El Govern pagarà el lloguer a les persones vulnerables amb data de desnonament

BarcelonaLa Generalitat pagarà a partir del setembre el lloguer de les persones vulnerables amb data de desnonament fixada i que estiguin a l'espera d'un habitatge amb lloguer social. El departament de Drets Socials ha anunciat aquest dimarts la mesura, que s'emmarca en el programa Reallotgem, dotat inicialment amb 20 milions d'euros i que preveu cobrir almenys 1.500 casos de famílies que compleixen els requisits de la mesa d'emergència de la Generalitat. La idea és que el Govern assumeixi els costos de les persones afectades per una ordre d'expulsió, independentment de si es tracta d'una ocupació o un cas per impagament del lloguer, per tal que les persones o les famílies puguin mantenir la seva llar. "Volem evitar que aquestes persones sentin l'angoixa que poden perdre el seu habitatge immediatament", ha explicat la consellera de Drets Socials, Violant Cervera.

El funcionament és el següent: la Generalitat actuarà com a llogatera davant del propietari i cobrirà els costos de lloguer d'aquestes famílies amb contractes d'entre 5 i 7 anys de durada i al preu indicat per l'índex de referència establert a la llei d'arrendaments urbans. Com a resultat, les famílies que s'acullin a la mesura hauran d'abonar entre el 10% i el 18% dels seus ingressos –el que serien de mitjana uns 70 euros mensuals de lloguer– i serà l'administració qui pagarà l'import restant al propietari fins a arribar al preu que marca el contracte. En els casos de lloguer, el govern també assumirà fins a sis mesos del deute que hagin pogut acumular amb la propietat.

La fórmula que utilitzarà el Govern per tal de poder facilitar aquestes ajudes es basa en dos contractes de lloguer diferents: un primer document que signaran la Generalitat i el propietari una vegada arribin a un acord, i un segon entre la Generalitat i els llogaters en risc de perdre casa seva. Tot plegat, però, dependrà de "la bona voluntat" dels propietaris, que en cap cas estaran obligats a lliurar l'habitatge. "Si el propietari s'hi nega, no hi ha cap instrument legal", ha reconegut Cervera. És per aquest motiu que el Govern preveu la possibilitat d'assumir el cost del lloguer mentre durin les negociacions –com a garantia de cobrament per als propietaris– i mentre busquen un habitatge alternatiu per si no s'arriba a un acord. En aquest últim cas, s'insistiria a tots els ajuntaments per buscar una solució.

Els contractes, per tant, se signaran un per un i de manera bilateral entre Generalitat i propietaris. Però de la mesura s'exclouen aquells que ja estan obligats a oferir un lloguer social a les famílies abans d'iniciar el desnonament. Són tots aquells propietaris que siguin persones jurídiques i que disposin de 15 o més pisos en propietat, segons estableix la llei 24/2015. La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha destacat en roda de premsa el caràcter preventiu de la mesura, que pretén "aconseguir habitatge de manera urgent i ràpida", i ha apel·lat a la "corresponsabilitat" del propietari a l'hora d'afrontar aquest problema.

L'efecte de la moratòria

A curt termini, el Govern espera que es puguin beneficiar d'aquesta eina les 185 famílies amb data de desnonament fixada entre principis de setembre i mitjans d'octubre, però remarca que els casos seran "molts més", especialment arran de la fi de la moratòria que prohibeix els desnonaments a famílies vulnerables el 9 d'agost. "Ens trobem en una situació de gran incertesa normativa, sobre si hi haurà o no una ampliació de la moratòria", ha afirmat el secretari d'Habitatge i Inclusió Social, Carles Sala. Per ara el govern espanyol no ha concretat si prorrogarà les mesures antidesnonaments que va impulsar durant la pandèmia, però la Generalitat assegura que el programa es mantindrà independentment de si ho fa o no.

Segons dades de la Generalitat, en aquests moments hi ha prop de 900 casos acumulats de famílies vulnerables a la mesa d'emergència i a l'espera de poder accedir a un pis. El departament de Drets Socials remarca que molts dels casos estan pendents de certificar la seva vulnerabilitat, motiu pel qual plantejarà fer-se càrrec d'un contracte de lloguer per 2 o 3 mesos mentre s'avalua la situació. La nova mesura, assegura l'executiu, ha de "reduir la pressió" a les cues de les meses d'emergència: "Prenem la mesura perquè detectem un increment de casos a la mesa. Acabarem l’estiu amb tants casos com durant tot el 2020", ha afirmat Sala, que ha pronosticat una allau de desnonaments en els mesos vinents.

Reconvertir habitatges buits

Fins ara, el Govern havia actuat de manera reactiva davant els desnonaments. La primera fase del programa Reallotgem, que es va posar en marxa a l'abril, tenia per objectiu de trobar habitatges buits per allotjar-hi persones o famílies inscrites a les meses d'emergència i que estan esperant un immoble de lloguer social. La Generalitat assegura que calen habitatges a més de 175 municipis de Catalunya i fa una crida als ajuntaments perquè busquin habitatges buits als seus municipis i contactin amb els propietaris perquè posin els immobles a disposició del programa.