Operació per frenar els purins a Catalunya

Barcelona / GironaEn 66 municipis de Catalunya no hi podrà créixer el nombre de granges i les instal·lacions actuals no podran sumar ni un sol animal més durant els pròxims dos anys. La moratòria afecta les zones més vulnerables, on la generació de purins ja està per sobre del que pot absorbir l'entorn per a usos fertilitzants del sòl, segons recull el nou decret que el Govern ha aprovat aquest dimecres, després de més de cinc anys de negociacions amb el sector.

Agricultors i ramaders celebren haver-se posat d'acord amb l'administració per reduir la contaminació de les aigües subterrànies per nitrats, però els preocupa els canvis i inversions que suposarà per als professionals tot el que preveu el decret, perquè hauran de canviar de manera de treballar. "Serà un gran canvi per al pagès, i si és per canviar a millor, ho acceptem, però els propers un o dos anys seran complicats", augura el responsable del sector ramader d'Unió de Pagesos, Santi Querol.

La moratòria total afectarà municipis de comarques com el Berguedà, Osona, el Pla d'Urgell, el Pla d'Estany, l'Alt Empordà, les Garrigues o el Vallès Oriental, entre d'altres. Allà on s'atura el creixement del bestiar és on es calcula que el coeficient entre les dejeccions que es generen i el que pot absorbir el municipi és massa elevat, del 120%, segons ha explicat la directora d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, Elisenda Guillaumes.

El criteri per frenar el creixement en aquestes instal·lacions s'ha calculat basant-se en l'índex de càrrega ramadera, que té en compte els quilos de nitrogen que generen les dejeccions, la superfície agrària útil on es poden utilitzar com a fertilitzants i la correlació amb els municipis del voltant, ja que no sempre el nitrogen va a parar a conreus de la mateixa localitat, ha aclarit el cap de del servei de Sòls i Gestió Mediambietal de la Producció Agrària del Govern, Jaume Boixadera.

Per a un segon grup encara més nombrós de municipis també es dictaran moltes limitacions per ampliar granges (és l'anomenada zona vulnerable A, representada en color groc al mapa). Només s'autoritzaran si estan "molt justificades per a la viabilitat de l'explotació i sempre que el nitrogen vagi a parar fora de la zona vulnerable", ha especificat Guillaumes.

En tots dos casos hi ha el compromís que la moratòria es revisarà d'aquí dos anys i que els projectes que ja s'han presentat i acceptat –el Govern reconeix que hi ha hagut un efecte crida per avançar-se al decret– es tramitaran d'acord amb l'antic marc normatiu i no amb el que marca el nou decret, que serà vigent d'aquí 20 dies. Llavors els professionals disposaran d'un any per adaptar-se a les noves condicions.

Més eines i controls per a la fertilització

La nova normativa vol afavorir sobretot la "fertilització orgànica", és a dir, l'aprofitament del purins per a la superfície agrícola. "És la base de la bioeconomia circular. Ja ho feien els nostres avis, però cal portar-ho a una altra escala", defensa la directora d'Agricultura. També incorpora l'objectiu de reduir el volum de fems millorant l'alimentació del bestiar, així com incorporar noves tecnologies a les explotacions per fer més eficients l'emmagatzematge i el tractament per poder, si cal, exportar els purins fora de les zones d'alta densitat.

Ramaders i pagesos comparteixen els propòsits, tot i que mostren dubtes amb les mesures que estableix el decret i que fan referència al control dels purins que han d'assegurar la qualitat del terrenys i revertir la contaminació per nitrats (nitrogen d'aigües subterrànies). Per assegurar una fertilització adequada, és a dir, que no es llenci un excés de nitrogen en una superfície, s'haurà d'invertir en equips que permetin una aplicació uniforme i control de la dosi.

"S'haurà de registrar la quantitat i tipus de fertilitzants que s'utilitzen en una parcel·la. I partir d'un nombre d'hectàrees, estarem obligats a tenir un assessor en fertilització que marcarà les pautes d'abonament i les controlarà. I si el pagès no té titulació, haurà de contractar-ne un", detalla amb preocupació Santi Querol. I recorda que també hauran de fer "fortes inversions" per aplicar les mesures establertes, com per exemple "la instal·lació d'unes turbines penjants per evacuar els purins que poden oscil·lar entre els 30.000 i els 60.000 euros".

Més dubtes dels professionals

Pel que fa a la moratòria que s'aplica a les zones més vulnerables, Unió de Pagesos ha criticat que la normativa estableix que si, un cop transcorregut el termini d'un any, el Govern no ha revisat els municipis que tenen vetat el creixement, cap explotació de les zones vulnerables podrà ampliar les instal·lacions. "No pot ser que en paguem nosaltres les conseqüències, si és la Generalitat qui no fa la feina", ha dit Querol.

A més, des de sindicat tampoc veuen clara l'aplicació i el control de la nova normativa. "El decret implica uns canvis importants, que requereixen programes i eines informàtiques, i tenim dubtes de si realment funcionaran i de si la Generalitat està preparada per assumir aquests canvis", ha assenyalat.

No obstant això, i malgrat els esforços i inversions que implicarà el decret, el cap sectorial del porcí de la JARC, Jaume Bernis, creu que el decret suposa "una oportunitat" per als pgesos i ramaders del país. "Ningú està content al 100% amb el resultat final, i costarà adaptar-se a les noves condicions. Però el sector ho ha d'aprofitar per acabar amb un problema per a la societat i, alhora, per treure un rendiment a les dejeccions, ja sigui com a fertilitzants o transformant-les en energia", ha valorat.