‘Gloria’, el preludi “devastador” de com serà la costa en 80 anys

BarcelonaAmb les aigües més tranquil·les, és moment de fer balanç dels danys del temporal Gloria, però també de preguntar-se si es podria haver evitat i si és possible prevenir una devastació com la d’aquesta setmana si torna a haver-hi un temporal semblant. Els experts, de fet, diuen que la borrasca d’aquesta setmana és un fenomen inusual, però no excepcional, i avisen que amb l’escalfament del mar les conseqüències d’aquestes tempestes poden ser encara més greus. “El mar és una bomba de calor”, adverteix Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC. “És el que es projecta que passarà el 2100, perquè a banda de les onades molt altes, el nivell mitjà del mar era un metre més elevat del que és normal”, afirma. I afegeix: “És un exemple de com es comportarà la costa d’aquí a vuitanta anys i ja hem vist que pot ser devastador”.

Davant aquest panorama, dues constatacions: primer, Catalunya fa tard en la planificació urbanística del territori -el 15% de les zones urbanitzades a Catalunya estan exposades a inundacions, segons va recollir en un informe l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) el 2008-, i segon, si s’actua ara mateix planificant, prevenint riscos i informant la població es poden minimitzar els estralls dels futurs temporals. “Amb un pla ens en sortirem millor que sense un pla. El més perillós és posposar les decisions o aplicar les mateixes que fèiem servir fins ara”, afirma l’investigador de la UPC. Per això, més enllà de posar més sorra a les platges o construir murs de formigó al litoral, Sánchez-Arcilla aposta per “provar noves solucions d’enginyeria costanera”. Una idea és deixar un marge entre la platja o els rius i les edificacions perquè hi quedin dipositades les pedres i sorres en cas de riuades o tempestes. “Hem perdut aquest espai perquè hem construït a primera línia”, lamenta.

“Vivim als llocs més perillosos”

De fet, sovint els humans acabem vivint als llocs més perillosos, perquè també són els més rics des d’un punt de vista agrícola. “Som vulnerables però no pels riscos naturals, sinó perquè ens hem col·locat allà on n’hi ha més”, afirma el geògraf i professor a la Universitat de Barcelona Josep Coma. Des del 2002 la llei estableix que abans de fer noves construccions s’ha d’estudiar la inundabilitat de la zona, però els edificis que es van construir abans no han de complir aquests requisits. Per això, Coma admet que ara és molt difícil tirar enrere tot el que ja s’ha aixecat en zones perilloses, encara que siguin habitatges o equipaments -des d’escoles a hospitals, residències i pavellons esportius-. “Hem fet tard. Al nostre país hi ha hagut històricament una falta de planificació molt important”, lamenta.

Per això és tan urgent, diu, fer plans sectorials i directors que “evitin cometre els mateixos errors”. I això passa perquè l’administració sigui “més ambiciosa” i deixi de construir en zones en risc i desclassifiqui sòl urbanitzable. Segons Coma, el millor és evitar construir als llocs de màxima vulnerabilitat i també conscienciar la població dels riscos que té el territori. “Hi ha molta gent que està desconnectada del lloc on viu”, alerta.

Una de les conclusions és que els estralls del temporal es podrien haver reduït amb una bona planificació territorial. “Si l’aigua del riu o del mar ha afectat infraestructures és perquè són en una zona inundable. S’han fet les coses molt malament”, assegura David Pino, professor del departament de física de la UPC i coordinador del projecte MEDIFLOOD. Aquest projecte ha analitzat 14.500 casos d’inundació pluvial i fluvial a la costa mediterrània peninsular durant un mil·leni, i ha de servir per veure els efectes de l’urbanisme davant fenòmens naturals i prevenir-los amb més garanties. Segons Pino, les projeccions indiquen que en un futur podria ploure menys, però també durant menys dies, i això significa que les pluges podrien ser torrencials. I si s’hi suma la indiscutible pujada del nivell del mar, és fàcil concloure que cal un debat urgent per repensar la urbanització del territori.