“Necessitàvem temps, però aquests anys hem après a tancar acords”

BarcelonaGerardo Pisarello (Tucumán, Argentina, 1970) és doctor en dret i professor de dret constitucional a la Universitat de Barcelona. Ens rep al seu despatx de la plaça Sant Jaume, que ha decorat amb fotografies en blanc i negre que immortalitzen diferents lluites socials, com ara la protesta antifeixista que van fer les dones a Barcelona el 29 d’abril del 1934. Ell i el govern d’Ada Colau es preparen per a l’últim any de mandat, amb la vista posada en les eleccions municipals.

Diu que ja han complert el 71% del full de ruta del mandat. Què és el més important que han fet?

El més important és que hem mogut el transatlàntic, hem mogut la gran maquinària municipal i, en tres anys i amb un govern en minoria, hem fet de Barcelona la ciutat amb més inversió social de tot l’Estat i hem projectat Barcelona internacionalment com una ciutat compromesa amb el dret a l’habitatge, amb els drets de les dones... I hem aconseguit que pugui lluir com la ciutat d’innovació que ha sigut sempre.

Com creu que ha de ser la ciutat d’aquí deu anys?

Capdavantera en la lluita contra la desigualtat social, contra la contaminació i el canvi climàtic; i impulsora d’una economia més diversa, innovadora i amb alt valor afegit i vocació metropolitana.

¿Van ser il·lusos quan van prometre 8.000 pisos públics de lloguer entre els nous i els comprats?

Som un govern que ve de la defensa del dret a l’habitatge i podem dir amb orgull que hem fet més que qualsevol altra ciutat de l’Estat en matèria d’habitatge. Ara tenim 66 promocions en marxa, i a Catalunya n’hi ha només cinc. Hem fet tot el que estava al nostre abast.

Ja, però vostès van parlar de 8.000 i no ho han aconseguit...

Acabarem el mandat amb més de 4.400 habitatges en marxa. Quan fas una proposta electoral, la fas pensant que la resta d’administracions compliran la seva part. Hem tingut un govern central que s’ha negat a modificar la LAU, que és la base dels grans problemes que tenim, dels desnonaments invisibles que estan expulsant un munt de famílies, i que ha practicat una desinversió enorme en habitatge. La Generalitat tampoc no ha estat a l’altura del que hauria d’haver fet.

Vist ara, la xifra era realista?

El missatge que es volia donar i que s’ha complert és que en una ciutat com Barcelona, on el gran taló d’Aquil·les era la política d’habitatge, aquest govern s’hi ha deixat la pell i ha actuat en tots els fronts. Tenim dues regidores denunciades penalment per grans immobiliàries i fons d’inversió perquè han defensat el dret a l’habitatge!

¿La solució de l’habitatge passa per implicar-hi el sector privat?

A través de l’operador metropolità, ja estem treballant amb el sector privat. Hem fet una aposta molt forta per l’habitatge de lloguer, però si no es modifica la LAU o mantenim la política fiscal del PP no podrem avançar. Cal aprofitar la moció de censura per fer fora Rajoy. Tenim majoria al Congrés per modificar la LAU i per invertir molt més en habitatge. Els números hi són, falta voluntat política. La prioritat ha de ser fer fora el PP. Sabem que Pedro Sánchez ha sigut erràtic molts cops amb la seva proposta, però un cop la té sobre la taula i parla de derogar la llei mordassa, i aturar el retrocés en polítiques socials i de llibertats...

Han assenyalat ERC o el PSC per explicar fiascos com el tramvia o la funerària. ¿Podria haver fet més el govern per tancar un acord?

Ho hem intentat fer tot. Per al tramvia teníem fins i tot el suport de regidors d’ERC de municipis metropolitans, de pràcticament totes les universitats, associacions tècniques... Si avui ERC diu que ho ha revisat i està a favor del projecte, ho podem tirar endavant. No hi ha res que el govern hagi pogut fer que no hagi fet. I amb la funerària, igual. Si el PSC entén que morir-se a Barcelona és massa car, el projecte es tira endavant.

Els ha faltat diàleg?

Acceptaria la crítica si no haguéssim tancat acords en temes fonamentals, com ara el tancament de la Model, el nou Espai Barça o, més recentment, l’entesa amb el PDECat i ERC per enfortir el pla de xoc a Ciutat Vella contra el narcotràfic. S’ha arribat a acords en temes que feia anys que estaven encallats. A l’estiu arribarà el metro a la Marina i tota la ciutat estarà connectada amb metro. Feia molt que el projecte estava encallat i s’ha aconseguit. Això reflecteix que el govern, amb només 11 regidors, té capacitat de diàleg.

Un acord com el que han fet amb el PDECat pel pla de xoc al Raval és difícil d’imaginar a principis de mandat. Què ha canviat?

Som gent que no veníem de la política professional, necessitàvem un temps per veure com funciona la ciutat. Hem après molt aquests anys sobre la seva pluralitat i complexitat i hem tancat acords. Per exemple, amb el PDECat per al pla de l’habitatge, i el que fem al Raval és producte de la feina que estem fent des de fa molt de temps. Ara ens comprometem a fer un esforç més intens, amb gairebé cinc milions d’euros, per afrontar l’estiu. És una cosa que assumim amb naturalitat perquè és una preocupació real dels veïns i la fem nostra.

¿El Procés els ha complicat el govern de la ciutat?

Els fets que van passar a l’octubre van ser complicats per a tothom. Teníem un acord de govern amb el PSC que funcionava bé en matèria social, cultural i econòmica, però vam lamentar molt que el PSC es posés al costat de la intervenció de la Generalitat amb l’article 155. Això ens va impedir mantenir els acords d’esquerres que per a nosaltres eren importants.

El govern ho ha notat?

Sí, probablement, però ja hem complert el 71% del nostre programa. Els grans acords ja s’han fet. Ara tenim sobre la taula executar-los. Que el pla de barris funcioni, que les polítiques d’habitatge funcionin en la seva màxima capacitat, que puguem impulsar la Barcelona com a ciutat de ciència, lluitar contra la contaminació...

Com el viuen vostès el Procés?

Hem portat sempre una política coherent, defensant la llibertat d’expressió. Hem fet més que cap ajuntament per investigar el que va passar l’1-O, vam rebre les famílies dels presos, els hem anat a visitar, hem fet pronunciaments públics contra la judicialització de la política, tot i no ser independentistes. Però quan es produeix un debat amb connotacions clarament identitàries com ara, ens provoca incomoditat.

Vostès van guanyar les eleccions prometent canvi. Als pròxims comicis, el canvi estarà en mans de Ciutadans o de l’independentisme.

El PDECat, Ciutadans i el PP voten junts per aprovar els desnonaments exprés, en contra de la municipalització dels serveis... En canvi, nosaltres -i també parlo de Madrid, Cadis, València...- hem posat en marxa transformacions reals.