El Govern obre expedients sancionadors a cinc portals immobiliaris per incomplir el decret de regulació dels lloguers

BarcelonaL'Agència Catalana del Consum (ACC) ha obert expedients sancionadors a cinc portals immobiliaris per incomplir el decret vigent de regulació dels lloguers, concretament per no incloure als seus anuncis l'índex de referència dels preus de lloguer de la Generalitat. Els portals que seran inspeccionats i que s'enfronten a sancions que poden arribar a 10.000 euros són Fotocasa.es, Habitaclia.com, Idealista.com, Pisos.com i Yaencontré.com. L'actuació és fruit de la campanya d'inspeccions engegada el desembre per l'ACC per verificar el grau de compliment de la nova llei en els contractes d'arrendament d'habitatge.

L'índex de referència dels preus de lloguer permet saber el preu mitjà del metre quadrat de lloguer d'un habitatge situat en una zona i unes característiques concretes i, segons ha informat el departament d'Empresa i Coneixement en un comunicat, “ha de constar en totes les ofertes i publicitat que incloguin els preus de lloguer, tal com estableix la Llei 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes”. Aquesta normativa està en vigor des del 22 de setembre de l'any passat i, a partir d'aquell dia, a les zones amb falta d’habitatge assequible el cost del lloguer queda vinculat al que estableix l’índex de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

El preu del lloguer, doncs, no pot augmentar pel que fa al contracte anterior, ni pot superar l'índex de referència en aquells contractes nous d'habitatges destinats a residències permanents. En concret, la llei determina que els nous contractes s’han de cenyir al preu/m2 de referència i prohibeix que el propietari n’apugi el lloguer en cas que l’immoble hagi estat arrendat per sota del preu de referència durant els últims cinc anys. Per tant, la nova norma rebaixa els preus que ara estan per sobre de l’índex i, a més, congela els que se situen per sota.

A part de les inspeccions engegades al desembre, Consum ha rebut 248 denúncies des de l'entrada en vigor de la norma per anuncis majoritàriament publicats en portals d'internet que no informaven del preu de renda segons l'índex de referència o que no incloïen el preu del lloguer anterior. El Govern, en canvi, adverteix que és obligatori mostrar aquesta informació per a tots aquells habitatges que s'han llogat en els últims cinc anys.

Recurs al Tribunal Constitucional

Les sancions s'han sabut el mateix dia que la Generalitat ha acordat defensar la llei de contenció de rendes al Tribunal Constitucional (TC), després que el PP hi presentés un recurs d’inconstitucionalitat. L'executiu ha acordat personar-s'hi per presentar al·legacions i protegir la competència per congelar i rebaixar el lloguer en zones amb falta d’habitatge. La normativa està vigent des del setembre passat en 61 municipis de més de 20.000 habitants amb una falta acreditada d’habitatge assequible, entre els quals hi ha les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Entre els arguments que esgrimirà el Govern hi ha que a Catalunya només s’aplica el dret civil espanyol subsidiàriament; és a dir, en els casos no previstos ni resolts pel Codi Civil de Catalunya ni en cap altra llei aprovada pel Parlament. En aquest cas, subratlla la Generalitat, Catalunya ja disposa d'una llei, la 11/2020 del 18 de setembre passat, i la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, s'ha mostrat "convençuda" que la Generalitat té les competències per regular els lloguers.

Catalunya continua sent la segona comunitat autònoma on és més car llogar un habitatge, rere Madrid. La llei de contenció de rendes va trigar més d'un any a gestar-se políticament, si bé quan va arribar a la cambra ja tenia el suport d'ERC, els comuns, la CUP i JxCat, que en aquest cas es va sumar a l'acord definitiu amb el Sindicat de Llogaters in extremis, pocs minuts abans de la votació. La normativa va ser aprovada per 71 vots a favor i 63 en contra (PSC, Cs, PP, PDECat i Demòcrates).

De fet, tant el PP com Cs han tingut el redactat en el punt de mira des del primer moment perquè el consideren un atac a la propietat privada, i el van recórrer al Consell de Garanties Estatutàries, al·legant que algunes parts del text incomplien la Constitució i l'Estatut. L'organisme va dictaminar, tot i que la resolució no era vinculant, que diversos articles eren inconstitucionals perquè vulneraven competències de l'Estat, i els populars van anticipar que l'impugnarien al TC. Ho van materialitzar a finals de desembre i l'alt tribunal va admetre a tràmit el recurs el 27 de gener.