El Govern defensa que no exigir l’anglès per graduar-se a la universitat és “ser realista”

BarcelonaNo és una resignació, diu el Govern, sinó un acord "realista". Així ha defensat el departament de Recerca i Universitats la polèmica decisió de, finalment, eliminar el nivell B2 d'una tercera llengua com a requisit per tenir un títol universitari. Per obligar universitats i estudiants a millorar els coneixements en anglès, l'any 2014 el Govern va aprovar que tots els estudiants a partir del 2018 haurien d'acreditar abans de graduar-se el nivell B2 (equivalent al First Certificate, és a dir, que demostra una fluïdesa bàsica en l'idioma), però les universitats van alertar que era impossible de complir i van aconseguir una moratòria de quatre anys, que acaba aquest curs. Sobre el temps de descompte, i set anys després de l'aprovació, el Govern ha fet marxa enrere i aquest dimarts va anunciar que acreditar el B2 en anglès (o francès, o alemany, o italià) ja no serà un requisit. Per a la directora general de la conselleria, Victòria Girona, és un "acord realista" tenint en compte el nivell d'anglès dels universitaris.

"Es va aprovar una norma i no es van donar els mitjans per complir-la", lamenta Girona a l'ARA, i defensa que "obligar i imposar" un nivell específic abans de graduar-se "no va ser la millor manera" de comprometre les universitats en la millora de l'anglès. La directora general creu que les universitats han treballat aquests anys per incrementar les competències lingüístiques dels alumnes, amb cursos d'idiomes, de formació del professorat o amb programes de mobilitat, però les dades indiquen que potser no s'ha fet prou. "Tots els acords que són excloents són difícils de defensar si no s'acompanyen de mitjans", sentencia.

En aquest sentit, Girona assegura que als nous pressupostos del Govern es reforçaran els ajuts públics, que "han quedat escassos": d'una banda, ampliant els que ja es donen als estudiants perquè es formin en competències lingüístiques, i de l'altra, donant més diners a les universitats perquè puguin fer més programes i iniciatives de formació. A més, no només es podran acreditar les quatre llengües que ara es poden examinar a les proves d'accés a la universitat (anglès, francès, alemany i italià), sinó que s'obrirà la llista a més idiomes. Aquestes dues decisions van encaminades a garantir l'equitat a les facultats: "La formació en terceres llengües depèn molt de les extraescolars dels alumnes i no tothom s'ho pot permetre", ha recordat Girona.

El nou decret del Govern deixa en mans de cada universitat establir quin nivell de terceres llengües necessiten els seus alumnes i avaluar-los, tot i que s'intentarà arribar a un cert marc unitari de referència. Girona assegura que en cap cas la Generalitat està donant un missatge de resignació amb l'anglès. "El missatge que donem és que s'han d'assolir les competències i millorar el nivell lingüístic, però no necessàriament a través d'un títol concret", resumeix.

Sense consens entre les universitats

Les universitats han assumit la decisió del Govern amb disparitat d'opinions. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es va desvincular des del principi del requisit del B2, així que ha aplaudit que finalment no sigui imprescindible acreditar-lo per graduar-se. "Ens sembla bé que els estudiants tinguin el nivell però no els ho podíem exigir si no s'hi posaven recursos", assegura el rector de la UAB, Javier Lafuente, a l'ARA. Segons diu, el problema és que, malgrat que la majoria dels seus estudiants ja arriben a la facultat amb un bon nivell d'anglès, encara hi ha molta desigualtat: "La capacitat econòmica marca la diferència: els que tenen el nivell són els que s'han pogut permetre anar a una acadèmia".

Des de la Universitat Pompeu Fabra, en canvi, sí que alerten que la decisió del Govern pot ser vista pels estudiants com un "relaxament" de l'exigència de l'anglès. La comissionada de política lingüística de la UPF, Mireia Trenchs, recorda que la Pompeu sempre s'ha posicionat a favor de l'acreditació del B2 i que des que es va aprovar, el 2014, han posat a disposició dels estudiants "eines, recursos i informació" perquè poguessin certificar-lo. "Volem que els nostres alumnes surtin amb els coneixements més elevats possibles en una tercera llengua i per això volem seguir sent coherents i estudiarem quins procediments podem fer servir ara per garantir aquest nivell", avança. Amb aquesta idea, intentaran consensuar amb la resta d'universitats els criteris per assolir unes bones competències en anglès, malgrat que formalment no siguin un B2. "No és el mateix que un estudiant presenti un treball final de grau en anglès i prou que que el presenti en anglès, el defensi oralment en anglès i el tutor acrediti que hi ha hagut un treball continuat i una recerca en la bibliografia en anglès", alerta.

Com a la UPF, a la Universitat de Girona ja han fet passos per apujar el nivell d'anglès entre els estudiants i demanen acreditar un B2 en cinc graus (els tres de la facultat de dret, disseny de videojocs i enginyeria mecànica). Precisament aquest dimecres un grup d'estudiants han protestat en contra de l'obligatorietat d'acreditar aquest nivell per acabar un grau. Malgrat que han aprovat tots els crèdits de la carrera, no tenen la titulació perquè no han acreditat el B2 en una llengua estrangera. El Govern diu que tot plegat es parlarà en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya i demana confiança en les universitats.