El Govern frena 70.000 habitatges al litoral i en revisarà 40.000 més
La moratòria d'un any servirà per avaluar si els projectes de 30 municipis són sostenibles
BarcelonaXalets o blocs d'apartaments a peu de platja, urbanitzacions disperses i inconnexes o cases enmig d'espais naturals. La costa n'està plena, i no es pot desfer el que ja està fet, però sí intentar protegir el que queda del litoral. Amb aquest objectiu, el Govern ha aprovat un pla director urbanístic (PDU) per revisar la sostenibilitat del planejament de 41 municipis, des de Malgrat de Mar fins a Alcanar. És la continuació del pla de protecció de la Costa Brava, que ja va vetar l'edificació de 15.000 habitatges, si bé també va donar llum verda a la mateixa quantitat de nous immobles. Per poder fer la revisió, la Generalitat suspendrà durant un màxim d'un any les llicències per a projectes que podrien suposar l'edificació de 70.000 habitatges en 30 municipis. També n'avaluarà 40.000 més d'altres zones. La suspensió, però, no afectarà els projectes d'urbanització o construcció que ja estan en marxa.
Els tècnics de Territori detallaran als ajuntaments els paràmetres d'integració paisatgística que hauran de complir totes les edificacions aïllades que es construeixin a la zona afectada a partir d'ara. Però en 30 dels municipis seran els mateixos especialistes del departament qui avaluaran la planificació urbanística de 335 sectors on es podrien arribar a construir fins a 110.000 habitatges. Un cop revisats els plans es decidirà si es permet l'edificació tal com estava prevista, si se'n modifiquen alguns requisits o bé si cal desclassificar del tot aquests sòls i impedir que s'hi construeixi per garantir-ne la protecció.
La revisió només exclou l'Alt Pirineu i la Costa Brava, perquè ja s'havien avaluat -a la primera zona es va tombar l'edificació de 8.500 habitatges, i a la segona de 15.000- i la zona de Barcelona i l'àrea metropolitana, que per les seves característiques especials serà objecte d'una revisió diferent a banda.
Cinc criteris
En total es revisen unes 5.000 hectàrees del litoral del Maresme, el Garraf, el Baix Penedès, el Tarragonès, el Baix Camp, el Baix Ebre i el Montsià. A l'hora d'avaluar el planejament d'aquests espais es tindran en compte cinc criteris: que respectin l'estratègia de creixement del municipi; que se situïn a continuació del nucli urbà i en un espai sense pendent; si afecten el sistema d'espais naturals protegits i impacten en la biodiversitat; si se situen en una zona de risc natural -per perill d'inundació, per exemple- o per la proximitat a una empresa, i si compleixen amb la llei de costes. Per últim, també s'analitzarà l'impacte que les futures construccions podrien suposar en la preservació del paisatge.
La finalitat de tot plegat és evitar que es reprodueixi el model d'urbanitzacions aïllades dels municipis, mal comunicades o sense connexió amb els serveis bàsics, que van acabar trinxant bona part del litoral i fent-lo més vulnerable al canvi climàtic, a les pluges torrencials, les inundacions i els fenòmens extrems. Segons el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, "aquest model encara seria possible perquè molts municipis no tenen el seu planejament adaptat a les lleis més actuals, que posen l'accent en la sostenibilitat i en la reducció del consum de sòl i els creixements compactes".
Segons el comunicat del Govern, els 30 municipis on la revisió es farà més amb lupa "no estan adaptats al planejament territorial modern" i 19 ni tan sols s'han adaptat a la llei d'urbanisme de l'any 2002, de manera que es basen encara en "criteris antics" de construcció i ordenació de l'espai. Val a dir que entre aquests municipis hi ha la ciutat de Tarragona, que té el nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) als tribunals. El departament considera que un cop aquest planejament es validi, la ciutat podrà ser exclosa de la revisió exhaustiva, perquè ja complirà molts dels requisits que ara es demanen.
De moment, el pas que ha fet avui el Govern és posar fil a l'agulla a la revisió. Ara l'avanç del pla es posarà a consulta de la ciutadania i dels ajuntaments afectats -a qui es donarà també audiència-. La intenció és incloure les aportacions en el document definitiu que es portarà a aprovació inicial a la Comissió de Territori de Catalunya la primavera que ve. Després s'obrirà un període d'al·legacions formals i es portarà a aprovació de nou el text definitiu.