El govern espanyol rectifica i planteja ara residències de 90 places i no de 50

BarcelonaEl govern espanyol s’autoesmena i proposa ara que les futures residències tinguin un màxim de 90 places i no de 50, com havia plantejat anteriorment a la taula de diàleg social per dissenyar com han de ser els geriàtrics del futur. És l’última de les propostes del ministeri de Drets Socials que negocia, separadament, amb patronals i sindicats, d'una banda, i amb entitats i familiars, de l’altra, quins han de ser els criteris mínims que s’han d’exigir per autoritzar els nous centres. 

En l’últim esborrany, al qual ha tingut accés l’ARA, el ministeri rebaixa les pretensions inicials d’empetitir les residències per eliminar els macrogeriàtrics actuals: tot i que en un principi havia acceptat limitar a 50 les places permeses, ara gairebé es dobla l’aforament i passa a un màxim de 90. La proposta no agrada a les entitats que representen les famílies, que l’atribueixen a la pressió de les patronals. Per als centres ja construïts encara falta decidir el calendari d’adaptació, que en principi consistirà en dividir-lo per crear “unitats funcionals independents entre si” amb capacitat inferior als 90 usuaris.

Per contra, per a la presidenta del Cercle Empresarial d'Atenció a les Persones i la patronal catalana ACRA, Cinta Pascual, els aforaments actuals són més òptims per poder redimensionar les residències que ja estan obertes per adaptar-se al nou model, i valora que s'opti per l'anomenat model nòrdic, tot i que qüestiona que el ministeri se centri només en la definició de criteris sense adjuntar una memòria econòmica que en calculi el cost. "El paper tot ho aguanta, però es fan propostes de 5.000 euros per plaça, mentre que ara la Generalitat en paga 1.948".

Intimitat i banys

El text assenyala que almenys un 65% de les habitacions dels nous geriàtrics hauran de ser individuals i, pel que fa als vells, un 35%. I en totes caldrà un accés directe a un bany adaptat. L’objectiu és reforçar el concepte que les residències són les llars dels usuaris a tots els efectes i, així, l’espai es distribuirà amb unitats de convivència de només 15 persones, amb espais comuns (cuina, jardí, menjador, sala d’estar, etc.) i individuals i amb més intimitat. Familiars i residents podran participar, s'assegura, en el disseny de les habitacions.

Però l'aspecte que més “ha indignat” les entitats de les famílies organitzades són les ràtios fixades per als treballadors, perquè, segons el seu parer, “no es resol la falta endèmica del personal”, que s’ha evidenciat com mai durant els dos anys de pandèmia, denuncia la presidenta de la Coordinadora 5+1 i membre de La Plataforma, María José Carcelén, per a qui els “avenços” que recull el nou esborrany queden eclipsats perquè “no es garanteix una atenció digna” als usuaris.

Segons el pla, es milloren les ràtios de personal respecte a esborranys anteriors, però com que s'ha introduït en l'articulat que el nombre de professionals de primera atenció —bàsicament gerocultores— es calcularà “fins al límit del 80% de les places acreditades”, les famílies temen que això representi a la pràctica comptar amb menys treballadors per tenir cura dels residents. Així, segons Carcelén, no s'arribaria a dues hores diàries d'atenció directa, lluny de les cinc que s'ofereixen a Alemanya i que s'admeten com a insuficients. Per a Pascual, en canvi, sí que hi ha increment de plantilles perquè es passa del 0,36 de l'esborrany previ a l'actual 0,41. Si fos així, a Catalunya no caldria tocar-hi res perquè la ràtio és ara del 0,42

Aprovació al març

També en aquest esborrany desapareix l'esment als registres amb el nivell i grau de dependència acreditats de cada resident. Això, adverteixen les famílies, pot facilitar que els centres redueixin les ràtios de personal amb “l’excusa” que els seus usuaris només requereixen una atenció moderada. És una manera d’abaratir costos, en un moment en què a les residències només arriben les persones amb gran dependència i que no es poden mantenir a casa.

El ministeri insisteix que són esborranys de treball i que encara hi ha temps per introduir-hi més canvis abans que es traslladi al llarg del març al consell territorial, on hi ha presents les comunitats autònomes, que són les que en tenen les competències i les que hauran de traslladar els acords per adaptar-los a la seva realitat. De moment, les entitats de familiars no veuen clar donar-hi el sí si no s’atenen les seves demandes, i qualifiquen el procés de diàleg de “maquillatge” del govern espanyol, a qui acusen d'utilitzar-los per “blanquejar” les seves decisions.