El Govern oferirà habitatges adaptats a la gent gran a canvi que lloguin el seu pis a joves

BarcelonaJa fa temps que les administracions públiques i el sector de la gent gran busquen noves fórmules per atendre les necessitats d’una població que tendeix a viure més anys i amb més dependència. En aquest context, i com a alternativa a les residències, el departament de Drets Socials proposa construir blocs de pisos independents per a 80 persones grans amb certa autonomia i que, per diferents motius, no poden continuar vivint al seu domicili.

La idea és que els que siguin propietaris d’un habitatge (el 85% de la gent gran avui dia, segons el departament) el posin en una borsa de lloguer per a joves per ajudar-los a emancipar-se. A canvi, aquesta gent gran tindrà una llar adaptada, amb serveis i espais comuns per compartir amb altres persones que estan en la mateixa situació.

“És un win-win, hi guanyen tots”, diu el secretari general de Drets Socials, Oriol Amorós, que insisteix en el caràcter “voluntari” d’entrar en el pla. La presentació del nou model l’han fet aquest divendres els responsables del departament que encapçala Carles Campuzano, que estan en funcions a l’espera de la formació del nou govern, en un acte davant de representants del sector de la dependència; és a dir, gent gran, salut mental i persones amb discapacitat.

La piràmide poblacional de Catalunya s’eixamplarà per la cúspide a mesura que els fills del baby boom es jubilin, ha explicat el secretari d’Afers Socials i Famílies, Lluís Torrens. Així, fins al 2030 els més grans de 65 anys amb els graus II i III de dependència (els que tenen dret a una plaça residencial) passaran dels 111.000 actuals als 135.000, i el 2040 ja seran 170.000. En paral·lel també han de créixer les places residencials: unes 31.000 fins al 2040 per arribar a les 87.000 places amb inversió pública.

Places més barates

Però la pandèmia i els canvis d’hàbits han fet entrar en crisi el model residencial, que s’havia cregut més eficient i més barat perquè agrupava sota un mateix sostre centenars de persones. Per contra, els números que ha presentat Amorós plantegen que amb el model de blocs de pisos adaptats la inversió pública és molt més baixa, i estsimen que cada edifici per a 80 places “equival a sis places residencials”.

La proposta de Drets Socials compta construir una desena d’edificis amb 80 habitatges cadascun: 72 de 40 metres quadrats i una sola habitació, i 8 més de 50 metres quadrats i dues habitacions. Estan pensats per a persones grans amb un habitatge que no està adaptat a la seva mobilitat o que se senten soles o necessiten ajuda puntual, però que es resisteixen a ingressar en una residència per no perdre autonomia. 

En aquests blocs es reservaran espais compartits per a sales de trobada, on puguin acudir els professionals externs (des de perruqueres fins a podòlegs), i es disposarà de serveis comuns, com ara equips de dinamització social, neteja, vigilància i consergeria. Per a la planificació, els tècnics de la conselleria s’han inspirat en dues experiències del sector privat a Igualada i Girona, i en una de França per a poblacions de l’àmbit rural.

Els blocs s’han de fer, preferiblement, en solars destinats a equipaments que poden cedir les administracions, i segons ha dit Amorós, la idea ha estat molt ben rebuda entre els ajuntaments als quals ja se’ls ha presentat. Per a aquests primers deu habitatges es calcula una inversió de 10 milions d’euros, sense tenir en compte els sous dels professionals que hi treballaran, i que actualment són molt més baixos que els que treballen a la sanitat.