El gimnàs amb més ‘ànima’ del Raval lluita per sobreviure

BarcelonaA primera vista, el Gimnàs Sant Pau del Raval, al número 46 de la ronda de Sant Pau, sembla un gimnàs com qualsevol altre. Piscina, sauna, sala de fitness, activitats dirigides... Ni l’oferta d’activitats ni el cartell que corona la façana de l’edifici fa sospitar que darrere les seves parets s’hi amaga una de les institucions socials més importants del Raval.

Ara la seva existència i el servei a 1.200 socis -700 de manera gratuïta- perilla per una ordre de desnonament, després que la propietat de l’edifici, la família Samaranch, els hagi denunciat per impagament del lloguer i expiració del contracte. La cooperativa que gestiona el centre, Gimnàs Social St. Pau SCCL, demana als propietaris que acceptin el seu pagament -ara que han reunit els 20.000 euros que devien- i que els deixin continuar amb el projecte. “Si salvem el gimnàs, salvarem un tros del barri”, diu a l’ARA Ernest Morera, membre de la cooperativa.

L’aventura d’aquesta iniciativa sense ànim de lucre va començar ara fa quatre anys. El 2012 el Gimnàs Sant Pau era un centre esportiu ple de deutes, abocat a la ruïna i al tancament. Els seus propietaris se’n volien desfer i un grup d’empleats veterans -portaven 25 anys a l’empresa-, van decidir salvar-lo i fer-se’n càrrec en forma de cooperativa. Morera, fill de la dona de la neteja del gimnàs, s’hi va afegir. “Vam comprar-lo per un euro més un deute de 60.000 euros”, recorda.

Van començar aleshores un camí ple d’obstacles, que van anar salvant amb la convicció que la seva missió principal era escoltar el barri i donar resposta a les seves demandes. Quatre anys després, Morera celebra que la màgia del seu projecte rau en els petits detalls que fan del gimnàs “un lloc amb ànima”, i que inclouen iniciatives com ara allargar els horaris durant el Ramadà perquè els musulmans puguin anar al gimnàs havent sopat, incorporar vestidors per a transsexuals, permetre la matriculació al centre sense tenir els papers regularitzats o els descomptes per al col·lectiu dels manters. “També l’accés dels adolescents a canvi d’un seguiment del rendiment escolar o els més de 400 nens en risc d’exclusió social i 300 persones més de col·lectius desfavorits que cada any gaudeixen de tots els serveis del gimnàs”, afegeix. Gràcies a tot això, diu Morera, el gimnàs “dóna servei a un 65% d’immigrants, a socis sense sostre i a les senyores Maria de tota la vida”.

En una trobada d’urgència ahir al centre esportiu, Morera i la resta de membres de la cooperativa -acompanyats dels tretze treballadors del centre- van fer una crida a la solidaritat ciutadana i a la voluntat política per defensar “un gimnàs que mai ha tingut un no com a resposta”.

No tiraran la tovallola

Fonts de la propietat van explicar ahir a l’ARA que van interposar el procediment de desnonament “perquè portaven onze mesos sense pagar” i perquè el contracte estava extingit. Sobre la proposta de la cooperativa -pagar el deute i continuar amb el projecte- afirmen que “hi estan meditant”.

Morera explica que van deixar de pagar a l’espera d’una ajuda de l’Ajuntament de Barcelona que havia de cobrir el 5% del pressupost del gimnàs. “Amb la premissa que havia d’arribar l’ajuda, vam centrar-nos a pagar sous i consums abans que el lloguer. L’ajuda va trigar un any a concretar-se, i la decisió que vam prendre s’ha manifestat totalment errònia. Culpa nostra”, van dir ahir els membre de la cooperativa, que van demanar una segona oportunitat. “No tirarem la tovallola”, van subratllar.

Fonts municipals de l’Ajuntament van assegurar a aquest diari que “són conscients de la importància del gimnàs social” i que estan treballant “en la manera de poder garantir-ne la permanència”.

Des de la cooperativa han engegat una campanya de micromecenatge i han obert una pàgina web per recollir suports i fer pressió a la família Samaranch.