El Govern ultima el Consorci de Lleida tot i el rebuig del Parlament

BarcelonaPas a pas, tot i que a menys velocitat del que es preveia en un principi, el Consorci Sistema Integral de Salut Lleida (SIS Lleida) va prenent forma. Ahir el departament que lidera Boi Ruiz va publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) l’inici del tràmit d’informació pública perquè durant els pròxims 20 dies hàbils els ciutadans que ho vulguin formulin les al·legacions que considerin oportunes.

No ha servit de res, de moment, l’oposició expressada pel Parlament fa deu dies, amb la votació d’una moció a la qual també es va afegir ERC i que, per tant, deixa en minoria CiU com l’únic grup que defensa la constitució d’aquest consorci. El nou ens, que gestionarà uns 287 milions d’euros l’any i englobarà els 4.000 professionals sanitaris de la regió, estarà integrat pels equipaments que actualment formen part de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) i de l’Institut Català de la Salut (ICS), però també per la Universitat de Lleida (UdL) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB). Per fer-ho efectiu i que el nou ens disposi de prou recursos econòmics, el Govern preveu autoritzar el Servei Català de la Salut (CatSalut) perquè realitzi les modificacions pressupostàries necessàries, ja que els comptes d’aquestes entitats ja han sigut aprovats.

Simplificació administrativa

La Generalitat defensa que la reforma permetrà estalviar 400.000 euros mitjançant la fusió de diverses entitats i perquè el SIS Lleida tindrà una sola línia directiva, i ha garantit que el consorci serà 100% públic, com ja ho són GSS i l’ICS. Els detractors, en canvi, veuen en la iniciativa un intent de permetre l’entrada de capital privat i un augment de l’opacitat en el control del sistema.

De fons hi ha la reforma de l’ICS, l’empresa pública més gran de Catalunya, que Salut ja va intentar reformular fa prop de quatre anys dividint-la en una vintena d’entitats diferents. El projecte va quedar finalment abandonat, però el consorci lleidatà és una manera de recuperar-ho. L’ICS, com la resta d’institucions implicades, ja ha aprovat els estatuts del nou consorci, tot i que d’aquesta manera deixarà de gestionar l’Hospital Arnau de Vilanova, el més gran de la zona, i els ambulatoris i consultoris locals que hi ha distribuïts al territori.

El SIS Lleida havia d’entrar en funcionament el gener d’aquest any, però les noves previsions apunten que ho farà abans de l’estiu, en tot cas abans de la dissolució del Govern per la convocatòria d’eleccions previstes per al 27-S. El delegat de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré, va constatar ahir que “no hi ha data” concreta perquè es posi en marxa el consorci, tot i que va insistir que és la millor solució per al territori i va confiar que el tràmit d’informació pública serveixi per esvair dubtes entre la població. Farré va reconèixer que hi havia aspectes que no s’han fet bé, però va centrar-ho sobretot en el fet que el procés s’ha allargat “més del compte”. El departament de Salut va insistir en un comunicat en la bondat d’integrar tots els recursos assistencials i va defensar que està obert a qualsevol proposta de millora. Per això va subratllar que el tràmit d’informació pública és la culminació d’un procés informatiu i participatiu al territori per donar a conèixer el projecte entre els professionals i el món local.

“Al·legacions massives”

La Marea Blanca de Lleida, una entitat sorgida precisament per demanar la paralització del consorci, va respondre en un comunicat que presentarà “al·legacions massives”. L’entitat, que durant els últims mesos ha organitzat diverses manifestacions i ha recollit més de 38.000 signatures en contra de l’ens, també va lamentar que el nou consorci es faci mitjançant la imposició i “sense escoltar la majoria expressada per la ciutadania i pel Parlament”.

Un 42% dels catalans creuen que l’assistència sanitària ha empitjorat

El departament de Salut va presentar ahir les dades d’un baròmetre propi en què, tot i que un 80% dels usuaris consideren que el tracte rebut pel sistema sanitari és “correcte”, també un 42,6% creuen que la qualitat de l’assistència ha empitjorat durant l’últim any.

Els prop de 2.000 ciutadans enquestats durant el mes de novembre passat atorguen una nota mitjana de 6,8 a la sanitat pública, una puntuació que puja fins al 7,4 en el cas de la privada. Els responsables de l’estudi van defensar en roda de premsa que les dades mostren una “petita tendència a la millora” respecte a enquestes anteriors i permeten assegurar que la valoració del sistema públic s’ha mantingut “sense grans variacions” malgrat les retallades. Un dels aspectes menys valorats és l’espera per sotmetre’s a una prova diagnòstica, tot i que els ciutadans també destaquen com un dels millors aspectes el tracte que reben del personal sanitari. En general, un 11,7% de la població creu que l’assistència sanitària és molt bona, un 41,3% diu que és bona, el 31,3% la veu normal i el 15,7% restant la veu dolenta o molt dolenta.