El Govern confirma que l’entorn d’Ercros està contaminat
La Generalitat investiga ara fins a quin punt pot suposar un perill per a la salut i el medi ambient
BarcelonaLes pitjors prediccions s’han tornat a confirmar a Flix, una població afectada pels residus tòxics disseminats i vessats durant decennis per la fàbrica d’Ercros, dedicada a l’elaboració de productes bàsics per a la indústria química i farmacèutica. Tres informes de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) emesos entre finals d’agost i setembre corroboren les sospites sobre la presència de substàncies contaminants en almenys tres dels set punts d’aquesta població on, segons els testimonis d’extreballadors de la química, s’haurien acumulat residus procedents de l’activitat industrial d’aquesta empresa entre la dècada dels 60 i la dels 80. Una realitat de la qual Ercros va declarar no tenir coneixement.
Francesc Barbero, alcalde accidental de Flix, va assegurar que “el fet que hi hagi constància de contaminació és una mala notícia”, però que estan “contents” per l’evolució de l’exploració i l’anàlisi dels terrenys. En canvi, fonts d’Ercros consideren que encara “no es pot parlar de contaminació, sinó només d’afectació d’aquest tipus d’elements, perquè es desconeix el risc que poden suposar”. Cap representant de l’ARC va voler fer declaracions sobre la qüestió. Els documents als quals ha tingut accés el diari ARA revelen la detecció de residus contaminants per sobre dels límits d’alerta establerts pels agents competents en la matèria. Els tres enclavaments en qüestió, situats als entorns del recinte fabril i dins del mateix municipi de Flix, acumulen restes de substàncies tòxiques com els metalls pesants i compostos i pesticides organoclorats. Ara el terreny afectat, que ha sigut objecte d’uns treballs de comprovació del sòl a través de sondatges, cales i presa de mostres, haurà de ser sotmès a una anàlisi quantitativa, més àmplia i profunda, per establir fins a quin punt aquestes concentracions suposen un risc per a la salut de les persones i per al medi ambient.
Aquests resultats arriben després que l’ARC accedís a la demanda del govern municipal de Flix d’investigar si la companyia química havia contaminat més enllà del sòl que ocupaven les seves instal·lacions i l’embassament de l’Ebre. De fet, durant els treballs de descontaminació de l’embassament, que es van tancar en fals a finals del 2015, es van extreure i tractar materials com els esmentats metalls pesants del tipus mercuri, compostos organoclorats i terres contaminades amb isòtops radioactius.
Sota l’epígraf descriptiu “Investigació abocaments externs Ercros”, els tres expedients informatius recullen l’estat del subsol dels anomenats punts 1 i 3 (propietat d’Ercros) i 6 (de l’Estat). En el primer terreny, situat al punt quilomètric dos de la carretera de Riba-Roja i on s’havien dut a terme activitats d’extracció d’àrids amb el posterior abocament de residus industrials, s’hi han detectat “afeccions” per “metalls, HAPs (hidrocarburs aromàtics policíclics), compostos orgànics clorats, pesticides clorats, ftalats i TPHs (hidrocarburs totals de petroli)”. A banda, i sempre segons el mateix expedient, també s’han trobat restes de mercuri, hexaclorobenzè i PCBs que superarien els límits permesos, anomenats nivells genèrics de referència (NGR). En aquest mateix document també es recomana “l’extracció activa de vapors del sòl per reduir la massa contaminant”, en referència a la concentració detectada de 500 g/dia de compostos orgànics halogenats volàtils, és a dir, compostos que emanen del subsol.
L’expedient del punt 3, situat a la coneguda com a masia de l’Aubal (també a la carretera de Riba-Roja), parla d’indicis d’afecció per mercuri i hexaclorobenzè també per sobre dels nivells genèrics de referència. Passa el mateix amb l’informe de l’enclavament número 6, un emplaçament que queda dins de les zones de protecció abastades per la xarxa Natura 2000 i que segons el MUC (Mapa Urbanístic de Catalunya) és sòl no urbanitzable i de protecció. De fet, és en aquest terreny -on hi havia un antic abocador ubicat a prop de la llera del riu i on, a la seva part més baixa, segons els antics treballadors d’Ercros, s’abocaven “residus industrials a dojo”- on es detecta més varietat de compostos i substàncies. Es tracta de metalls pesants, HAPs, compostos orgànics clorats, pesticides clorats i TPHs, però també de bari, cadmi, mercuri, plom, molibdè, hexaclorobenzè, PCB i DDT que també superen els NGR per a ús industrial, amb barems molt menys estrictes que els que corresponen a aquesta zona. A més, el mostreig de l’aigua subterrània mostra indicis d’afecció per compostos organoclorats.
La història de la contaminació i el pla de descontaminació de Flix pels residus industrials d’Ercros ha estat marcada per casos de corrupció, negligència i manca de control.