Multes de fins a 100.000 euros a qui no retiri l'amiant perillós dels seus edificis

BarcelonaEl president de la Generalitat, Salvador Illa, ha recuperat la llei per erradicar l'amiant dels edificis catalans que va aprovar el seu predecessor, Pere Aragonès, i que va decaure per la convocatòria d'eleccions. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha anunciat que la norma es presentarà de nou al Parlament a la roda de premsa posterior al consell executiu. Entre les mesures prioritàries hi ha l'elaboració d'un cens, municipi per municipi, de tots els edificis construïts amb aquest material, i el desplegament d'un règim sancionador que permeti multar amb fins a 100.000 euros els propietaris que no treuen els elements d'uralita degradats a petició de les autoritats.

En el marc d'aquesta normativa, el Govern també estudiarà fer un certificat de presència d'amiant en edificis privats construïts abans de 2002 (com ja es fa amb les condicions energètiques) que, a més, sigui vinculant per a la compra i lloguer. D'altra banda, es contempla l'ampliació de la xarxa d'infraestructures per absorbir l'augment de residus d'amiant dels pròxims anys, sigui habilitant espais a les deixalleries o creant abocadors controlats. "Aquest producte es va utilitzar especialment entre els anys 60 i 80, per la qual cosa, en aquests moments, estaria en el final de la seva vida útil i això pot ser perillós per a la salut pública", ha alertat Paneque.

L'Agència de Residus liderarà aquest pla nacional, que s'ha aprovat sense modificar-ne ni una coma de la proposta de l'anterior executiu i que ara s'ha de debatre al Parlament, on sí que hi poden haver esmenes. Paneque ha subratllat que aquesta és la primera norma sobre amiant que es tira endavant de l'Estat, i es preveu que estigui a punt, com a màxim, l'any 2026. Segons la Generalitat, aquest recurs permetrà tenir una fotografia més acurada de la presència de l'amiant i agilitzar la seva retirada en els casos que suposi un risc per a la salut de la població.

L'últim estudi disponible és del 2001, i aleshores ja s'estimava que hi havia aproximadament 4 milions de tones d'aquest material, considerat el producte estrella de la construcció d'habitatges, fàbriques i conductes per al subministrament d'aigua a l'Estat entre els anys 60 i 80. Ara la Generalitat calcula que se n'han retirat entorn de 2 milions de tones i que en quedarien entre 2 i 3 milions més, però fonts coneixedores admeten que només es té constància de l'existència de 800.000 tones en cobertes de fibrociment (ciment barrejat amb fibres d'amiant). 

10 milions anuals per als municipis

El marc normatiu exigeix l'elaboració d'un mapa al detall de les teulades d'amiant i, per fer-ho, ofereix plantilles per a la recollida de dades i pautes perquè els consistoris puguin presentar la documentació. A més, s'ha començat a fer formació a ajuntaments i consells comarcals. Un altre dels objectius de la llei és habilitar eines per agilitzar la tramitació forçar la retirada en immobles particulars on hi ha amiant degradat. A hores d'ara un ajuntament pot instar un propietari a inspeccionar elements i, si es confirma que està malmès, el consistori pot incoar un expedient, però el procediment és enrevessat. 

La Generalitat també té previst obrir un fons específic que inclou subvencions al món municipal de fins a 10 milions d'euros anuals, ja que, en una primera fase, els ajuntaments hauran de tenir controlades les seves instal·lacions mitjançant el mapa cartogràfic, així com de les cobertes dels immobles privats. Només sis municipis han enviat aquesta documentació a un nivell de detall que el Govern considera òptim –Badia del Vallès, Flix, Masquefa, la Pobla de Segur, Ripoll i Sant Llorenç de la Muga– perquè hi han destinat més recursos o han externalitzat la tasca a empreses especialitzades, però fonts governamentals valoren que hi ha molts territoris treballant-hi intensament des de fa anys, com Barcelona. 

La nova normativa s'alinea amb les recomanacions de la Unió Europea, que demana que el 2028 totes les instal·lacions de titularitat pública estiguin lliures d'amiant, sobretot si són en entorns vulnerables com escoles o centres sanitaris. En aquest sentit, la Generalitat ja ha revisat el 83% dels 6.500 immobles que té i no ha detectat amiant en un 90%, és a dir que prop de mig miler d'edificis sí que en tenen. "Ens hem marcat com a objectiu complir aquestes recomanacions europees", ha afirmat Paneque. De cara al 2032, la UE també planteja que el material hagi desaparegut de totes les edificacions, tant públiques com privades.

Val a dir, però, que es tracta d'un objectiu ambiciós –i que no té caràcter obligatori perquè no és una directiva europea, sinó una recomanació–, tenint en compte que l'any 2021 l'Estat ja va imposar als ajuntaments de tot Espanya fer els censos per planificar la retirada d'aquest material abans del 10 d'abril del 2023 a través de la llei de residus i sòls contaminats. En el cas de Catalunya, però, només un 20% dels municipis han entregat l'inventari, alguns dels quals amb documentació parcial. Segons fonts governamentals, l'executiu espanyol no plantejava cap calendari o sanció per a qui incomplís l'ordre, ni donava recursos econòmics o tècnics per retirar el material; una absència d'indicacions que penalitza sobretot els municipis petits. 

Vida útil de 30 i 40 anys

Conegut popularment com a uralita, l'amiant era un producte a l'abast, barat i que prometia infraestructures sòlides en un moment en què la prioritat era construir molt de pressa. El 2002 es va prohibir el seu ús en qualsevol format, però mentre no estigui malmès no suposa un risc per a la salut pública i no és obligatori retirar-lo. D'aquí que Catalunya encara estigui plena de construccions amb amiant. Les cobertes són l'element més visible, però no l'únic: n'hi ha als dipòsits d'aigua, les canonades, els baixants i els col·lectors horitzontals, així com a les xarxes de subministrament d'aigua.

La vida útil de l'amiant és de màxim 40 anys, però si es degrada pot ser perjudicial per a la salut. Combinat amb malalties de risc o el consum de tabac, exposar-s'hi de forma perllongada s'associa a càncer de pulmó i asbestosi, que és una irritació dels teixits pulmonars que pot causar insuficiència respiratòria. Els casos més coneguts són els dels treballadors del metro que van emmalaltir dècades després de l'exposició al material desgast de les antigues sabates de fre, la pintura, els tallers, els túnels i els conductes de ventilació.