Societat25/09/2020

El Govern adjudicarà a FGC l'explotació de la línia Lleida-Manresa que ara opera Renfe

Amb una inversió de 60 milions, es vol duplicar freqüències, comprar quatre trens i fer un centre de manteniment a partir del 2024

Ara
i Ara

BarcelonaEl Govern adjudicarà a FGC l'explotació de la línia de tren R12 de Lleida a Manresa que ara opera Renfe, a partir del 2024. L'encàrrec es materialitzarà a l'octubre a través d'un acord de l'executiu que preveu una inversió de 60 milions d'euros en un model de gestió del servei de Rodalies entre Ponent i la Catalunya Central a partir d'un sistema mixt entre el bus i el tren. Es vol duplicar freqüències de trens de Lleida a Cervera: passar de les 6 actuals a 12. Fins a Manresa es passarà de 3 a 5 freqüències. Per fer-ho es compraran quatre trens i també es construirà una central operativa on es farà la gestió i manteniment tant dels dispositius d'aquesta línia com dels dos que té la de la Pobla i d'un tercer que s'ha encarregat per deixar-lo de reserva.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha presentat el projecte de Rodalies Lleida aquest divendres davant una vintena de representants institucionals de Ponent, entre els quals hi havia el president de la Diputació i alcaldes com el de Lleida o Mollerussa, entre d'altres. Calvet ha remarcat que la proposta ha estat "molt ben rebuda pel territori". Si bé el calendari d'execució "no pot ser d'avui per demà", es preveu que a mitjans d'octubre se signi l'acord de govern per encarregar a FGC l'explotació de la línia i que el conjunt de millores es materialitzin el 2024.

Cargando
No hay anuncios

Calvet ha volgut deixar clar que no hi ha cap contracte programa firmat amb Renfe per a la gestió de la línia i ha afegit que el Govern no en signarà cap mentre no es reobri el "traspàs incomplert i incomplet" de Rodalies de fa més de 10 anys amb el ministeri de Foment. En aquest sentit, el conseller ha recordat que no s'han complert les condicions, ni pel que fa a inversions ni a transferència del dèficit tarifari, i ha remarcat que només si es compleixen es plantejaran signar un contracte programa. Mentrestant, ha afegit, l'obligació del Govern és donar solucions a la gent del país. Unes solucions que l'executiu considera que passen per encarregar l'explotació de la línia a FGC.

Així, es vol transformar la línia R12 en dues línies contínues que passaran a dir-se RL3 Lleida-Cervera i RL4 Lleida-Manresa. Entre Lleida i la capital de la Segarra es donarà un "servei d'alta intensitat", i per això es doblarà la freqüència actual dels combois. El secretari d'Infraestructures, Isidre Gavín, ha explicat que el que es pretén és "disgregar i separar" aquest tram d'alta freqüència d'una línia regional de llarga distància per evitar que estigui vinculat a l'àrea metropolitana. I és que, segons Gavín, entre Manresa i Barcelona l'R12 pateix un dèficit d'inversió que fa que sigui un tram poc eficient i fiable.

Cargando
No hay anuncios

Del recorregut entre Lleida i Manresa, el Govern destaca que uneix dues ciutats universitàries amb molts estudiants compartits que haurien de poder agafar el tren cada dia per anar d'un lloc a l'altre. Així mateix, es pretén incentivar que els veïns del Bages que vulguin anar a Madrid o a algun altre punt de l'Estat amb l'alta velocitat, ho facin a través de l'estació Lleida-Pirineus. Una de les fórmules que es faran servir per agilitzar la freqüència entre Lleida i Manresa serà la introducció de les parades discrecionals, com ja es fa a la línia de la Pobla, de manera que el tren s'estalviarà moltes parades que ara no tenen sentit perquè no hi ha ningú esperant.

Cargando
No hay anuncios

Tres anys de coll

Ja fa temps que un consell tècnic està treballant amb aquest nou model de gestió de la línia de Manresa i l'objectiu és que el Govern l'aprovi a mitjans d'octubre. Automàticament es posarà el comptador enrere perquè Renfe deixi de ser l'operadora d'aquesta línia amb l'objectiu que a principis del 2024 ja ho sigui FGC. La competència de Rodalies a Catalunya és de la Generalitat i el titular de la infraestructura és Adif, a qui es paga un cànon per l'ús.

Cargando
No hay anuncios

El Govern fa temps que considera que Renfe no compleix les expectatives com a operador i ara obrirà un període de "maduració" de tres anys per portar a terme un procés que, a banda de la compra de trens nous, també inclourà contractació de més personal i construcció de nous serveis.

Així, dels 60 milions d'euros previstos per invertir-hi, 31 es destinaran als quatre nous trens, i 12 a la nova central operativa, que encara no se sap on s'ubicarà i que servirà per fer el manteniment i les reparacions tant dels trens d'aquesta línia com dels de la Pobla. Els 17 milions restants es destinaran a noves estacions d'autobusos (entre les quals s'inclouen les de Lleida, Almacelles, Bellpuig, Juneda i Tàrrega), marquesines i millora de serveis.

Cargando
No hay anuncios

Daltabaix d'usuaris per l'alta velocitat

L'ús dels regionals per anar de Lleida a Barcelona ha caigut en picat: de 100.000 usuaris a l'any el 2012, a 40.000 el 2018. I és que el tren de l'R12 tarda una mitjana de tres hores i mitja per unir la capital catalana amb la del Segrià. Segons Gavín, això es deu a la competència de l'alta velocitat, que és "molt més ràpida i freqüent", i també al servei de Bus Exprés que va posar en marxa el Govern amb origen i destí pràcticament sense parades. A l'àrea metropolitana de Lleida ha tingut "un èxit impressionant" i cada any es mouen amb aquests busos que enllacen diversos municipis de Ponent amb Lleida uns 2 milions de persones. Sumant-hi els enllaços Lleida-Almacelles i Lleida-les Borges Blanques, hi haurà un total de 17 línies.

Cargando
No hay anuncios

Fonts de Renfe han valorat l'anunci de Calvet com una "llàstima" per als ciutadans de Lleida ja que no disposaran d'aquestes millores fins d'aquí quatre anys. En aquest sentit, han assegurat que la companyia disposa dels trens, el personal i l'experiència necessaris per implantar aquestes millores a Rodalies de Lleida. Això no obstant, han dit que només falta la voluntat de dur-les a terme per part del titular del servei, la Generalitat, "que és qui ho impedeix".