La gestació subrogada ja supera les adopcions internacionals

BarcelonaLa fira sobre reproducció assistida -inviTRA- que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Barcelona ha servit per veure quines són les demandes reproductives dels pacients, que no sempre coincideixen amb les dels professionals. “I hem vist que hi ha molta demanda de gestació subrogada. El fet que a Espanya hi hagi una llei que no hi dóna sortida es pot obviar quan la demanda és puntual, però no quan hi ha centenars de famílies que han anat a l’estranger a fer-ho”, sosté Montserrat Boada, presidenta de l’Associació per a l’Estudi de la Biologia de la Reproducció (Asebir).

La gestació subrogada -popularment coneguda com a ventre de lloger - no és legal a Espanya, però sí en països com els Estats Units, Mèxic i Ucraïna. Tot i el seu elevat preu -pot costar entre 50.000 i 200.000 euros en funció del país-, cada cop més parelles opten per aquesta opció des que s’han endurit els requisits per a l’adopció internacional, tant per a parelles heterosexuals com homosexuals. De fet, les agències que s’encarreguen de gestionar els processos de subrogació calculen que l’any passat 1.400 parelles de l’Estat van tenir un fill mitjançant la subrogació, una xifra superior a la de les adopcions internacionals, que van ser 1.188. Als Estats Units, un país amb 30 anys d’experiència, els naixements per aquesta via s’han duplicat en els últims cinc anys. Per les garanties legals que ofereix, els EUA són la destinació preferida de les parelles espanyoles.

Valorar un canvi normatiu

Professionals consultats per l’ARA defensen que cal donar sortida a aquesta realitat i definir un marc jurídic que la protegeixi. “La societat està canviant, hi ha diferents models de família i potser és el moment de tornar a valorar si cal un canvi normatiu”, assegura Boada, que advoca perquè la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida ho avaluï. Segons Boada, “no es pot tancar els ulls” a aquesta realitat social. I alerta que ara les parelles es veuen obligades a marxar a fora i “això sempre és una desigualtat perquè només poden fer-ho les que tenen diners”.

El ginecòleg Santiago Dexeus també es mostra partidari de regular-ho: “Quan es va fer la llei de reproducció assistida em va semblar perillós incloure-ho perquè és un tema conflictiu que endarreria el canvi de llei, però ara el país ja està madur”. Dexeus proposa que se segueixi el model nord-americà, en què tot -des de qui assistirà al part fins a qui donarà els òvuls- està regulat. La condició bàsica, insisteix el doctor Dexeus, és que les mares gestants no ho facin per motivacions econòmiques. I titlla “d’hipòcrita” que aquí es prohibeixi però que es permeti fer-ho a l’estranger, amb les dificultats que després comporta inscriure aquests nens al Registre Civil.

Dexeus explica que ell ja va proposar al PP regular-ho i la resposta va ser positiva, però que “la burocràcia” i els problemes d’ordre legal i moral ho han acabat encallant. Natalia Álvarez, directora d’inviTRA, confia en la ILP que s’està preparant per demanar-ne la legalització a l’Estat. “No serà a curt termini perquè és un procés llarg, però no ho veig impossible”, diu. I recorda que aquesta pràctica s’ha fet visible gràcies a les parelles homosexuals però que moltes parelles heterosexuals també hi recorren perquè de vegades és la seva única opció de tenir un fill biològic, tot i que no ho fan públic.

Les grans diferències legislatives entre països determinen l’accés a les diferents tècniques de reproducció assistida. Mentre que Catalunya és receptora de “turisme reproductiu” de parelles que als seus països no poden fer tractaments de fecundació in vitro, per exemple, també és exportadora de parelles que aquí -de moment- no poden optar a la gestació subrogada.