El Govern aprova la llei perquè les escoles concertades que vulguin passin a ser públiques

BarcelonaLes escoles concertades que ho demanin podran convertir-se en públiques, després que el Govern aprovés ahir un decret llei que dona cobertura legal al canvi de titularitats dels centres educatius i que permetrà crear places públiques on hi ha demanda però no espai per construir. La normativa, que també inclou escoles municipals i privades, arriba després que diverses veus de la comunitat educativa critiquessin que per poder escolaritzar tots els infants que trien escola pública (que cada cop són més) el departament d’Educació només ampliés ràtios i obrís grups addicionals. Ara bé, la llei no concreta la inversió que suposarà per a les arques públiques fer-se càrrec d’aquestes escoles, que en molts casos són deficitàries.

La normativa és una pista d’aterratge per a centres, sobretot concertats, que veuen perillar els seus projectes educatius perquè no omplen prou places. Ara bé, perquè una escola concertada passi a ser pública caldran dos requisits: que hi hagi necessitats d’escolarització (és a dir, que l’oferta de places públiques no sigui suficient) i que es faci de comú acord entre el centre educatiu i el departament d’Educació, que, per tant, es reserva també el dret a negar-se a fer pública una escola que ho demani. Hi ha una desena d’escoles que ja estan en converses amb el departament per passar a ser públiques, tant de Barcelona com de fora de la capital. En general, són centres concertats, religiosos o laics, que han registrat pèrdues de matrícula en els últims anys.

Segons ha confirmat l’ARA, també hi ha casos d’escoles concertades que estan estudiant fer el pas per ideologia, apel·lant a la seva funció social. Són petites escoles sense ànim de lucre que, tot i que tenen bona acollida a la preinscripció i no són deficitàries, veuen el decret com una garantia per donar continuïtat al seu projecte dins de la xarxa pública. La seva preocupació principal és mantenir tots els llocs de treball.

De fet, un dels serrells que calia tancar és què passa amb els contractes laborals dels professors d’aquestes escoles. El decret preveu que els docents amb un contracte indefinit passaran a treballar com a personal laboral fins que la plaça s’extingeixi, és a dir, que es quedaran al mateix centre fins a la seva jubilació. “No tindran mobilitat, només podran exercir en aquesta escola, i si volen ser funcionaris s’hauran de sotmetre a les mateixes normes d’accés que qualsevol altre aspirant”, afirma a l’ARA Josep Gonzàlez Cambray, director general de Centres Públics. Segons el sindicat de mestres USTEC-STEs, aquest professorat hauria de convertir-se en funcionari a través d’unes oposicions restringides. El decret deixa clar, en tot cas, que l’entrada d’aquests centres a la xarxa pública suposarà un “redimensionament” de la plantilla i s’hi incorporaran més mestres i professors, ja sigui funcionaris o interins. Ara bé, el document no concreta quants. Tampoc especifica la inversió que caldrà fer o quants diners està disposat a posar el departament per quedar-se aquestes escoles. Hi haurà diversos mètodes, com la compra o el lloguer de l’edifici, o també l’assumpció del deute del centre. És possible, a més, que calgui fer obres perquè les concertades no han de complir els mateixos requisits arquitectònics que les públiques. Fonts de la conselleria van explicar a l’ARA que s’analitzarà cas per cas i que, a la llarga, pot ser un mètode de crear places públiques més ràpid i barat que construir o obrir barracons. Ara aixecar de zero una escola val uns 4 milions d’euros, i un institut prop de 6.

Més barat i ràpid, diu Educació

“Al departament no ens agrada haver de posar grups addicionals ni augmentar ràtios. El decret és una mesura necessària si volem donar resposta a la demanda a la pública”, defensa Cambray. Tant el departament com el Consorci d’Educació de Barcelona han topat sovint amb la falta de solars públics on poder construir nous centres.

Per la seva banda, les patronals de les concertades treuen ferro al decret i l’emmarquen en la normalitat “d’operacions immobiliàries” perquè la llei d’educació de Catalunya, aprovada el 2006, ja ho preveu. En efecte, a l’article 45 de la LEC ja s’estableix la possibilitat d’integrar centres a la xarxa de la Generalitat per mitjà d’una llei. El decret entrarà en vigor avui, amb la publicació al DOGC i, per tant, ja es podria aplicar de cara al curs que ve.

El CEPEPC i una escola religiosa tancada, els precedents

El decret obre la porta a la integració d’escoles concertades a la xarxa pública, un procés que un centenar d’escoles ja van fer als anys 80 a través del Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública de Catalunya (CEPEPC). Moltes eren cooperatives de pares o mestres que s’havien creat durant el franquisme, al marge dels postulats de l’ escuela nacional, i que impulsaven metodologies renovadores. Les patronals de les concertades descarten que el decret aprovat ahir sigui “un nou CEPEPC”, en el sentit que no preveuen una allau de peticions per ser públiques. Aquells centres van topar amb la reticència del Govern d’aleshores, que arran de la pressió va avenir-se a fer una llei a mida per fer el traspàs.

L’altre precedent semblant és el de l’Escola Sant Vicenç de Paül, que després d’un curs tancat reobrirà el curs que ve convertida en un institut escola. El Consorci d’Educació ha llogat l’edifici per nou anys.

.