El govern de Colau veu un "tret al peu del món local" el no al decret de romanents

Barcelona / Madrid"Un tret al peu per al món local". Així ha definit el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, la votació que s'ha viscut aquest matí al Congrés i que ha acabat tombant el reial decret sobre el finançament local. Comuns i socialistes, que governen en coalició a la capital i a l'Estat, confiaven en la negociació in extremis –de la qual va participar la mateixa alcaldessa Ada Colau– i que va servir per fixar que Hisenda entregaria el 60% dels 5.000 milions d'euros anunciats per als ajuntaments entre aquest any i el següent sense necessitat que aquests els cedissin els estalvis i en funció del nombre d'habitants. En el cas de Barcelona, això hauria suposat uns 100 milions, segons ha detallat Collboni, que ha elevat a 480 la xifra per al conjunt de municipis catalans i ha culpat els grups que avui han votat en contra de la proposta d'escanyar les finances locals.

El govern de Colau s'havia compromès a presentar batalla a l'Estat per aconseguir que els ajuntaments poguessin fer ús dels seus superàvits i que se'ls flexibilitzés el sostre de despesa i havia sigut molt crític amb la proposta inicial del ministeri d'Hisenda. El pressupost de la ciutat per a aquest 2020, de fet, dona per segur que es podran gastar els 160 milions que la ciutat té en estalvis. El regidor dels comuns Jordi Martí ha admès que el fet que l'acord s'acabés tancant tan tard pot haver jugat en contra de la votació i ha confiat en una nova proposta de decret o en la llei de pressupostos per ajustar la situació del món local.

Martí ha defensat, amb tot, que la votació d'avui no tindrà repercussions en el pressupost que la ciutat va aprovar per a aquest any –que inclou un fons de 90 milions per fer front a la situació generada pel covid– però ha avisat que sí que condicionarà el de l'any que ve.

Collboni, al seu torn, ha acusat els grups de l'oposició, com ERC, Junts per Catalunuya, el PDECat i Cs, d'haver-se deixat endur "per la dinàmica irresponsable i cínica del PP" i de buscar el desgast del govern. "No pot ser un punt i final", ha demanat Martí, que és el regidor de Pressupost del consistori, i ha defensat que l'acord assolit entre comuns i socialistes ja obria una "escletxa" per als ajuntaments.

Un pla B del ministeri

Al Congrés s'hi han desplaçat alcaldes que han abanderat la lluita sobre els romanents les últimes setmanes, com el de Reus, Carles Pellicer (JxCat), i el de Lleida, Miquel Pueyo (ERC). Tots dos han rebutjat que Montero hagi afirmat que "no hi haurà una segona oportunitat", en un intent desesperat de fer canviar d'opinió els grups parlamentaris. "Què vol dir aquesta amenaça que no hi ha pla B?", s'ha preguntat amb indignació Pueyo en una atenció als mitjans a les portes de la cambra baixa. "Demanem un nou decret urgent, no un projecte de llei, perquè immediatament puguem disposar dels diners i ajudar la ciutadania", ha assenyalat Pellicer. D'aquesta manera ha argumentat el vot contrari de la seva formació a un decret que PSOE i Podem ja havien pactat modificar si es tramitava com a projecte de llei.

L'alternativa d'alliberar 3.000 milions incondicionats per al món local era un mínim que Pueyo hauria acceptat, però sosté que caldria introduir-ho en un nou decret perquè es pugui implementar ràpidament. De fet, el diputat de JxCat Ferran Bel ha demanat que si hi ha consens per habilitar un fons deslligat del superàvit es pot aprovar dimarts vinent al consell de ministres. En declaracions als mitjans, Bel també ha recordat que el seu grup va presentar una esmena a la reforma de la llei orgànica d'estabilitat pressupostària impulsada pel PSOE en el sentit d'aixecar la regla de despesa per als exercicis 2020 i 2021, així com per permetre l'ús dels romanents. "Si el govern no té pla B el que ha de fer és no oposar-se als plans que sorgeixin d'aquesta cambra", ha indicat.