El Gimnàs Social Sant Pau assenyala Colau per garantir-se la continuïtat

Barcelona"Si cau el Sant Pau, caurà Colau". És un dels primers crits de guerra de la lluita del Gimnàs Social Sant Pau, al barri del Raval, que fa anys que camina com un funambulista per sobre de l'estreta corda que el separa de l'abisme dels deutes i l'amenaça de tancament. Que aquest espai continuï obert és un miracle, com coincideixen en remarcar treballadors i usuaris. Però el gimnàs, que dona servei de manera gratuïta a unes 900 persones que no podrien assumir la quota i que aquí poden fer esport i dutxar-se, continua amenaçat per la situació financera. I els seus responsables assenyalen ara de manera clara l'alcaldessa Ada Colau per les incerteses econòmiques del projecte. Asseguren que Colau els va visitar el 24 de maig, només dos dies abans de les eleccions municipals, i que es va comprometre a tancar amb l'entitat un conveni de finançament de 100.000 euros anuals -sobretot, remarquen, tenint en compte que el consistori els deriva més de 200 persones per fer ús de les instal·lacions del gimnàs i que ho fa sense cap aportació econòmica-, però de moment no han vist ni un euro.

"L'alcaldessa em va donar la mà i em va dir que teníem un acord tancat, i ho va fer davant dels treballadors del gimnàs. Si ja no ens podem refiar ni d'això...", explica Jordi Bordas, president de la cooperativa del Sant Pau. Asseguren que, sobretot gràcies a una aportació compromesa per la Generalitat -el departament d'Afers Socials confirma que té previst aportar-hi 135.000 euros en les pròximes setmanes-, podran eixugar part del deute de 150.000 euros que van témer que els arrossegués al tancament de manera definitiva fa només uns mesos i que estan en converses amb privats per la compra de l'edifici amb el compromís de mantenir el gimnàs als baixos. També han tancat acords amb algunes entitats, com Càritas o Arrels, perquè facin aportacions econòmiques al projecte tenint en compte que hi deriven usuaris. Però remarquen que un punt clau de les seves reivindicacions és l'aportació fixa de l'Ajuntament en forma de conveni, que el consistori assumeixi un cost per les persones que hi envia. Entenen que totes les peces del trencaclosques estan començant a encaixar però que els en falta una de bàsica: el finançament municipal. Una injecció que també volen destinar a millorar la formació dels treballadors, que estan en contacte amb persones vulnerables.

"Vam decidir aguantar perquè semblava possible", recorda Ernest Morera, director de relacions ciutadanes de l'espai, que remarca que no ha sigut fàcil arribar fins a aquí, que el gimnàs ha perdut sis dels setze treballadors i que els que continuen ho fan amb una rebaixa de sou i acceptant que hi ha mesos que no poden cobrar. Els treballadors es van constituir en cooperativa per agafar les regnes del gimnàs el 2012: el van comprar per un euro més un deute de 60.000 euros. Des de llavors, l'espai ha destacat per la seva funció social. I ha fet mans i mànigues per atendre tothom.

Aquesta tarda tenien agendada una reunió amb el gerent de drets socials del consistori, Ricard Fernández, i veien la trobada com un "o caixa o faixa". Tenen clar que el conveni ja és un compromís adquirit i que, per tant, el que els han de dir avui és com i quan comencen a ingressar-lo. Fonts municipals, en canvi, neguen que hi hagi cap acord tancat amb xifres i terminis i asseguren que la trobada d'avui és una reunió més per valorar la situació. "La voluntat municipal és ajudar a fer viable el projecte social del gimnàs", conclouen.

Compromís de compra

"No entendrem un nou incompliment", assenyala Morera, que recorda que el ple del consistori va aprovar, amb el vot a favor dels comuns, un compromís per comprar l'edifici, mantenir el gimnàs i aixecar-hi habitatge públic. Va ser el maig de l'any passat: la proposició la presentava la CUP i va tirar endavant amb els vots de tots els grups menys del PSC i el PP, que es van abstenir. Aquesta via arribava després que el projecte caigués, a l'últim moment, dels que s'havien d'incloure en la multiconsulta, com la municipalització de l'aigua o el canvi de nom de la plaça Antonio López. Es va considerar que les signatures recollides per Salvem el Sant Pau no superaven els filtres establerts, i en aquell punt el gimnàs va començar la pressió perquè la seva continuïtat entrés com un punt del plenari.

L'aleshores regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, remarcava, llavors, dos matisos al projecte: calia que la propietat volgués vendre i que la Generalitat s'impliqués d'alguna manera en l'operació. Els responsables del gimnàs lamenten ara que aquella via no va avançar gens i asseguren que han sigut ells els que han buscat altres canals perquè sigui un privat amb responsabilitat social que es faci càrrec de l'operació.

Confien que la viabilitat del seu projecte farà un tomb, també, quan puguin reobrir la part del gimnàs que es va haver de tancar a causa d'una fuita d'aigua en un narcopís veí. Allò, lamenten, els va fer perdre socis -dels que sí que paguen la quota- i calculen que, durant vuit mesos, van deixar d'ingressar un 10.000 euros mensuals perquè no disposaven d'espais com la sauna o la sala polivalent. Ara han reprès contactes amb entitats que hi portaven les seves activitats esportives, com l'Escola Pia, per veure si la situació es pot normalitzar. "Les obres es van acabar fent en cinc dies, però vam tenir part del gimnàs precintat durant vuit mesos", lamenten en un dard dirigit al Patronat Municipal de l'Habitatge, que és el propietari de l'espai on s'havia d'actuar. Ara, però, i a l'espera que es concreti el conveni de l'Ajuntament, diuen que tot comencen a ser "bones notícies".

Fila 0

D'entrada, perquè la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) els ha donat una vintena de màquines que els han permès una renovació important. I, de seguit, perquè estan a punt de llançar una campanya en què dipositen moltes esperances: la Fila 0, en què una sèrie de personalitats de diferents àmbits fan una a crida a tothom a contribuir a la supervivència del gimnàs. La idea és que qui pot pagar però no vol anar al gimnàs faci aportacions a partir de cinc euros perquè algú altre que no ho pot pagar sí que pugui anar-hi. Entre les cares conegudes que s'han significat per aquesta campanya hi ha Enric Canet, del Casal d'Infants del Raval, o la monja Viqui Molins, que és sòcia del gimnàs.