Salut continua reclamant "accions contundents" a Madrid

BarcelonaArran de la pugna política entre la Comunitat de Madrid i el govern espanyol sobre les mesures de confinament que ha d'aplicar la capital espanyola, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha insistit que calen mesures "contundents" en aquesta ciutat per contenir la mobilitat i evitar que els alts índexs de contagis s'estenguin a la resta de l'Estat. Vergés ha defensat a TV3 que el Govern no se sentia interpel·lat per les mesures aprovades i publicades avui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) per poder tancar Madrid. "Hem d'actuar molt abans, jo faré cas dels nostres tècnics per poder controlar l'epidèmia", ha assegurat.

La consellera ha dit que ara hi ha un "pols polític" i que sembla que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, "no entra en raó". "Hi ha zones de Madrid que presenten molt més de mil casos per 100.000 habitants", ha lamentat, i ha afegit que "Madrid està aplicant mesures que són una còpia de les de Barcelona amb una incidència molt diferent". Vergés ha tornat a desaconsellar desplaçar-se a la capital espanyola: "No és el moment d'anar-hi". En cas que Madrid desobeeixi les noves restriccions, ha deixat clar que des de Catalunya no es demanarà que s'hi apliqui un estat d'alarma per forçar-les: "Són ells els que tenen competències. Nosaltres ens ocupem del nostre territori i ho fem amb total responsabilitat".

Sobre el motiu pel qual Catalunya va votar en contra de les mesures consensuades per a les ciutats de més de 100.000 habitants amb una elevada incidència del virus, la consellera ha lamentat que Madrid se'n despengés i ha assegurat que aquí les noves limitacions podrien generar "confusió" i "embolic jurídic", perquè hi ha zones amb incidències més baixes on ja s'apliquen algunes de les limitacions. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha comentat que els motius eren eminentment tècnics, perquè "s'ha d'actuar abans dels llindars que ells fixen".

El coordinador de la unitat de seguiment del covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz, ha puntualitzat que l'anàlisi per adoptar mesures és "molt complexa", perquè hi ha diversos factors que cal tenir en compte per decidir fins a quin grau es pot fer, i no són només epidemiològics, sinó que també hi ha criteris assistencials i socioeconòmics. "No n'hi ha prou amb superar o estar per sota d'un indicador per prendre decisions. Tant de bo, estaríem més tranquils, però no és així", ha afirmat Mendioroz, que ha posat com a exemple la gestió de Salut del brot del Segrià: si bé ha reconegut que s'hi va actuar "una mica tard", ha conclòs que es van prendre les decisions que calia prendre.

A primera hora del matí, Argimon ja havia lamentat la "lluita de pati de col·legi" que hi ha a Madrid, i a la compareixença ha tornat a reclamar decisions des de la lògica de la política sanitària: "Tothom –nosaltres, Catalunya, Galícia, Aragó, Balears...- hem pres mesures independentment del color polític. Actuar i fer una gestió responsable no t'assegura res, perquè tres brots no controlats t'ho empitjoren tot, però no prendre decisions sí que t'assegura tenir problemes”, ha subratllat. L'epidemiòleg ha matisat: "No dic que Madrid no n'estigui prenent, simplement que no ho fa amb la velocitat o contundència que caldria".

Argimon ha insistit que calia "clarament" restringir la mobilitat a Madrid perquè les xifres estan "absolutament desbordades" i el que està passant "només fa mal a la ciutadania". Ha assegurat que aquesta demanda neix de les decisions epidemiològiques errònies que ha pres Madrid, com ara suspendre la recerca de contactes estrets als centres educatius. "D'alguna manera està admetent que ja està en un estadi de mitigació franca", ha afirmat, i ha conclòs que això obligaria a restringir la mobilitat des de la capital.

