IMMIGRACIÓ

La crisi dels ‘menes’ obliga a treure 50 M€ de les reserves del Govern

Catalunya ja ha gastat més del que Sánchez va prometre per al conjunt de l’Estat

Un dels menors estrangers no acompanyats tutelats per la Generalitat esperant a l’entrada d’un centre. Com ell, ja hi ha gairebé 3.500 joves al sistema de protecció català.
Natàlia Vila
20/12/2018
3 min

BarcelonaLa crisi dels menes continua desbordant totes les previsions possibles de la conselleria d’Afers Socials: les econòmiques i les socials. I la solució no sembla a prop. Segons ha pogut saber l’ARA, aquest mes de desembre el departament de Chakir El Homrani ha hagut de tornar a recórrer al fons de contingència dels pressupostos per poder fer front a la gestió de la crisi dels menors estrangers no acompanyats, més coneguts com a menes. És la quarta vegada en només sis mesos que el departament recorre als diners de la guardiola. Fonts de l’executiu confirmen a aquest diari que el consell de Govern de la setmana passada va aprovar la sortida del fons de 10 milions d’euros més per a aquesta conselleria, que ja ha exhaurit tot el seu pressupost, i més, d’aquest any.

“Tot i que amb el fred el volum d’arribades ha baixat, el cas és que hem de continuar recorrent als diners del fons de reserva perquè encara arriben molts menors sols i estem a finals d’any; el nostre pressupost fa mesos que s’ha exhaurit”, assegura la secretària d’Infància de la Generalitat, Georgina Oliva. El departament manté que, tot i que ja no els queden diners, “la prioritat de la Generalitat és la mateixa que abans, atendre tots aquests menors”.

En total, des del mes de juny la conselleria d’El Homrani ja ha necessitat pràcticament 50 milions d’euros addicionals del fons de contingència: al juny va demanar 10,5 milions, al setembre 15,4 milions més, al novembre 13,9, i aquest desembre, 10,1 milions més, segons admet la conselleria. Això significa que el 15% d’aquest calaix d’emergència -dotat amb 330 milions- ja s’ha gastat per gestionar la crisi migratòria d’aquests menors.

Un repartiment “mal fet”

Al mateix temps, els diners que Catalunya ha hagut de retirar de la guardiola en només sis mesos ja superen -de llarg- els 38 milions d’euros que el govern espanyol va preveure per al conjunt de totes les comunitats per pal·liar aquesta allau d’arribades: només 2 milions són per a la Generalitat.

“Ells van venir amb uns diners assignats i nosaltres no vam poder ni opinar”, retreu Oliva. La secretària d’Infància, a més, assegura que a banda del pressupost i dels 50 milions que han estirat de contingències, “caldria sumar-hi el que també hi han destinat Educació, Salut i Interior, perquè la crisi es gestiona de manera transversal”. “Al costat de tot això, els 38 milions del govern espanyol són ridículs, estan fora de lloc i semblen una broma de mal gust, com ja va dir el conseller El Homrani en el seu moment”, etziba Oliva.

“Ara necessitem els diners del fons perquè són l’únic recurs per posar en marxa més centres”, lamenta la secretària d’Infància, que recorda que des del juny de l’any passat el departament s’ha vist obligat a crear gairebé 150 centres per atendre els gairebé 3.500 menors estrangers sense referents familiars que hi ha actualment tutelats per la Generalitat. Preguntada pel desbordament que encara pateix la conselleria, Oliva reconeix que el sistema té ineficiències però reivindica que, d’altra banda, el programa té molt en compte la inserció d’aquests nens “per evitar crear bosses de persones vulnerables ni fracturar la societat”.

Oliva es queixa que el govern espanyol “no té en compte” cap d’aquests aspectes per fer el repartiment de diners. A l’octubre, l’executiu de Pedro Sánchez va admetre que el pla de xoc no era el millor i que “caldria replantejar-lo”, però des de la conselleria lamenten que no s’ha fet cap reunió “ni bilateral ni conjunta amb les comunitats” per corregir els problemes. Per això la Generalitat manté que impugnarà el decret de repartiment al Tribunal Suprem. “Soc totalment contrària a la manera com s’ha plantejat -sentencia Oliva-. Només es té en compte la porta d’entrada, i demanem que es reconegui també el lloc on es fa l’ajuda humanitària, que s’actualitzin les bases de dades i que millori la comunicació entre cossos de seguretat”, conclou Oliva.

stats