La gestió forestal, la clau per evitar incendis com el del Bages

GironaEl foc del Bages va arrasar més de 1.700 hectàrees i una cinquantena d’immobles, amb veïns que, d’un dia per l’altre, van perdre casa seva, amb totes les pertinences i records que hi guardaven. La majoria dels afectats són de River Park, una dels milers d’urbanitzacions que hi ha a Catalunya que es van construir entre els anys 60 i 70, a tocar del bosc, amb una normativa precària que no tenia en compte la prevenció d’incendis. En el marc de l’emergència climàtica actual, els experts adverteixen que cada vegada hi haurà més incendis i seran més virulents, i que cal fomentar activitats que tornin a donar vida als boscos, per crear un mosaic de paisatges que actuïn com a tallafocs naturals. "Sigui provocat o fortuït, no es pot evitar que comenci un incendi, però sí que es pot actuar per evitar que les conseqüències siguin tan dramàtiques. Els boscos no són un problema, sinó que són la solució", recalca l'investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Eduard Plana.

La demarcació de Barcelona és la que concentra més urbanitzacions envoltades de bosc (1.350), i el Bages és una de les comarques amb més construccions d’aquestes característiques. La principal mesura contra els focs són les franges de protecció de 25 metres. La llei estableix que són els propietaris dels immobles els que han de netejar el sotabosc i talar els arbres perquè estiguin espaiats. Però si no ho fan els particulars, és l’ajuntament qui se n’ocupa de manera subsidiària i, si no, va a parar a mans de les Diputacions. 

Un dels problemes que es troben molts alcaldes, especialment en municipis petits com el Pont de Vilomara, és que no tenen pressupost suficient per dur a terme les tasques de prevenció amb la freqüència i intensitat recomanades. Per exemple, en el cas de River Park, el 2018 l’ajuntament va obrir les franges i a finals del 2021 van fer les últimes tasques de manteniment. “El nostre pressupost anual és de 3,6 milions. L’obertura de les franges va costar més de 67.000 euros, i 42.500 euros el manteniment. Sort que tenim els ajuts de la Diputació, que ens cobreixen el 95% del cost, si no, no ho podríem assumir", afirma l'alcalde de Pont de Vilomara, Enric Campàs. "A Catalunya es dona la paradoxa que som els ajuntaments petits els que tenim més massa forestal per gestionar, però som els que tenim menys recursos per fer-ho”, lamenta.

Una triple alineació endimoniada

Els Agents Rurals van concloure que l’incendi del Bages va ser intencionat i originat amb molt “mala bava”: es va triar el lloc ideal i l’hora idònia per fomentar que unes petites flames acabessin engolint una urbanització. “Es va produir una triple alineació: el vent, el pendent i l'orientació van anar a favor del foc”, apunta Plana. Tot i que ressalta la importància de les franges de protecció, creu que focs com el bagenc demostren que “no són suficients”. “Encara que la franja hagués estat ben feta i fos molt àmplia, si hi ha una triple alineació, molts danys estructurals en habitatges haguessin succeït igual. El que has de fer és evitar que les flames agafin tanta velocitat i virulència”, sosté.

Per això, tant l'investigador del CTFC com també el professor d’enginyeria forestal de la Universitat de Lleida, Víctor Resco de Dios, creuen que s’ha d’aprendre a “coexistir” o “conviure” amb els incendis, especialment si es viu a tocar del bosc. “És important que des de les urbanitzacions es posin en contacte amb enginyers forestals per fer simulacions d’incendis i planificar per al pitjor dels casos. Les catàstrofes no són mai evitables al 100%, però amb plans es pot disminuir molt el risc”, recorda Resco, que també creu que és important que tothom conegui quins són els punts febles del seu habitatge i quines rutes d’escapament té. En aquest sentit, Plana també recomana a negocis i empreses que elaborin anàlisis de prevenció, i posa un exemple: “Un restaurant rodejat de bosc, que cada cap de setmana reuneix unes 300 o 400 persones, pot tenir un foc a les portes del restaurant en deu minuts si un dia s’ajunten diversos factors catastròfics. Per això és important que hagin elaborat un pla d’evacuació”, subratlla. 

La gran lliçó del foc del Bages

Els dos experts i l’alcalde de Pont de Vilomara coincideixen a assenyalar que la gran lliçó que ha deixat l'incendi del Bages és que ha tornat a posar de manifest la importància d’una bona gestió forestal perquè els arbrats esdevinguin desacceleradors dels incendis, i no propagadors. “Els boscos catalans ja són polvorins, la majoria, i estem patint una epidèmia d'arbres: en tenim massa. La solució passa per crear discontinuïtats en el paisatge que impedeixin que el foc es propagui sense impediments. I això s'assoleix generant paisatges heterogenis: camps de conreu, diferents tipus de boscos...”, exposa el professor de Lleida.

Ara bé, aquestes mesures passen per fomentar la valorització i la rendibilitat econòmica dels productes agraris i forestals. El president del Consorci Forestal de Catalunya, Rossend Castelló, assenyala que un dels principals esculls amb què es troben els propietaris forestals és que per mantenir una parcel·la es requereixen grans quantitats econòmiques durant molt de temps, i no es comença a recuperar la inversió fins al cap de 60 o 70 anys. Per això, proposa que l’administració ofereixi ajuts directes per començar a treballar els terrenys i que doni avantatges fiscals si s’hi continua invertint. “Si tu fas una donació a una ONG, et desgraven el 30%. Per què no poden fer el mateix amb els diners que invertim en gestió forestal? Al final estem fent una tasca d’interès general”, defensa Castelló, que calcula que amb aquestes dues mesures es “doblaria” la superfície actual de bosc treballada.

Des de la Generalitat, la directora d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, comparteix amb els experts que s’ha d’incloure la prevenció d’incendis en la planificació urbanística, tot i que defensa que són els propietaris qui se n’han de continuar fent càrrec: “Quan tu urbanitzes una zona, tu pagues les escombraries i els diferents serveis, doncs en aquest cas és el mateix: són els mateixos veïns els que s’han d’autoprotegir”. Sanitjas afegeix que la Generalitat ha engegat i ampliat diverses línies per ajudar i subvencionar la neteja dels boscos, així com el foment d’activitats com la ramaderia extensiva, que també actuen de tallafocs. “Anem tard, caldria que la gestió forestal i la prevenció d’incendis fossin una política prioritària de país, perquè si no, ho perdrem tot estiu rere estiu”, admet la directora.