El govern espanyol al·lega que està en funcions per no coordinar-se amb la conselleria d'Interior
La Junta de Seguretat de Catalunya, on s'ha de parlar tot allò que afecta les policies catalana i espanyola, no es reuneix des del 2009 i continua sense fer-ho tot i els atemptats de París i Brussel·les
BarcelonaEl conseller d'Interior, Jordi Jané, ha retret avui al Parlament que, després dels atemptats de París i de Brussel·les, el govern espanyol continuï evitant que es convoqui el principal òrgan de coordinació policial entre Espanya i Catalunya, la Junta de Seguretat. Arran d'una interpel·lació del diputat de CSQP Josep Nuet, el conseller ha explicat que havia reclamat la reunió en dues cartes diferents al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i que l'única resposta que ha rebut és que el govern espanyol està "en funcions" i no pot tancar nous acords.
El 10 de febrer Jané va enviar una carta –en català– a Fernández Díaz. Li va recordar que al juliol ja havia demanat una reunió de la Junta al secretari d'estat de Seguretat i la va tornar a reclamar. En aquesta carta, a la qual ha tingut accés l'ARA, el conseller explicava que a la reunió s'hi podrien tractar d'aspectes com "el nombre d'efectius [dels Mossos] desplegats, la situació actual de la seguretat ciutadana a Catalunya, la possible participació dels cossos estatals en la sala d'emergències 112 o un millor accés compartit a les bases de dades entre les diverses policies, amb l'objectiu de millorar la prevenció, especialment en l'actual context d'amenaça jihadista".
Tal com va recordar Jané el Dia de les Esquadres, aquest òrgan de coordinació no es reuneix des del 3 de març de 2009. Però la resposta de Fernández Díaz a la primera carta deia que l'havia remesa als serveis jurídics perquè l'estudiessin però que li podia avançar que el govern espanyol estava "en funcions" i que, per tant, no es podria arribar a cap acord diferent dels de 2009.
"La convocatòria de la Junta de Seguretat de Catalunya no s’hauria de veure interferida per processos electorals", ha declarat avui Jané al Parlament. Però és el que ha passat. Dos dies després dels atacs jihadistes a Brussel·les, el 24 de març, Jané va tornar a enviar una altra carta al ministre de l'Interior –també en català– en què tornava a insistir en la necessitat que es convoqués la Junta de Seguretat. Segons la conselleria per ara no han rebut cap resposta.
En aquesta segona carta, a la qual també ha tingut accés aquest diari, el conseller afegia una queixa: "He tingut coneixement per la premsa de la convocatòria avui a Brussel·les d'una reunió extraordinària dels ministres de l'Interior de la UE per tractar les mesures a adoptar en resposta als darrers atemptats terroristes". Jané reclamava que els mantinguessin informats "de forma directa" de totes les actuacions europees pel que fa a la seguretat i recordava que, segons l'article 164.4 de l'Estatut, la Generalitat ha de ser present "en els grups de treball de col·laboració amb les policies d’altres països en què participi l’Estat".
El ministeri de l'Interior no va contestar a aquesta carta i, com a tota resposta a la queixa sobre l'aïllament dels organismes de coordinació internacionals, el Govern només va rebre la resolucióque va sortir de la reunió de Brussel·les. Paradoxalment, a la resolució d'aquesta reunió a la qual no s'havia convocat el Govern es donava molta importància a la coordinació dels cossos policials europeus i a l'accés en temps real a la informació policial internacional.
En concret, a la resolució els ministres de l'Interior europeus van acordar que estaven "convençuts" de la necessitat de: "continuar consolidant els esforços nacionals coordinats" per investigar organitzacions com les que havien atemptat a París i Brussel·les; "reforçar amb urgència" la interoperabilitat de les bases de dades europees i internacionals sobre seguretat; millorar la detecció de "radicalització a nivell local"; fer servir més sovint equips conjunts d'investigació, i accelerar la creació d'una plataforma per a "l'intercanvi multilateral d'informació en temps real".
Un dels temes pendents de tractar a la reunió que no arriba de la Junta de Seguretat és l'accés més directe dels Mossos d'Esquadra a la informació dels cossos policials d'altres països, que ara ha de passar a través de l'aparell estatal. Aquesta precisament va ser una de les reclamacions que el president, Carles Puigdemont, va fer públiques al discurs del Dia de les Esquadres la setmana passada. A més, s'ha de parlar de com agilitzar l'accés dels Mossos a les bases de dades d'altres cossos policials.
A la junta, quan s'acabi convocant, també es preveu que es tracti el conveni amb el ministeri de l’Interior per formar part del CITCO, el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, redactat des de fa mesos, però encara pendent de tancar. A més, com que la Junta de Seguretat no es reuneix des de fa set anys, no s'ha actualitzat la quantitat que el govern espanyol ha de pagar per finançar els Mossos d'Esquadra. No s'ha certificat el nombre de policies que es van desplegar entre el 2010 i el 2013. Això, deia Jané a la carta del 10 de febrer, ha causat un "deute acumulat" de l'Estat a la Generalitat de 264 milions d'euros.
Quan es convoca una Junta de Seguretat es pacta abans l'ordre del dia entre els governs català i espanyol, perquè si un punt no es prepara abans i la reunió s'acaba sense un acord els dos executius acaben amb un problema. Jané, segons l'ACN, ha dit avui: "Seria una notícia nefasta que de sobte convoquéssim un organisme per coordinar-nos per anunciar que no estem d’acord". El Govern, doncs, es planteja convocar la Junta de Seguretat encara que sigui sense una bona disposició de l'Estat i arriscant-se a la possibilitat que acabi sense acord.