El govern espanyol estudia prohibir els mòbils a les aules

BarcelonaAmb l’argument que molts adolescents són addictes als mòbils, i esperonat pel precedent de França, el govern espanyol va explicar ahir que s’està plantejant prohibir els telèfons mòbils a les aules. “En alguns casos el mòbil ajuda, però si prohibir-lo serveix per disminuir l’addicció digital, val la pena valorar-ho”, va dir la ministra d’Educació, Isabel Celaá, en una entrevista a l’agència Efe.

Segons va dir, el govern espanyol vol “estudiar amb experts” la possibilitat de prohibir els telèfons a classe i reflexionar sobre si és necessari que “el temps escolar estigui lliure d’aquesta addicció” a la tecnologia, a la qual estan enganxats “massa adolescents”. En tot cas, Celaá ja ha admès que el debat serà complicat, perquè la mesura de vetar els telèfons mòbils a les escoles topa amb opinions “fortament oposades”.

Una de les veus que ja ha criticat la mesura és el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló. En una atenció als mitjans, va rebutjar el veto adduint que el Consell Escolar de Catalunya “ja va debatre” aquesta qüestió i va deixar clar que ha de ser cada centre qui reguli i decideixi quin paper ha de tenir la tecnologia.

“El CEC va dictaminar que era positiu si era per a usos educatius i si el centre en regula l’ús”, va assegurar Bargalló. El titular d’Ensenyament va deixar clar que al departament són contraris a “girar-se d’esquena” als avanços tecnològics, i va recordar al govern espanyol que “l’única autoritat” en aquest àmbit a Catalunya és el departament d’Ensenyament.

El Consell Escolar avala el mòbil

Bargalló feia referència així al document que el Consell Escolar de Catalunya va aprovar el 2015 en què sostenia que prohibir l’ús dels mòbils a l’aula pot ser una “restricció” del dret dels alumnes a ser ciutadans. Aquest organisme, que reuneix la comunitat educativa –pares, alumnes, professors, sindicats i administració–, advocava per “donar als alumnes l’oportunitat de ser responsables en l’ús de les tecnologies”. “Utilitzar-les per aprendre és una manera òptima d’exercir aquesta responsabilitat”, sostenia el document. Un cop publicat el text, el departament d’Ensenyament va fer-se seves les conclusions del Consell Escolar i, tot i que va donar autonomia als centres per decidir, el departament ha aconsellat des d’aleshores aprofitar el mòbil com a eina educativa.

Així, hi ha una bona colla de centres educatius que han optat per convertir l’amenaça en oportunitat i potenciar els materials digitals a les aules, incorporant l’ús d’aplis de preguntes i respostes, les videoconferències i fins i tot la programació d’aplicacions. Però, alhora, i conscients dels riscos d’aquests aparells –ciberassetjament, distraccions, addicions–, la majoria d’escoles i, sobretot, instituts catalans han hagut de posar normes per garantir que se’n faci un bon ús. En general no es permet fer servir el WhatsApp ni fer trucades a classe –però sí al pati–, i en alguns centres es prohibeix portar el mòbil en algunes zones, com el gimnàs o la biblioteca.

En realitat, el debat fa temps que dura dins la comunitat educativa. I més després que el president de França, Emmanuel Macron, fes realitat la seva promesa electoral i aconseguís fa unes setmanes els vots de l’Assemblea Nacional per prohibir l’ús de telèfons als centres educatius del país. El govern francès argumentava que cal protegir els alumnes de l’addicció a les pantalles, de manera que a partir d’ara els alumnes d’infantil, primària i secundària podran portar un 'smartphone', una tauleta o un rellotge intel·ligent sempre que estiguin apagats o en mode avió i no els treguin dins l’escola. Els dispositius només es poden fer servir si hi ha un motiu pedagògic i el professor ho avala.

Celaá també va dir que vol modificar el currículum escolar per avançar cap a un sistema més competencial. “Volem incorporar elements que requereixin als alumnes un procés d’aprenentatge amb sentit, una escola més flexible i moderna, que doni competències per desenvolupar-se en el món que li tocarà viure a l’alumne”, va dir. Ara caldrà veure si per superar el model memorístic que ha imperat fins ara s’utilitzen els mòbils com un aliat o com una amenaça que cal eliminar de les aules.

CCOO denuncia que falten 6.000 docents

CCOO va denunciar ahir un dèficit de gairebé 6.000 professors en l’inici del nou curs escolar. Tot i que s’ha incrementat la plantilla en 690 docents, el sindicat considera que no es manté la relació entre alumnes i professors que hi havia fa vuit anys. Segons un informe del sindicat, aquest curs hi haurà 909.505 alumnes als ensenyaments obligatoris i 71.865 docents als centres públics, una proporció que el curs 2010/11 va ser de 783.347 alumnes per 67.054 docents.