Germà Gordó: “Si no hi ha un acord per a la consulta, Unió acabarà al sí-sí”

Vostè és més de Puig i Cadafalch o de Macià i Companys?

Sóc de tots tres, i no els contraposaria de cap manera. Són de moments històrics diferents. I no és el mateix Puig i Cadalfalch, amb una cultura tan elevada, que Companys i Macià, més del terròs i d’acció política.

El procés. Per vostès la pregunta i la data són inamovibles, però pel govern espanyol això és inacceptable.

El poble català serà consultat. Ho vol la immensa majoria i no hi podrem renunciar. I el president va obrir una porta en el seu moment: va parlar de fer una consulta acordada o tolerada. L’Estat s’ho hauria de pensar.

Quina diferència hi ha? Per dir “t’ho tolero”, ho has d’acordar.

Vol dir que tu has de deixar posar urnes i que la gent s’hi expressi, malgrat que no hi estiguis d’acord.

Però quins motius jurídics, institucionals, ideològics o electorals té el govern del PP per tolerar o pactar una consulta amb la Generalitat?

Els motius de la racionalitat i la intel·ligència, com va dir el Tribunal Suprem del Canadà en el cas del Quebec. La lletra de la Constitució no ho permet, però té uns principis de democràcia i llibertat. I el Tribunal Suprem del Canadà va interpretar que era possible fer un referèndum com el nostre.

Si finalment el 9 de novembre el que hi ha són eleccions anticipades i els partits del sí-sí obtenen una majoria qualificada, tocaria fer una DUI?

Tocaria dir a l’Estat: “No ens deixen fer una consulta i nosaltres volem tirar endavant un procés d’acord amb aquest resultat electoral. Tornem a dialogar”. Vull recordar que Josep Antoni Duran i Lleida li va dir al senyor Rajoy que sense un acord això acabaria amb una DUI. I tots sabem que el senyor Duran i Lleida no ha dit mai que sigui independentista.

Fins al punt que la setmana passada, Duran va afirmar en una entrevista de Mònica Terribas, a Catalunya Ràdio, que si la consulta fos ara, Unió es trencaria. Perilla la federació?

El senyor Duran va dir “si fos ara mateix”, no va dir “si al novembre fos la consulta”. D’aquí al novembre, si hi ha una consulta, CiU no es trencarà.

Perquè Unió cedirà?

Perquè Unió i tot el país tindrà mesos per reflexionar i arribar a conclusions. I el que pugui passar aquests mesos aproparà més CDC i UDC. Si al final no hi ha acord amb l’Estat, algunes persones o partits que estan cercant intensament l’acord, tot i que no estan en el sí-sí, acabaran al sí-sí. I crec que al final del procés CDC seguirà sent el principal partit de Catalunya. És cert que quan em vaig afiliar a CDC, el 1979 (quarta força) era un partit sobiranista però no expressament independentista, però també és cert que el que ha passat els darrers mesos i anys ha anat tensant les postures de CDC fins al sí-sí.

O sigui que no hi ha espai per a la tercera via: un pacte fiscal, un blindatge de competències...

La tercera via l’ha de proposar l’Estat. Si no, difícilment podrem posar la tercera via d’aquí al novembre.

Ara que em parla dels inicis, vostè forma part del pinyol de polítics que van portar Artur Mas a optar a la presidència: Francesc Homs, Oriol Pujol, Joaquim Forn, David Madí, vostè... És cert que estan barallats?

No. No és cert. Gens. El que passa és que abans governàvem poques institucions, i el pinyol (nom que ens van posar els mitjans) ens vèiem molt sovint perquè tots treballàvem al partit. Ara estem molt repartits.

Vostè va declarar com a testimoni al cas ITV, un cas que ha fet que Oriol Pujol hagi hagut de deixar temporalment les seves funcions. Quin recorregut creu que tindrà el cas?

La instrucció s’hauria d’acabar ben aviat. I llavors s’haurà de dir si s’arxiva o continua endavant el procés judicial. Estic molt convençut que el senyor Oriol Pujol és innocent.

Quan vostè va declarar, va admetre que havia rebut trucades d’un altre imputat, Josep Tous, i que com a secretari del Govern va passar la informació perquè el Govern prengués les seves decisions.

Això és matèria reservada, no diré res.

Considera que hi ha una ofensiva judicial de l’Estat contra interessos públics a Catalunya? En la immersió lingüística, per exemple.

No hi ha ofensiva judicial. El que hi ha és una ofensiva de sectors de l’Estat contra el procés.

El sindicat d’ultradreta Manos Limpias presenta una querella contra Artur Mas per presumptes delictes, com el de sedició.

És una barbaritat, no hi ha cap base jurídica, i estic convençut que serà desestimat fàcilment.