Catalunya, lluny dels indicadors madrilenys

El risc de rebrot de Catalunya, que mesura els possibles nous casos diagnosticables els pròxims catorze dies i es calcula multiplicant la incidència acumulada i la velocitat de contagi (R), continua reduint el pendent i ja se situa al voltant dels 156 punts i s'allunya del llindar crític (200), però encara es mou per sobre del que es considera controlat (100). De fet, ara mateix cap de les deu ciutats catalanes amb més densitat poblacional supera els 500 casos de covid-19 per 100.000 habitants els últims catorze dies, un dels criteris uniformes per aplicar restriccions i amb els quals l'Estat ha tancat perimetralment Madrid.

Segons la conselleria de Salut, Girona és la ciutat que registra una incidència acumulada més elevada (397) i Lleida la que té uns valors més baixos (133). L'Hospitalet de Llobregat (256) és la segona gran ciutat amb més contagis per població, seguida de Santa Coloma de Gramenet (240), Mataró (218), Badalona (217), Reus (202), Terrassa (196), Barcelona (183), Sabadell (154) i Tarragona (142).

Canvis per controlar les reinfeccions

Argimon ha anunciat aquest dijous alguns canvis en el protocol d'actuació davant el covid-19, entre els quals destaca la reducció de sis a tres els mesos d'exempció de quarantena per a les persones que han passat el covid-19. Això significa que si una persona ha estat en contacte amb un positiu sense complir les mesures de protecció però ja ha passat la infecció i la té confirmada per PCR tres mesos abans, no se la considerarà contacte estret i no s'haurà d'aïllar. "La reinfecció no és freqüent, però no la descartem, i pel criteri de prudència reduïm el criteri", ha explicat el secretari de Salut Pública, que ha apuntat que fins ara no hi ha descrits casos de reinfecció abans d'aquest període.

Quarantenes de 10 dies

Aquest dijous també s'ha fet efectiva la modificació segons la qual les quarantenes per als contactes estrets passen a ser de deu dies. El departament de Salut ha actualitzat el protocol per incloure la reducció de les quarantenes de contactes de catorze a deu dies, una setmana després que la conselleria ho anunciés. A partir d'ara, tothom que hagi estat en contacte amb un positiu de covid-19 sense mascareta i durant més de quinze minuts i se li indiqui l'aïllament domiciliari podrà acabar-lo en deu dies si no té símptomes d'haver-se contagiat.

La mesura, malgrat que no ha comptat amb el suport de tots els experts consultats per elaborar el protocol, com l'infectòleg Oriol Mitjà, es desplega per “millorar el compliment” de les quarantenes. Argimon ha recordat que els contactes de contactes de positius no han de fer quarantenes i ha posat l'exemple clar de les escoles.

Tests ràpids

El departament de Salut ha comprat un milió de tests d'antigens, la meitat dels quals estan ja en magatzems preparats per ser distribuïts. Segons ha explicat el secretari de Salut Pública, estan a l'espera que el Servei Català de la Salut (CatSalut) doni llum verda i indiqui "on i com" es distribueixen. Quan es comencin a repartir, arribarà l'altre mig milió de tests comprats.

Les condicions d'ús, ha dit l'epidemiòleg, depenen del CatSalut, que està acabant de fer una sèrie de recomanacions que no diferiran gaire de les fetes pel ministeri de Sanitat. Al seu torn, Mendioroz ha explicat que les recomanacions s'hauran de fixar en un protocol perquè hi ha una sèrie de variacions en l'ús, per exemple si és algú amb símptomes o no, que "han de quedar clares": "Tothom ha de saber com utilitzar-los per obtenir el major rendiment".

Vacunació contra la grip

Argimon també s'hi ha referit a la campanya de vacunació de la grip d'enguany i ha assegurat que en un context de pandèmia com l'actual esperen millorar els índex de vacunació entre professionals sanitaris. "Aquest any l'objectiu és que el personal sanitari es vacuni amb molta més intensitat que altres anys", ha assegurat. Habitualment, els percentatges entre el personal sanitari se situen al voltant del 35%, un percentatge "molt baix". "Hem d'intentar incrementar-lo i el nostre objectiu és doblar-ho: amb un 70%", ha afirmat el secretari de Salut Pública, que ha admès que és una fita "agosarada" però espera que s'aconsegueixi gràcies a la "sensibilització" del covid. "Veurem si ho aconseguim", ha conclòs.