Girona, Salt i Sarrià de Ter estudien trencar el contracte amb Agissa abans que finalitzi

GironaNou capítol en el serial d’Agissa, l’empresa mixta d’aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Els tres ajuntaments han informat avui que un informe de la secretaria del consistori gironí ha detectat que falten per executar uns 4,6 milions en inversions i uns 5,4 milions en reposicions que estaven previstes entre el 1992 i el 2012 als plans directors. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha assenyalat que falta conèixer la versió de l’empresa -“potser acredita que sí que es van fer”-, però que aquest document obre la porta a rescindir el contracte amb Agissa abans que finalitzi, el desembre del 2020. “Si una entitat pública ens comunica que hi ha causes per iniciar el procés de resolució anticipada, estem obligats a estudiar-ho i tirar-ho endavant si és el cas”, ha apuntat Madrenas. En aquest sentit, també analitzaran si se’n poden derivar responsabilitats per danys i perjudicis pels incompliments detectats i per quin import.

Agissa és una empresa mixta que està formada en un 80% per la privada Girona SA (formada majoritàriament per La Caixa, Agbar i FCC-Aqualia) i en el 20% restant pels ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Però el setembre del 2017 un jutge va apartar l’empresa privada de la gestió mentre investiga les suposades irregularitats que haurien comès els seus directius.

Madrenas, el regidor de Salt Àlex Barceló i l’alcalde de Sarrià de Ter, Narcís Fajula, han acusat la part privada, Girona SA, d’incomplir amb els compromisos. Però el cert és que l’encarregada d’executar aquestes inversions i reposicions era l’empresa mixta, Agissa. I el seu consell d’administració estava format per representants de la part privada però també per representants polítics de les tres poblacions que havien de controlar que es complien els plans directors.

Ara bé, segons l’alcaldessa de Girona, els representants polítics no van tenir cap responsabilitat en l’incompliment de les inversions i les reposicions previstes en aquests 20 anys. “S’atorga aquesta concessió perquè es confia en una empresa experta i que té coneixement de tot el cicle i gestió de l’aigua, perquè els ajuntaments no tenen aquest coneixement. I era l’empresa privada qui havia d’actuar amb diligència i havia de complir amb allò a què estava obligada”, ha subratllat Madrenas abans d’afegir: “La part municipal estava infrarepresentada, la majoria és del soci privat, i un soci minoritari té el poder que té”.

Camí de la remunicipalització de la gestió d’aigües

Els tres ajuntaments han reiterat que treballen per remunicipalitzar el servei d’aigües i, per avançar en aquest camí, han anunciat que crearan una comissió tècnico-política. El seu objectiu serà, d’una banda, estudiar i analitzar si la gestió pública “és el més pertinent” i, d’altra banda, redactar un reglament que reguli l’ens públic que s’haurà de crear i la seva relació amb els usuaris.

Els responsables municipals han apuntat que, com a molt tard, la gestió de l’aigua tornarà a mans públiques l’1 de gener del 2021 -el 31 de desembre del 2020 finalitza el contracte de cessió del servei a Agissa-, però que es podria avançar uns mesos si així ho determinen els serveis jurídics de les tres poblacions.