El govern espanyol recorre una part de la llei antidesnonaments catalana
Porta al Tribunal Constitucional el punt que obligava els grans tenidors a oferir lloguer social a famílies vulnerables
MADRIDEl govern espanyol porta al Tribunal Constitucional (TC) una part de la llei antidesnonaments catalana aprovada a principis del 2022. En concret, el consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra un dels punts de la normativa que el TC ja havia tombat: l'article 12, que obliga els grans tenidors a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables que estiguin ocupant. La llei catalana recull que el tenidor els ha d'oferir un lloguer d'aquestes característiques abans de demanar que se'ls desnoni.
El govern espanyol considera que aquest article afecta "la regulació de la propietat privada i vulnera el principi d'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics". La decisió de presentar un recurs ha estat aprovada en consell de ministres aquest dilluns, segons es desprèn de la referència. Aquest, però, no és el primer cop que es porta al Constitucional aquesta mesura. Ja el desembre del 2019, la Generalitat va aprovar un decret de mesures urgents per limitar els desnonaments, sobretot en aquells casos de famílies vulnerables. En aquell cas va ser el Partit Popular qui va recórrer el decret a l'alt tribunal. Finalment, el gener del 2021, el Constitucional va anul·lar per unanimitat el decret.
La Generalitat, però, no es va donar per vençuda i el gener d'aquest any va fer un nou pas endavant per recuperar la llei antidesnonaments catalana. ERC, JxCat, els comuns, el PSC i la CUP van arribar a un acord per tirar endavant la norma actual que substituïa el decret tombat pel TC.
Pendents de la llei estatal d'habitatge
Aquest és precisament un dels elements que els socis del govern espanyol, en particular ERC i EH Bildu, estan negociant en el marc de la llei d'habitatge estatal, que continua bloquejada al Congrés de Diputats. De fet, fins i tot des d'Unides Podem remarquen que "la llei [d'habitatge], tal com està ara, no surt", sostenien fonts de la formació lila a l'ARA.
Una de les esmenes que s'estan negociant és la introducció d'obligar la banca i els fons d'inversió (grans tenidors) a oferir un lloguer social abans d'un desnonament, com passa a Catalunya. La mesura, que neix de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'han exigit també des del Sindicat de Llogaters. "Sortim profundament decebuts davant la negativa del govern d'aplicar mesures que evitin els desnonaments de famílies vulnerables" o obligar a oferir els lloguers assequibles, apuntava la PAH en un comunicat després de l'última reunió amb el ministeri de Transports, encarregat del disseny de la norma.
A l'espera del que decideixi el Tribunal Constitucional, el fet de recórrer articles com aquest provoca una desprotecció legal per a moltes famílies (cal veure si el recurs impugnarà, o no, la llei). Un exemple és la decisió del TC de tombar alguns dels articles de la llei d'habitatge catalana que regulaven els preus dels lloguers. Des del govern espanyol s'ha defensat que la norma estatal pretén fer extensiva la regulació dels lloguers a tot l'Estat, però de moment continua en punt mort al Congrés de Diputats i, per tant, no és possible aplicar la regulació als lloguers com fins ara.
En aquest cas, el Constitucional al·legava, en la seva decisió, que els articles anul·lats –que fan referència sobretot als contractes que s'han de signar a les zones denominades com a "tensionades"– suposen "una invasió de la comunitat autònoma en les competències de l'Estat", que, segons la Constitució, és qui té la potestat de regular les bases contractuals en matèria civil.