Gerardo Tecé: “Em fot que em digui que soc 'el de Podem de Twitter'”

Té 35 anys, viu a Sevilla, tot i que va néixer a Còrdova, i té 375.000 seguidors a Twitter. Tothom ha llegit alguna de les seves piulades sarcàstiques alguna vegada. Treballa de periodista, tot i que no ho és, al diari digital CTXT, i col·labora amb Atresmedia, Carne cruda, 20 minutos, la revista Vice, la ràdio pública d’Euskadi i La Marea.

Quan t’adones que el teu compte de Twitter comença a fer-se gran?

Vaig començar les carreres d’estadística i de treball social però les vaig deixar a mitges i vaig muntar una acadèmia per fer classes de reforç de matemàtiques. El 2009 em vaig fer de Twitter sobretot per llegir, però quan van baixar les classes per culpa de la crisi, tenia més temps lliure i cada cop m’hi vaig anar dedicant més. Un dia em van trucar de La Marea i em van preguntar: “¿Aquestes coses que fas a Twitter les sabries fer una mica més llargues?” Els vaig dir que sí, i ja fa tres anys que hi col·laboro. I a partir d’aquí em van sortir altres oportunitats per fer de periodista, que és el que jo havia volgut ser de petit.

Qui és el que surt a la foto del teu avatar?

És Kevin Malone, un dels personatges de Ricky Gervais a la sèrie The office. Quan em vaig fer el compte de Twitter estava mirant aquesta sèrie i m’agradava molt. I quan vaig començar a créixer de seguidors vaig trobar que ja estava bé tenir aquesta foto i no posar la meva, i ja no l’he canviat.

Gerardo Tecé és un personatge?

No, soc jo, qui parla soc jo, encara que no posi la foto ni doni el meu nom. Ara bé, a la vida real soc menys graciós que el personatge.

¿Ets un dels tuitaires de l’entorn de Podem?

Em fot una mica quan m’hi relacionen. Evidentment tinc les meves simpaties polítiques, tots les tenim, però no soc de Podem. Jo ja tenia un discurs 15-M abans del 15-M, i van coincidir els dos fets. En el moment en què aquest discurs té èxit jo hi era, a Twitter, i a més enfocava l’actualitat amb una mica d’humor.

Fa poc vaig entrevistar un altre tuitaire amb molta influència, Berlustinho, que em va dir que @gerardoTC marca l’agenda de Podem igual que @pastrana la de Ciutadans.

De fet, quan Irene Montero em fa algun RT penso “mecasumtot!” Als meus amics els dic sempre: “Tinc ganes que Podem la cagui per poder fotre’ls un zasca, i poder tenir una imatge més objectiva”. Però tot i intentar-ho, em trobo que moltes vegades estic d’acord amb ells.

¿Pablo Iglesias o el seu entorn han intentat captar-te?

Podem i algun altre partit m’ha convidat per anar a xerrades o cursos d’estiu i sempre he dit que no, que no faig coses per a partits polítics. Tinc molt bona relació amb polítics, però tots sabem que la meva aposta és pel periodisme, tot i que cada dia m’he de sentir dir que soc “el de Podem a Twitter”.

Els teus tuits, generalment, però últimament en especial, s’escapen de la línia de pensament general espanyola respecte al que està passant a Catalunya. ¿Has notat si t’ha passat factura?

He tingut diferents etapes, i ara estic en una etapa en què em sento una mica sol defensant el que penso, tot i que també s’ha de dir que hi ha més gent que pensa com jo del que es creu a Catalunya. Però és cert que amb gent amb qui m’entenc per una sèrie de principis i valors, xoquem amb la manera de veure el tema de Catalunya. Fa un temps jo pensava que no podia ser que els partits independentistes fessin un parèntesi de 18 mesos en què no parlarien de sanitat, d’educació ni de res més. Però hi ha un moment que canvia tot, que és quan hi ha detencions, escorcolls a impremtes, o fins i tot el que va passar l’1 d’octubre. Jo em podia qualificar d’equidistant fins fa poc més d’un mes, però des de llavors no puc, i crec que ara ningú hauria seguir sent equidistant.

¿Notes l’agraïment dels sectors més catalanistes, que troben una mica de comprensió en algú de Sevilla?

Sí, he notat molta estima des de Catalunya els últims temps, però no ho faig per això, sinó perquè crec fermament en el que dic. La diferència, per part meva, crec que és que mai he anat a Catalunya amb la merda mental d’altres de “si em parlen en català no entendré res”. Partir d’aquesta base m’ajuda a veure les coses diferents, crec.

¿És més fàcil parlar de política fent servir el sarcasme i la ironia?

Sí, és cert que l’humor és un conductor molt bo de la informació, és una píndola amable per entrar en certs temes. Les coses importants però denses, com les pensions, si es parlen seriosament són molt avorrides, però amb humor tothom hi presta atenció.

¿Tens relació amb altres tuitaires que us heu fet famosos a la xarxa?

En conec bastants perquè es creen comunitats d’anar-te creuant constantment. I amb alguns, com amb el @norcoreano o el @diostuitero, fins i tot som amics personals.

¿Tu pots dir que Twitter t’ha donat de menjar, no?

A mi m’ha tocat la loteria, sincerament. Jo sempre havia volgut treballar als mitjans i no m’hi vaig atrevir mai, i Twitter m’ha obert les portes de la feina que sempre he volgut fer. Sé que algun dia es pot acabar i hauré de tornar a fer classes, però intentaré que duri.