El Homrani creu que seria una "irresponsabilitat" no allargar els ERTO

BarcelonaEvitar que els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) deixin de ser temporals i es converteixin en EROs. Aquesta ha de ser una de les prioritats d'actuació segons el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, que en una entrevista a Catalunya Ràdio ha considerat que la manera de fer-ho és assegurar la liquiditat de les empreses i també de les persones. Per això, defensa que caldrà allargar el termini dels ERTO més enllà del mes de juny. "O fem un acompanyament en la tornada a l'activitat o ens equivocarem i ens trobarem una realitat molt més complexa el 2021", ha apuntat. Ha assegurat que ja hi ha un càlcul que diu que a Catalunya uns 200.000 llocs de treball vinculats a ERTOs poden tenir dificultats de continuïtat. "Seria una irresponsabilitat que s'acabessin el 30 de juny", ha sentenciat. El conseller ha trobat "encertat" que s'incrementin les bonificacions als empresaris que comencin a desafectar els seus treballadors, ja que suposa un "punt d'incentiu" per retornar a l'activitat.

Sobre la retallada en polítiques actives d'ocupació en 215 milions d'euros, Chakir el Homrani ha explicat que el govern espanyol els ha comunicat que la mesura és "temporal" i que es restabliran un cop superada la crisi sanitària del covid-19. "Reforçar les polítiques passives traient-ho de les polítiques actives que empoderen és una política antiga del mercat de treball. Haurien pogut fer el mateix traient-ho de compra d'armament. És bastant més social, més progressista i molt més clar", ha remarcat.

Pel que fa a l'afectació de la crisi del covid a les residències de gent gran, El Homrani defensa que s'ha fet evident que caldrà un canvi de model. "La gent sempre que pugui prefereix envellir a casa seva. Haurem de reforçar els centres d'atenció domiciliària i la capacitat d'envelliment actiu amb activitats fora de la llar", ha assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio. El conseller ha considerat que al sector li cal més "pal de paller públic" i que les pujades de tarifes que es facin haurien d'anar "directament" a millorar els sous del personal. "És un tema que haurem de treballar amb el sector", ha avançat. I ha dit que les pujades han de revertir en els sous de personal com les gericultores o les auxiliars d'infermeria.

El conseller ha admès que el sistema de les residències té un problema de falta de recursos que s'arrossega de fa anys:"Tothom té molt clar que l'educació i la salut són un dret universal i, en canvi, no prenem consciència de la visió universal dels serveis socials". El Homrani ha defensat, en aquest sentit, que cal més pressupost i gestionar-lo amb una mirada "molt directa" cap als professionals i cap a reforçar l'àmbit públic, i ha demanat fer "autocrítica" sobre la mirada que s'ha tingut dels serveis socials.

D'altra banda, el conseller ha explicat que està en converses amb tot el teixit d'entitats socials i s'està treballant la "possibilitat de tirar endavant una línia de subvencions específiques per l'afectació del covid". No ha concretat la quantitat, ja que ha apuntat que primer cal "visualitzar" quina ha sigut aquesta afectació. Aquestes subvencions anirien en paral·lel als 8 milions de la línia ordinària del 2020.

El titular d'Afers Socials, que ha vist com la crisi de les residències passava a dependre del departament de Salut, ha assegurat que ara els dos departaments hi treballen de manera coordinada. El conseller s'ha referit, també, a les dificultats que viu en el context de confinament la població ocupada en l'economia submergida, que a Catalunya representa entre el 20% i el 24% del PIB. "Hi ha una diferència respecte a les altres crisis: [l'actual] ha paralitzat l'economia submergida, que acaba sent el coixí de la població mes vulnerable", ha apuntat. Això fa, segons el conseller, que els invisibles encara ho siguin més.

Flexibilitzar l'arrelament

El Homrani ha defensat la regularització administrativa de les 150.000 persones en situació irregular. "S'ha d'abordar des de la consecució de drets", ha apuntat, i ha assegurat que també es pot optar a fer-ho flexibilitzant els processos d'arrelament, i proposant, per exemple, que sigui necessari acreditar sis mesos de residència en lloc de tres anys.

Sobre el possible tancament de la planta de Nissan, el conseller ha explicat que estan esperant l'anunci de demà i que fins ara l'empresa els ha dit que la decisió no estava presa. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha apuntat que el que té clar el Govern és que Nissan és "viable" a Catalunya. "No podem abaixar els braços i donar per descomptada la decisió", ha defensat, i ha remarcat que, sumant els llocs de treball directes i indirectes, hi ha 30.000 persones afectades pel possible tancament de la planta de Barcelona.

Finalment, ha considerat "una presa de pèl" la proposta del govern espanyol sobre el repartiment de la recaptació del 0,7% de l'IRPF per a fins socials. Ha explicat que la proposta estatal "significa que Catalunya no creix, mentre que altres ho fan fins a un 24%", quan recapta gairebé el 25% d'aquests recursos i, en canvi, en tornen un 14%. El Homrani ha expressat el "desencís" perquè tot i que ara és Podem qui lidera aquesta gestió, ha actuat igual que el PSOE i el PP.