat en marxa com a centre d’acollida, i se n’obriran tres més, una per demarcació. En total, això suposarà 200 places de nova creació per a aquests nois i noies.

La DGAIA ha llogat les quatre cases per un període de sis mesos aprofitant l’inici de la temporada baixa d’aquest tipus d’equipaments quan s’acaba l’estiu. Segons Oliva, les cases de colònies i albergs tenen característiques compatibles amb els centres d’acollida de menors, perquè estan ben condicionats perquè hi visquin. També destaca l’entorn natural com un factor que pot ajudar que els professionals facin la seva tasca d’atenció integral als joves tutelats.

L’objectiu de la Generalitat és que aquests joves s’estiguin pocs mesos en aquestes cases, el que calgui mentre s’analitza on residiran de manera permanent. “Es parla amb ells, es busca si tenen cap vincle de parentesc a Catalunya i, si no és així, se’ls destina a un centre residencial”, explica Oliva. Per tal d’atendre aquests 200 infants i adolescents a les cases de colònies es destinaran equips professionals de la DGAIA.

L’altra part del pla de xoc del Govern consistirà a habilitar 200 places més en pisos tutelats per als nois estrangers no acompanyats que tenen entre 16 i 21 anys. La DGAIA ha optat, en aquest cas, per externalitzar a entitats la gestió d’aquests pisos. “Hem triat entitats que ja col·laboren amb nosaltres i d’altres que ens aporten un coneixement migratori”, explica la directora. Els pisos són infraestructures per treballar la futura autonomia d’aquests joves, que estan més a prop de la majoria d’edat i als quals s’ha d’orientar per estudiar o per treballar, que és el que volen en molts casos.

Cada cop són més joves

Travessen l’Estret com poden, si cal amagats en camions. La majoria de menors estrangers no acompanyats que han arribat els últims mesos a Catalunya provenen de la zona del Magreb, d’àrees rurals. Marxen de casa seva buscant un projecte de vida que els permeti ajudar la família, explica la directora de la DGAIA. El fenomen no és nou, però va a més i la Generalitat està amoïnada perquè cada cop són més joves. L’edat mitjana dels atesos ronda els 15 anys, però cada cop n’arriben més de només 12 anys. “Ens preocupa molt, perquè fa la impressió que això pot créixer”, avisa Oliva.

La situació fa mesos que ha saturat els recursos disponibles. Aquest any els centres de menors tutelats han incorporat gairebé 100 places noves, però davant el fenòmen han resultat insuficients. La Fiscalia de Barcelona va emetre una nota divendres passat en què alertava el Govern que hi havia infants que, en els casos més extrems, es passaven tres dies a les dependències dels Mossos d’Esquadra a la Ciutat de la Justícia. Fins i tot havien de dormir en una sala d’espera d’aquestes instal·lacions amb matalassos a terra. La Generalitat va respondre que preparava alternatives per allotjar-los que es concreten en aquests pisos i cases de colònies per parar el cop.

La creixent demanda d’atenció a menors no és només a Catalunya. A Andalusia els serveis de protecció a la infància i l’adolescència també han notat un fort increment. Tot i que no estan en els mateixos nivells de tensió, d’altres comunitats autònomes com Madrid o el País Basc també reporten un increment d’arribades. És per això, diu la directora de la DGAIA, que el tema es tractarà pròximament en una trobada amb totes les comunitats autònomes, que reclamen recursos per poder donar una atenció adequada a les necessitats d’aquests joves.

En paral·lel, diferents departaments de la Generalitat asseguren que treballen per esbrinar les causes de l’increment de menors estrangers desemparats. Molts arriben després de creuar l’Estret, però també s’han detectat menors procedents d’altres països europeus on han fet intents fallits d’establir-s’hi.