Pla Hidrològic: Torna el malson de l’Ebre
El govern espanyol aprova per decret el Pla Hidrològic sense escoltar la veu de la Generalitat ni del territori. El document preveu 465.000 hectàrees més de regadiu pels pròxims cinc anys
BarcelonaEl consell de Ministres va aprovar ahir el Pla Hidrològic de l’Ebre, per reial decret i en el temps de descompte d’una majoria absoluta en funcions. A més, sense incorporar cap de les propostes de cabals consensuades a Catalunya. Unes formes que inevitablement recorden a la famosa frase del ministre d’Arias Cañete durant el govern d’Aznar, que l’any 2000 assegurava que el Pla Hidrològic s’aprovaria “per collons”.
L’estil del govern va provocar, un cop més, indignació a les Terres de l’Ebre. El delegat de la Generalitat, Xavier Pallarès, manifestava la seva “decepció absoluta” i titllava el document d’"aberració". Des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, la portaveu Susanna Abella, apuntava que “se’ls acabava el temps pels terminis que va donar la Unió Europea, i no ho van fer abans perquè els podia perjudicar de cara a les eleccions generals”.
Segons la ministra de Medi Ambient, Isabel García Tejerina, el pla compleix les directives europees. “Hem fet un esforç per recuperar els retards que portàvem i ser un país complidor amb Europa també en matèria d’aigua”, afirmava. Uns arguments que contrasten amb els del bàndol català, que precisament confien en la Unió Europea per frenar-lo. Pallarès afirmava ahir que “hi ha criteris tècnics que asseguren que manca aigua al tram final del riu, esperem que la Unió Europea els faci rectificar”.
En la mateixa línia, la portaveu de la PDE, Susanna Abella creu que “Europa farà complir les seves directives, més després que la UE ja hagués plantejat unes sèrie de recomanacions que no s’han tingut en compte”. Abella recorda que el document aprovat avui “és el mateix pla que es va aprovar fa 2 anys en la segona etapa d’Arias Cañete com a ministre de Medi Ambient, i llavors ja es va posar de relleu que presentava greus incompliments de la directiva europea de l’aigua”. La portaveu de la PDE concreta: “No tenen en compte una quarantena de recomanacions de la Unió Europea, entre les que hi ha revisar els cabals ambientals, el programa de regadius i la política de fer nous embassaments”.
Per tot plegat, Abella creu que “aquest pla hidrològic neix mort, perquè entra en conflicte amb la directiva de l’aigua, la d’hàbitats i la d’aus, un tema molt delicat perquè el Delta de l’Ebre és un dels llocs estratègics en els moviments migratoris de les aus europees”. Segons la PDE, la resposta de la UE podria arribar abans de l’estiu. La plataforma podrà intensificar la pressió sobre la UE gràcies a una visita d’una delegació d’eurodiputats a les Terres de l’Ebre el proper mes de febrer, arran de la denúncia que la mateixa plataforma va presentar el 2012.
El nou pla de l’Ebre preveu abastir 465.000 hectàrees més de regadiu en el període 2016-2021. A més, contempla també 52 embassaments més, sumats als 20 que hi ha. Les diferències entre els cabals que preveu el document aprovat pel govern i les consensuades a Catalunya en el marc de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre són grans. Mentre que el document aprovat preveu un cabal ecològic pel riu Ebre de 3.000 hectòmetres cúbics l’any, les xifres consensuades a Catalunya estableixen una forquilla que va des dels 5.871 hectòmetres cúbics als 9.907, segons la pluviometria de cada any.