33 magistrats firmen un document en què consideren legítim i legal el dret a decidir del poble de Catalunya i el Consell General del Poder Judicial estudia si els obre un expedient.

Ho fa d’acord amb la llei. Estic segur que això acabarà en no res.

PP i PSOE han presentat proposicions per recuperar el recurs previ d’inconstitucionalitat sobre les reformes estatutàries.

El recurs previ no hauria de ser dolent. El que és intolerable és la proposta, que permetria que una reforma estatutària tingués un recurs previ i pogués tenir un recurs posterior.

¿Vostè creu en la independència de la justícia espanyola?

Crec en la independència de la justícia espanyola, sí.

Quan els membres del CGPJ són triats a proposta dels partits, no estan perdent independència?

No hauria de ser així. El Tribunal Suprem dels EUA és una designació del president dels EUA.

Però hi ha un procés d’escrutini al Congrés extraordinari.

Per tant, la qüestió no és qui elegeix, i en el cas de l’estat espanyol calen unes majories molt àmplies del Congrés i del Senat. El problema és la voluntat dels partits a l’hora de triar els magistrats del CGPJ o el TC.

El TC li mereix confiança?

Home... Jo crec que els catalans, ara, desconfiem del TC. I perquè puguem tenir confiança altre cop, hauran de canviar algunes resolucions. La sentència de l’Estatut està emesa, però en el futur, aquesta jurisprudència i sentències del TC podrien canviar.

Troba correcte que el president del Tribunal hagi estat militant del PP?

Bé... És legal. Però hauria estat millor que el president del TC no hagués passat per cap partit polític.

Per tant, subscriuria la frase que Espanya, més que un problema de Constitució, té un problema de TC.

Però no només és el TC. Hi ha un problema polític real que condueix l’Estat a una tensió institucional molt alta.

I davant la tensió i el bloqueig polític, ¿arribarà el moment de demanar als catalans que desobeeixin?

Espero que no, perquè hi ha moltes vies d’acord amb l’ordenament jurídic actual. El constitucionalista alemany Peter Häberle deia que fins ara les Constitucions s’interpretaven d’acord amb la lletra del text, però que després s’hi han anat incorporant altres interpretacions: la històrica, la del propi objecte de la normativa, la de per què ha de servir una Constitució, i la del context. O sigui: seny, intel·ligència, estudi i reflexió. Vostè i jo, que som creients, ¿s’imagina que interpretéssim la Bíblia literalment? Oi que quan això es fa, pensi en algunes escoles alcoràniques, es poden produir problemes molt greus? Hem de trobar les sortides.

Apel·la a la condició de creient. ¿Se sent còmode amb la llei de l’avortament del ministre Gallardón?

La interrupció de l’embaràs és un tema tan profund que no es pot fer servir des de l’enfrontament polític, s’ha discutir buscant sempre un ampli consens. Perquè entra en l’ànima de moltes persones. Per això n’hem demanat la retirada. I això del consens val per l’esborrany actual però també valdria per l’anterior reforma, que també es va fer d’una manera, diguem-ne, no adequada.

Vostè no hauria presentat un text com el de Gallardón, doncs.

Recordo unes paraules de l’abat de Montserrat, que va dir que els catòlics no hauríem de voler forçar la nostra ideologia en el si de la societat perquè podria ser que tinguéssim raó d’acord amb la nostra visió, però podria ser que estiguéssim equivocats.

Ara entenc quan m’han dit: “És el més democristià dels convergents”.

Potser hi ha algú que ho és més que jo, a Convergència. És més, quan em vaig afiliar, en el full d’inscripció havies d’identificar si eres socialdemòcrata, liberal, democristià... Hi havia punts suspensius per si eres una altra cosa i jo vaig escriure-hi: “socialcristià”. I continuo sent-ho.

Febrer del 2013: vostè i Xavier Martorell, llavors director dels Serveis Penitenciaris, presenten una demanda per les informacions publicades sobre un presumpte espionatge a Felip Puig. Més recentment, un altre mitjà assegurava que vostè havia demanat espiar Ana Botella, Alejo Vidal Quadras o Julio Ariza. Tot això vostè com s’ho explica?

En el cas del senyor Martorell, només he de dir dues coses. Per les informacions, va presentar dues demandes i les va guanyar totes dues. El partit, el president i un servidor, els que hi confiàvem, ens sentim molt reforçats. Després ell va presentar la seva dimissió, però les dues demandes les va guanyar. I en el meu cas va ser diferent perquè el mateix mitjà va desmentir-ho l’endemà. Pel que fa a l’altre cas, vaig fer un comunicat i el mateix mitjà el va publicar, també en portada.

Qui li vol mal?

No ho sé... Vull pensar que no hi ha ningú concret, espero que sigui tan sols conseqüència de mala informació, d’equívocs.