El Gimnàs Social Sant Pau denunciarà l'Ajuntament per no blindar el projecte i atorgar la llicència d'obres per derruir-lo

BarcelonaPassen els dies, les setmanes i els mesos i res no canvia en la negociació per intentar salvar el Gimnàs Social Sant Pau, al barri del Raval de Barcelona, que ja té una nova data de desnonament sobre les espatlles: el 30 d'abril. Ajuntament i propietat, la família Samaranch-Viñas, es van donar dos mesos per tancar un acord de compra de l'immoble per part de la ciutat el gener passat, quan vencia l'últim termini per al desnonament. Però els dos mesos ja han passat i, de moment, tots els intents de les parts per acostar posicions han fracassat, cosa que desespera els responsables del projecte social del gimnàs. La gota que ha fet vessar el got en el conflicte és la concessió, divendres passat, de la llicència d'obres perquè la família pugui tirar endavant el seu projecte per aixecar 48 pisos en aquesta parcel·la de la ronda de Sant Pau 46. Feia dos anys que la propietat esperava resposta i ara l'Ajuntament ha donat tràmit a la llicència –la propietat va demanar el certificat d'aprofitament urbanístic abans que es fes obligatòria la reserva del 30% d'habitatge social en les noves promocions.

Vist el nou escenari i amb l'evidència que no s'està rubricant l'acord per a la compra de l'edifici, la cooperativa que gestiona el gimnàs ha anunciat avui que presentarà una denúncia contra l'Ajuntament per no blindar el projecte social. Entenen que, tenint en compte que l'espai atén més de mil persones que hi van a dutxar-se, menjar o canviar-se de roba –ara el centre funciona com un equipament per donar resposta a la població vulnerable en plena crisi de covid–, es pot considerar que el gimnàs és a la pràctica la llar d'aquestes persones i que, per tant, cal donar-los una alternativa habitacional, com preveu la llei de l'habitatge. I entenen, també, que si el projecte dels nous habitatges va endavant es perdrà el patrimoni d'una antiga casa fàbrica al Raval i la piscina més antiga de la ciutat que encara es manté en funcionament.

Per això, ja han presentat una demanda administrativa al consistori –dirigida a diferents òrgans i també a la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laura Pérez, i la regidora d'Habitatge, Lucía Martín– en què asseguren que s'està "negant el dret a l'habitatge" a més de mil persones i demanen que se suspengui la tramitació de les obres. I ara engeguen la via judicial. A més, segons han explicat en roda de premsa, han elevat la queixa a l'alt comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans i a la síndica de la ciutat, Maria Assumpció Vilà, que avui ha participat en l'acte de protesta, que comptava amb el suport dels grups municipals d'ERC, JxCat i Cs. Vilà ha recordat que el ple de Barcelona va acordar, el 2018, expropiar l'edifici i mantenir viu el projecte del Sant Pau. "Atenen més de mil persones, seria molt greu que això es perdés", ha alertat la defensora dels barcelonins.

Des del gimnàs veuen les posicions encallades en la negociació per a la compra perquè asseguren que la propietat hauria rebutjat una oferta municipal de 9,5 milions d'euros i s'hauria enrocat en els 14 milions, que és el que recull la taxació que han fet. I el consistori, al seu torn, no podria per llei pagar ni un euro més del que estipula la seva pròpia taxació. Les dues parts en disputa rebutgen ara donar detalls de la negociació.

Compra o expropiació

Des del govern municipal només apunten que estaran en converses fins a l'últim minut per aconseguir un acord "satisfactori" i la propietat confirma que té una taxació feta per una societat homologada pel Banc d'Espanya que voreja aquests 14 milions. Pel mig han fracassat algues vies que la mateixa família Samaranch-Viñas havia posat sobre la taula de la negociació, com cedir una part de la parcel·la per poder moure-hi el gimnàs i mantenir el projecte immobiliari, que "tècnicament" no hauria resultat possible. Ara ja només es discuteix la possibilitat de la compra, que podria derivar en expropiació com defensen alguns grups de l'oposició.

Un dels problemes de la negociació és que la propietat és una família de set germans i no tots veuen amb bons ulls l'opció de vendre la parcel·la i renunciar a tirar endavant el projecte previst.

Des del gimnàs acusen el consistori d'haver "dilapidat " dos mesos de negociació i de negar-se a utilitzar "totes les eines al seu abast". També li retreuen haver concedir la llicència "amb nocturnitat" just abans de la Setmana Santa i així restar marge de maniobra als afectats per a les al·legacions. Asseguren, d'altra banda, que tenen constància que abans de la crisi la propietat taxava en vuit milions i no en 14 el preu de la parcel·la, i per això veuen "incomprensible" que ara la família rebutgi l'última oferta municipal, que supera els nou milions.