El Govern no assegura la gratuïtat del P2 a les escoles privades
El conseller d'Educació assenyala que es destinaran 3.200 euros per plaça als centres públics
BarcelonaVa ser la principal promesa del president de la Generalitat, Pere Aragonès, aquest dimarts en el seu debut al debat de política general: l'últim curs de la primera etapa d'educació infantil (2-3 anys) serà gratuït a partir de l'any que ve. Un anunci, però, que no té gaire més concreció encara per part del Govern, a l'espera que s'inclogui en els pressupostos del 2022. Fonts de la conselleria d'Educació afirmen precisament que no se sabrà la magnitud de la iniciativa fins que no es conegui la despesa que s'inclourà en els comptes de l'any que ve, que avui dia, a més, no tenen el suport parlamentari garantit per tirar endavant. La principal incògnita és saber si l'anunci d'Aragonès inclou totes les places de l'últim curs o només les dels centres públics. La clau, però, sembla que ja la va donar dilluns el conseller d'Educació en la seva compareixença al Parlament.
"El plantejament és que a les escoles públiques el departament cobriria un altre terç –per tant, 1.600 euros–, que aniria directament a les famílies", va assenyalar Josep González Cambray en resposta a les preguntes dels grups de l'oposició. Això significa que en les 924 escoles bressol municipals i en les 42 del departament d'Educació, la Generalitat aportarà 3.200 euros, i els 1.600 restants aniran a càrrec dels ajuntaments. Cambray no va parlar de fer-ho ja el curs vinent per a l'últim curs de l'escola bressol, però sí que va definir el compromís de finançament general que el Govern pretenia assumir amb l'educació 0-3. L'objectiu durant la legislatura és cobrir també el 0-1 i l'1-2.
La diferència entre incloure o no les escoles bressol privades no és menor. Segons dades d'Educació, hi ha 1.700 escoles bressol homologades, de les quals més de 700 són privades. Uns 30.000 alumnes s'escolaritzen en centres privats en aquesta etapa i hi ha molts altres que no surten a les estadístiques oficials perquè el centre, tot i funcionar com una escola bressol, no té aquesta homologació per part de la Generalitat. La pública cobreix uns 50.000 alumnes al país entre els 0 i els 3 anys. És a dir, aproximadament el 40% de les places estan proveïdes pel sector privat –la pública no les podria assumir totes avui dia– i, per tant, el volum de recursos a aportar per part de la Generalitat canviaria significativament si també s'inclouen en la proposta, el curs que ve limitada als nens d'entre 2 i 3 anys.
Des de l'Associació Catalana de Llars d’Infants ja s'ha demanat una reunió "urgent" amb el conseller per desentranyar de primera mà la "confusa" lletra petita dels anuncis d'aquesta setmana. En conversa amb l'ARA, consideren un error que el sector privat quedi fora d'aquest increment del finançament, tenint en compte que engloba el 40% de l'oferta.
Desapareixerà el sistema per terços
El pla de govern, aprovat la setmana passada, tampoc resol el dubte. "Avançar cap a la gratuïtat progressiva de l’educació entre els 0 i els 3 anysa través de diferents línies de subvenció i finançament que compensin les aportacions de les famílies, especialment les que es troben en situacions de pobresa o vulnerabilitat", és la redacció exacta d'aquest compromís. "A partir de l'any que ve, l'últim curs de l'escola bressol, el P2, serà gratuït", hi va afegir aquest dimarts el president de la Generalitat.
Una plaça pública costa aproximadament 4.800 euros anuals i el seu pagament fins ara es dividia en terços: un el cobreix la Generalitat, un altre els ajuntaments i de l'últim se n'encarreguen les famílies. També existeixen tarifacions socials per ajudar les famílies amb menys recursos; una situació que es va recuperar a partir del 2019, perquè des del 2015 la Generalitat s'havia retirat del finançament i l'havia derivat a les diputacions. El 2019 van ser 1.450 euros anuals els que va cobrir el departament d'Educació i aquest curs Cambray va confirmar que serien 1.600 euros per plaça. En diferents sentències judicials, l'executiu català ha estat obligat a pagar als ajuntaments –que majoritàriament se'n van fer càrrec– el que va deixar de finançar durant aquest període.
Aragonès va explicar que la decisió es pren per una qüestió d'"equitat social" i d'"igualtat d'oportunitats", tenint en compte que les classes socials més vulnerables són les que més dificultats tenen per assumir els preus de l'educació no obligatòria. Ara haurà de concretar la mesura per fer-ho i les famílies que se'n veuran beneficiades.