El Govern porta l'Estat als tribunals per discriminar el català en les oposicions de funcionaris als jutjats

BarcelonaLes llengües oficials i pròpies de l'Estat continuen sense ser necessàries a les oposicions a l'administració de Justícia, encara que la plaça sigui a Catalunya. El departament de Justícia de la Generalitat ha interposat aquest dijous un recurs contenciós administratiu contra l'Estat per la discriminació del català en les noves proves de selecció de funcionaris per als jutjats. En aquests exàmens, el ministeri de Justícia ha incorporat per primera vegada el coneixement de llengües estrangeres a una llista de mèrits puntuables a la prova però, segons fonts de Justícia, ha obviat el català, cosa que segons el departament menysté la llengua pròpia respecte a les estrangeres.

La conselleria encapçalada per Ester Capella lamenta que els criteris establerts per l’equip de la ministra Dolores Delgado, per a l’accés al cos de funcionaris, no incloguin el català: "No és ni un requisit ni un mèrit", es queixa el departament que assegura que, d'aquesta manera, conèixer llengües com el danès, el francès o l’alemany té més mèrits que una llengua pròpia. "Els aspirants, per tant, sumaran punts per tenir coneixements d’idiomes com l’alemany i el danès, però no per saber el català, encara que vulguin treballar a Catalunya", apunta el departament.

Els departament també retreu a l'Estat que el coneixement del català quedi reduït a una prova voluntària que els aspirants que volen exercir a Catalunya poden fer un cop han passat les dues primeres fases. Els resultats, a més, no influeixen en el resultat de l’oposició, sinó que només serveixen per millorar la posició per escollir plaça de destinació. Aquest és també el cas dels funcionaris que vulguin treballar a la resta de l’àmbit lingüístic català, o bé a Galícia o el País Basc, amb les llengües respectives.

Només un 7,7% de sentències són en català

Fins ara, les oposicions de funcionaris de jutjats constaven d’un únic examen i no hi havia cap fase de mèrits. El coneixement del català es podia acreditar igualment un cop aconseguida la plaça. El Govern assegura que ha interposat el recurs després d’adreçar un requeriment a Madrid per posar de manifest la necessitat que el català puntués per a l’accés al cos de funcionaris, cosa que el govern espanyol s'ha negat a considerar amb l'argument que les proves han de garantir “les mateixes condicions d’igualtat, mèrit i capacitat per a tots els aspirants de tots els àmbits territorials”.

Segons la Generalitat, aquest procés de selecció –previst per a la tardor– servirà per cobrir un terç de la plantilla dels jutjats de Catalunya: pràcticament 3.500 persones de les 7.444 que hi treballen. El departament també ha calculat que, actualment, l'ús del català a l'administració de justícia ha caigut els últims 14 anys i ara ja "és residual" i "no es correspon amb la realitat sociolingüística de Catalunya". Les últimes dades disponibles subratllen que només s'escriuen en català el 7,7% de les sentències, el mínim històric.