El govern espanyol recorrerà a la intel·ligència artificial perquè la justícia parli català

Madrid"Les eines d'intel·ligència artificial (IA) que introduirem a l'administració de justícia facilitaran per complet la traducció. No caldrà ni saber en quina llengua s'ha dictat la sentència. Estaran accessibles en català, euskera, gallec i castellà". Així ha anunciat aquest dimecres el ministre de Justícia, Félix Bolaños, una de les principals novetats que vol implementar a l'administració de justícia. D'una banda, per superar un hàndicap que és el nombre de jutges i magistrats que coneixen el català i dicten sentències a Catalunya. De l'altra, complir així alguns dels compromisos adquirits amb l'independentisme. El PSOE i Esquerra van pactar a principis de legislatura una reforma legal perquè es pugui fer servir el català en l'àmbit de la justícia a tot l'Estat i l'executiu espanyol ha introduït algunes modificacions al projecte de llei del dret a la defensa que està en tràmit al Senat.

La iniciativa ja va superar al juliol el primer filtre del Congrés dels Diputats. "Als processos davant òrgans amb jurisdicció a tot l'Estat [es reconeix el dret] a utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la comunitat autònoma on resideixin o on s'hagin iniciat les actuacions judicials, així com a rebre en qualsevol d'aquestes llengües les comunicacions produïdes", diu l'article 10 d) d'aquesta nova llei. I el 10 bis, sobre el dret a un intèrpret o traductor, diu el següent: "Si l'ús d'una llengua determinada, especialment la materna o una de les llengües oficials a les comunitats autònomes, contribueix a garantir l'exercici del dret de defensa, el jutjat o tribunal posarà a disposició dels intervinents que ho requereixin els mecanismes pertinents d'interpretació i/o traducció".

Fa més de dos anys, al judici contra l'exdiputada de la CUP Eulàlia Reguant al Tribunal Suprem, ella ja va poder expressar-se en català. L'exdirigent de la CUP va comparèixer acompanyada d'una intèrpret que anava traduint al castellà les seves respostes per a la sala, així com al català les preguntes que li feia el tribunal. A Catalunya ja està previst demanar aquesta mena de serveis, si bé ara es vol fixar per llei a tot l'Estat.

7% de les resolucions

La novetat que ha anunciat Bolaños té a veure amb els escrits que presentin les parts i les sentències que es dictin. Segons ha anotat el senador de Junts Joan Baptista Bagué, només un 7% de resolucions es redacten en català, i el ministre ha coincidit que era una xifra baixa. El remei dels socalistes és introduir la IA, cosa que en l'àmbit escrit farà que els jutges i fiscals no necessitin aprendre català ni tampoc calguin traductors. Un cop entri en vigor la llei, caldrà veure a quin ritme s'implementa la mesura.