L'os Goiat hibernarà al Pirineu mentre es dirimeix el seu futur

BarcelonaEl polèmic os Goiat, en el punt de mira pels reiterats atacs contra el bestiar, continuarà al Pirineu almenys durant la pròxima hibernació. La Generalitat, que reconeix la "situació anòmala" que ha generat aquest exemplar, prefereix pactar un protocol d'actuació amb tècnics de la resta de territoris amb presència de l'os a Espanya abans d'actuar de manera unilateral i "en calent", ha explicat el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles.

El protocol en què s'està treballant amb territoris com Navarra, Astúries i l'Aragó l'aprovarà després el ministeri, i establirà els criteris per determinar quan es pot considerar problemàtic un os i quines mesures s'han de prendre per a les diferents situacions que puguin donar-se en el futur. Miralles ha insistit que el Govern "és partidari d'intervenir" davant l'actuació gens habitual de Goiat, sobretot pel que fa als atacs a cavalls i eugues –n'ha mort 9 fins al 31 d'agost–, però s'ha decidit no fer-ho sense l'acord amb les altres administracions. "La tardor ens donarà un respir per consensuar criteris", ha insistit.

No hi ha precedents d'una situació semblant a Espanya. Tampoc a Astúries, on la població d'ossos ascendeix a 250 exemplars. Al Pirineu n'hi ha aproximadament 43. Segons Miralles, només a Itàlia es va registrar un cas semblant que va acabar amb la retirada de l'animal del territori.

El responsable de Fauna de la Generalitat ha defensat que els atacs de Goiat –27 aquest estiu si se sumen els 12 de Catalunya i els 15 que ha protagonitzat a França– el situen com un exemplar "altament predador", però no perillós ni agressiu amb l'home. "El risc zero no existeix", ha reconegut. Amb tot, ha destacat que aquest estiu un turista a Montgarri va topar amb una ossa amb tres cries i, malgrat l'alt perill potencial de la situació, l'animal no va atacar-lo.

Goiat és l'únic exemplar d'os que porta un collaret GPS que dona informació d'on es troba en tot moment. Les dades han ajudat a certificar que seria el responsable únic dels atacs i no altres animals, ha dit Miralles, desmentint algunes afirmacions de ramaders del territori. Pròximament, la Generalitat té previst capturar l'exemplar per canviar-li la bateria del collaret GPS abans que comenci la hibernació.

Ajudes i compensacions

Sobre el rebuig creixent entre ramaders de la Vall d'Aran i el Pallars Sobirà a l'os, Miralles ha reconegut que el problema de la "cohabitació" és ara mateix el que més preocupa la Generalitat. "Reconec que és una molèstia més per als ramaders", ha dit, però ha afegit que els problemes estructurals del sector són uns altres i no tenen a veure amb aquesta espècie. "És un problema que genera moltes emocions, però cal tenir en compte que al Pallars Sobirà han mort 3 ovelles per l'os fins a l'agost mentre que els gossos salvatges van causar 514 baixes en tot el 2017".

Visiblement molest per les acusacions que portaveus del sector ramader han llançat al llarg de l'estiu, el responsable de la Generalitat ha enumerat les mesures vigents per compensar danys que l'os causa al bestiar, per assegurar ramats d'ovelles que són els que pateixen més baixes per atacs (514 durant tot el 2017) i per facilitar agrupaments vigilats de bestiar gratuïts. "Cobrim la vigilància de pastors durant els cinc mesos que els ramats d'ovelles són a la muntanya", ha especificat Miralles, que ha dit que en aquests tancats les baixes són 20 vegades inferiors.

També ha lamentat que en el cas de la Vall d'Aran, un dels ramats hagi rebutjat l'agrupament que els ofereix gratuïtament l'administració. "S'hauria de preguntar per què prefereixen tenir baixes", ha insinuat Miralles. Ha recordat que ara mateix funcionen dos agrupaments de ramats a l'Aran i 4 al Pallars Sobirà.

Cap topall per a l'os

El programa de reintroducció de l'os bru a Catalunya (el Piros Life) ha permès que la població al Pirineu s'acosta als 43 exemplars. Miralles ha defensat fermament el programa i ha descartat que la Generalitat es plantegi actualment un topall límit per a aquesta espècie. Ha posat com a exemple Astúries, on l'os mai ha estat en perill d'extinció, com és el cas del Pirineu fins que fa 20 anys va començar-hi la reintroducció, i ha dit que avui hi ha uns 250 exemplars en territori asturià.

El Piros Life, finançat amb 2,4 milions majoritàriament procedents de la Comissió Europea (CE), s'acaba aquest 2018. Més d'un terç dels fons, ha calculat Territori, han servit per compensar danys a la ramaderia i un 29% dels recursos s'han utilitzat per fer seguiment de l'os i per donar suport als ramaders a través d'equips de vigilància.

A partir de l'any que ve, el Govern calcula que haurà de destinar uns 500.000 euros anuals per a la conservació de l'os un cop s'hagi esgotat el programa europeu vigent. "El compromís de la Generalitat és inequívoc", ha subratllat Miralles.