Govern i ecologistes s'oposen al nou Pla Hidrològic de l'Ebre imposat per l'Estat

BarcelonaEl Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre ha superat la primera votació al Consell de l'Aigua de la Conca per àmplia majoria, malgrat l'oposició manifesta de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i el Govern han votat en contra. El document, que limita el cabal del tram final de l'Ebre a poc més de 3.000 hectòmetres cúbics anuals d'aigua per poder destinar-ne 11.000 a regar 1,4 milions d'hectàrees, ha estat aprovat en primera instància sense el consens que s'havia donat fins ara a l'ens consultiu de la conca. Les comunitats de regants de la dreta i l'esquerra de l'Ebre han votat finalment a favor del pla i han defensat el repartiment de concessions per a nous regadius. En la reunió d'aquest dijous a Saragossa, el controvertit document ha aconseguit 70 vots a favor i nou en contra -els dels representants de la Generalitat, de Cuenca Azul, on s'integra la PDE, i del partit aragonesista CHA-, així com cinc abstencions. Tot i no resultar cap sorpresa, el resultat ha permès fer lectures noves de l'escenari. "Per primer cop a la CHE s'aprova un document sense consens", ha subratllat l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que ha assistit al Consell representant al Govern.

"La reunió s'ha fet per complir un protocol però el que s'ha aprovat ratlla el delicte ecològic", ha manifestat de forma rotunda a l'ACN el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. No ha estat suficient que, per primer cop en molts anys, el moviment social antitransvasament i la Generalitat coincidissin en una mateixa taula defensant i votant plantejaments molt similars.

Per Tomàs, la votació posa en marxa una nova "marxa militar" del ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, de forma "unilateral", sense tenir en compte els interessos de les Terres de l'Ebre, a l'hora de forjar un nou "pacte nacional de l'aigua" amb nous transvasaments previstos dins d'un també nou pla hidrològic nacional a partir del mercadeig de les concessions. Considera, a més, que el plantejament de "repartir" concessions de regadiu, fins a 450.000 noves hectàrees, deixa "totalment fora de lloc" la preservació del delta de l'Ebre i els preceptes d'obligat compliment de la Directiva Marc de l'Aigua europea.

Els antitransvasament, que han presentat durant la votació un dictamen motivat on recullen tots els incompliments que han detectat en el document respecte la normativa europea. Des de la qüestió del cabal ambiental, la hipoteca dels regadius, la qualitat de l'aigua o la metodologia mateixa. "Quan superi la tramitació a l'estat espanyol i arribi a la UE hi hauran advertències que no està ben redactat", ha subratllat la també portaveu de la PDE, Susanna Abella.

El Govern, menystingut

Les institucions europees és també el camí que es marca Bel per atacar des de les institucions locals i el Govern aquest pla per intentar revocar-lo. L'alcalde de Tortosa considera que el procés no ha tingut en compte la Generalitat com a institució i que la resposta a les al·legacions ha estat "poc solvent" i no s'han resolt. Partint de la constatació que els cabals mínims plantejats per al tram final de l'Ebre "són totalment insuficients".

"No ens serveix d'excusa l'argument que ara existeixen uns cabals d'obligat compliment que fins ara no existien. Cert, però són molt minsos i en molts moments de l'any inferiors als actuals i la realitat demostra que durant bona part de l'any no són suficients per mantenir la qualitat de l'aigua, frena la salinització ni la regressió", argumenta. Bel defensa que es respectin les concessions en vigor i en funcionament, però creu que les futures reserves i dotacions previstes no poden passar per davant dels criteris ambientals.

En aquest punt, en canvi, la PDE, que dimarts defensarà davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu els seus arguments contra aquest pla, aposta també per treballar des del territori buscant arguments tècnics, així com el màxim consens social i polític. Demanen a la Generalitat que defensi aquestes tesis i doni valor al món acadèmic. Fruit del treball en aquesta línia va sorgir la proposta de la Comissió de la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, rebutjada de ple per la CHE, que defensava una forquilla entre els 7.167 hectòmetres cúbics dels anys secs, els 9.500 dels mitjos i els 12.543 dels humits. Per Abella, es tracta d'una tesi de debat vàlida i que es pot veure refermada amb els vots crítics que han emès al Consell de l'Aigua alguns participants -com la mateixa PDE i la Generalitat-.

"Hem d'ajudar tota la conca"

Però, si bé, per primer cop en molts anys, el moviment social i el Govern han coincidit en aquesta ocasió defensant la mateixa proposta per al tram final del riu Ebre, els regants del territori, les Comunitats dels canals de l'esquerra i la dreta de l'Ebre que reguen el Delta, s'han desmarcat d'aquest consens i han votat a favor del Pla de Conca, alineats amb la Federació de comunitats. "Hi hem d'estar d'acord i hem d'ajudar tota la conca. O és que han de regar els de baix i els de dalt no?", ha manifestat el president de la Comunitat de la Dreta, Manolo Masià, en declaracions a l'ACN, defensant que la proposta els garanteix disposar de "l'aigua que necessitem", així com d'"algun privilegi que no teníem", sense voler-lo explicitar.

"No podem votar-hi en contra. És massa important -el pla-", reitera el dirigent dels regants, que considera el document presentat i aprovat per la CHE com "equilibrat", que busca un "punt intermedi" per satisfer les aspiracions de l'expansió de regadius de les comunitats de tota la conca, incloses les de la Generalitat, segons ha precisat. "Si aproven un cabal de 400 metres cúbics per segon al final de l'Ebre els de dalt no regaran. No pot ser, això, no seria equilibrat. Han fet un pla equilibrat i està molt bé per a tots: per a nosaltres, per als de dalt i als del mig", ha insistit.

Mentre Bel ha demanat als regants que expliquin clarament el seu sentit de vot, des de la PDE, Tomàs els ha acusat obertament d'haver "donat l'esquena al territori", de negar-li l'aigua per a l'equilibri ambiental del Delta i el futur desenvolupament econòmic de les Terres de l'Ebre. "Han enviat el missatge que si la gent del Delta vol treballar preparin les furgonetes per a tornar a Tarragona o a Castelló. Aquí s'ha votat que no es deixen reserves l'aigua per al projecte de desenvolupament ebrenc", ha argumentat.

Un cop superat el tràmit del Consell de l'Aigua de la Conca de l'Ebre, el pla serà sotmès demà al Comitè d'Autoritats Competents de la Conca, on estan representades les administracions, entre elles el Govern. Posteriorment, el document serà debatut i aprovat pel Consell Nacional de l'Aigua abans que el Consell de Ministres, com a molt tard, probablement, poc després de l'estiu, l'acabi aprovant mitjançant un reial decret llei.