Les gosseres, al límit

BarcelonaEs deien Tysson i Violín. Vivien al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB) i a finals de l’any passat se’ls va sacrificar per la seva agressivitat manifesta, que es considerava perillosa per a les persones. Les seves morts, però, van fer posar el focus en les condicions de massificació que viu el centre, que fa anys que ha quedat petit i antiquat i espera el trasllat a les noves instal·lacions de Montcada, que encara s’han de començar a construir.

Des que s’aplica la norma que prohibeix el sacrifici de gossos, que a Barcelona es va recollir per ordenança el 2002, la situació de massificació s’ha agreujat. Els abandonaments de gossos han anat a més amb la crisi econòmica -no s’ha aconseguit baixar de la forquilla d’entre 1.200 i 1.500 a l’any- i això obliga Barcelona a enviar desenes d’animals a un centre privat del Maresme, Help Guau, situat a Argentona.

El CAACB hi té espais llogats i hi aporta professionals, com una educadora canina fixa o un suport per passejar gossos de conducta complicada, a més d’una veterinària de manera periòdica. El govern municipal deixa clar que en cap cas s’han sacrificat animals per motius de falta d’espai, com algunes veus van denunciar amb els casos del Tysson i el Violín, una polèmica que va coincidir en el temps amb la de la mort de la gossa Sota per un tret de la Guàrdia Urbana. A l’espera de tenir la nova gossera, el que es fa és buscar instal·lacions com les d’Argentona per guanyar espai. La situació de massificació de la gossera, però, no és exclusiva de la capital -on la gran afluència d’animals es combina de manera fatal amb unes instal·lacions arcaiques-, sinó que es repeteix a tots els centre d’acollida, que estan especialment plens de gossos de races considerades potencialment perilloses, que són els més difícils de donar en adopció, sobretot quan ja no són cadells. Així ho confirmen, per exemple, responsables d’espais com el Centre d’Atenció a Animals Domèstics del Maresme, que insten a obrir una reflexió sobre com frenar els abandonaments.

Vista aquesta situació, representants de diferents protectores del país participaran, dijous que ve, en unes jornades promogudes per l’Ajuntament de Barcelona per demanar mesures que permetin avançar cap a l’abandonament zero. És a dir, després que la lluita animalista aconseguís ja fa anys que el sacrifici en aquests centres passés a ser zero -només es planteja per motius de salut o d’agressivitat manifesta-, el següent pas ha de ser frenar el problema d’origen: els abandonaments.

El comissionat d’Ecologia de Barcelona, Frederic Ximeno, explica que a la ciutat, tot i que el ritme d’adopcions s’ha mantingut estable -el 2018 n’hi va haver 1.116: 523 de gossos i 593 de gats, una mica per sota del 2017, que va ser un any rècord-, el d’abandonaments ha anat a l’alça. L’any passat, per exemple, es van recollir prop de 1.400 gossos i uns 600 gats i actualment hi ha una setantena d’animals que ja fa més d’un any que esperen adopció. La mitjana anual de gossos abandonats, decomissats o rescatats que arriben al CAACB s’ha situat, durant aquest mandat, en els 1.340. I la xifra no s’aconsegueix reduir.

“Estem especialment plens de gossos de les races considerades potencialment perilloses”, denuncia Ramon Peiró, que és president de l’Associació de Voluntaris i Amics del CAACB i explica que, en el cas d’aquestes races, el procés per donar els animals en adopció és més lent. Els propietaris necessiten una llicència específica per a la tinença i alguns tenen més reticències a emportar-se un animal d’aquest tipus. I, a més, sovint arriben cadellades fruit de la cria. N’arriben molts, doncs, i en surten pocs. “Ja no donem l’abast”, lamenta el comissionat d’Ecologia de Barcelona, que demana obrir debats com el de l’esterilització obligatòria o la venda d’animals de companyia. “És inacceptable que encara arribin animals sense xip”, critica.

El Tysson i el Violín

Els sacrificis del Tysson i el Violín van obrir el debat sobre les eutanàsies al CAACB. Les xifres, però, són rotundes i neguen que hi hagi hagut un repunt dels sacrificis, com remarca Ximeno. En total, el 2018 n’hi va haver 21, dos dels quals -els del Tysson i el Violín- per motius d’agressivitat i la resta per qüestions de salut. La mitjana anual, durant el mandat passat, s’havia situat en els 23 sacrificis. I havia sigut força més elevada anys anteriors. “Nosaltres mateixos haguéssim posat el crit al cel si haguéssim pensat que s’estaven sacrificant animals per motius d’espai”, defensa Ramon Peiró, que explica que els expedients dels gossos no deixaven lloc per al dubte.

Mentre la gossera de Montcada no pren forma, Barcelona fa inversions per millorar l’actual. S’hi han incorporat veterinàries i s’hi han creat nous espais com el de pre i postoperatori, per exemple. Però el problema bàsic continua sent l’espai.

Les obres del nou centre a Montcada es preveuen ara per al 2020

Les obres per construir el nou Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona en uns terrenys de Collserola, dins del terme municipal de Montcada i Reixac, encara no han començat, tot i que, segons els primers anuncis, haurien d’haver-se iniciat el 2015. Les noves instal·lacions, que han de suposar un canvi de concepció de la gossera que ha tingut fins ara la ciutat, ja podrien estar en funcionament. A la pràctica, però, el projecte encara està en tramitació i les últimes previsions confien poder engegar els treballs el 2020. L’Ajuntament de Montcada, que ja ha aprovat la modificació del Pla General Metropolità necessària per fer possible l’encaix de la gossera a Collserola, treballa ara per tirar endavant el pla especial del nou equipament abans que acabi el mandat.

El camí per arribar fins aquí no ha sigut senzill. El comissionat d’Ecologia de Barcelona, Frederic Ximeno, que va heretar del govern anterior el conveni firmat el 2014 amb Montcada, critica que aquell era un pacte enverinat, perquè preveia aixecar la gossera en uns terrenys que urbanísticament no ho permetien. I que, per això, ha calgut molta feina de tramitació i entesa entre els dos ajuntaments i també amb la Generalitat i el Consorci de Collserola. “Hem fet una feina ingent per fer-ho possible”, defensa.

En el conveni segellat, l’Ajuntament de Barcelona, que és propietari dels terrenys on s’aixecarà l’equipament tot i que no formen part del seu terme municipal, es comprometia a assumir el cost de la retirada de les barraques que omplien el turó on es projecta la nova gossera i també el d’arranjar el rec Comtal.

“Barcelona està complint amb els seus compromisos”, admet el regidor d’Urbanisme de Montcada, Jordi Sánchez, que apunta que també s’han començat a fer els treballs per millorar les connexions entre Can Cuiàs i Ciutat Meridiana, que era un altre dels acords.

Sánchez assegura que el seu govern, que també va heretar el projecte de l’equip anterior, està fent la part de la tramitació necessària i que ara mateix té el pla especial en la fase de revisió. El seu equip posa l’èmfasi, remarca, en la necessitat de garantir que la nova construcció sigui com més respectuosa millor amb l’entorn on és i en assegurar, també, que Barcelona compleix amb tots els compromisos adquirits. Estan cansats, assegura, de sentir-se una mica “la porta del darrere” de la capital, que havia estudiat alternatives a Sarrià i Montjuïc abans de decantar-se per la nova ubicació de l’equipament fora del seu terme municipal.