Mantenir edificis en zones inundables serà cada cop més perillós

Girona/Barcelona/TarragonaEl riu Francolí va multiplicar per mil el seu cabal dimarts a la nit amb la tromba d’aigua que va caure en poques hores a la Conca de Barberà, i en especial als municipis de Montblanc i l’Espluga de Francolí. El riu va arribar a portar tanta aigua com el Roine a la desembocadura, i les inundacions ho van arrasar tot al seu pas: van deixar un balanç tràgic d’un mort i quatre desapareguts -a banda de la persona trobada morta a Arenys de Munt-. A l’Espluga de Francolí la riuada va esborrar del tot el celler Rendé Masdéu i un restaurant adjacent, que va quedar reduït a runa. L’edifici -una antiga fàbrica- es trobava en una zona inundable pròxima al riu.

Les construccions en aquests espais no són estranyes arreu del país: el 15% de les zones urbanitzades a Catalunya estan exposades a inundacions, segons va advertir ahir el president del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Ramon Pérez, referint-se a l’informe Riskcat del 2008 de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). “És un nombre molt alt i és un perill”, va subratllar, i va instar les administracions a actuar: “Els edificis més sensibles, com escoles, hospitals o parcs de bombers, que siguin en zones inundables s’han de canviar de lloc. I les persones que visquin en aquest tipus de zones, si no poden viure en cap altre indret, han d’estar informades i formades”.

Els geòlegs van recordar que les grans riuades es repeteixen cada 100 o 200 anys i que amb el canvi climàtic n’augmentaran la freqüència i la intensitat. “Tots els edificis que estan en zones inundables es poden inundar demà o demà passat”, va afegir Jordi Vilà, fundador de Geòleg.cat. Tant ell com Pérez van insistir que els estralls del temporal es podrien haver reduït amb una bona planificació territorial.

Des del 2002 la llei marca que abans de fer noves construccions s’han d’elaborar mapes i estudis d’inundabilitat. Però els edificis construïts amb anterioritat -com el celler- no entren dins d’aquest requisit. “Les persones han d’estar ben informades sobre l’alt risc d’inundabilitat en cas de fortes pluges i han de saber com actuar”, va insistir Pérez. I és que, més tard o més d’hora, patiran inundacions.

Més planificació territorial

La falta de neteja i manteniment del riu va ser una de les crítiques dels propietaris del celler a la Generalitat, que va respondre que l’edifici -abans una fàbrica de budells per a embotits- estava en una zona inundable a tocar del riu [vegeu el mapa]. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va traslladar a l’alcalde que s’havia fet una “neteja intensiva” del riu feia dos o tres anys, però no va concretar treballs més recents a la zona. Calvet va defensar, però, que aquest fet no hauria tingut incidència en les destrosses atesa “l’excepcionalitat” de les precipitacions. L’alcalde de l’Espluga de Francolí, Josep Maria Vidal, corroborava ahir a l’ARA aquest punt: “No soc tècnic, però si l’aigua s’ha emportat un edifici, dubto que unes canyes haguessin fet alguna cosa”. “Si un riu provoca destrosses és perquè hi havia construccions a prop”, deia el membre de Geòleg.cat. Vilà va reiterar que no es pot culpar la crisi climàtica dels desperfectes com els d’aquesta setmana, sinó la mala ordenació territorial.

El factor de la crisi climàtica, que farà més habituals aquests episodis de pluges fortes, ha de servir per “reconsiderar la manera d’urbanitzar el territori”, segons el director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, Agustín Sánchez-Arcilla. “La gestió és bàsica i sempre és millor si es fa avançant-se als esdeveniments que no de manera reactiva”, va afegir. Per a l’expert, el que compta és saber compatibilitzar les obres, edificacions i infraestructures necessàries amb la gestió dels riscos d’algunes zones, que ja són prou coneguts.

Els documents del mateix Govern parlen per si sols d’aquests perills creixents al territori. L’ACA va proposar a finals del 2018 incrementar les àrees amb risc potencial d’inundació de 29 a 44 arreu del país. El mapa de riscos dibuixa tres punts crítics al llarg de la conca del Francolí, per exemple. Del total de punts crítics, 28 són en zones costaneres i la resta són àrees fluvials i pluvials.

“Hem de ser conscients del problema, que afecta les zones pròximes als rius, però també a la costa. Tot està connectat”, va suggerir Sánchez-Arcilla. L’expert va recordar que l’escalfament global comportarà una pujada del nivell del mar que afectarà les conques fluvials en les zones pròximes a les desembocadures: “Els rius desaiguaran amb més dificultat i això farà que les zones costaneres pateixin per les inundacions del mar, però també per les dels rius”, va afegir.

Manteniment de la llera

Més enllà de l’epicentre dels aiguats, els nombrosos danys de les fortes pluges d’aquesta setmana ha revifat les demandes per un millor manteniment i neteja de les lleres dels rius. Ho van reclamar els amos del celler de l’Espluga de Francolí, i ahir també el sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), que demanava a l’ACA “pressupost suficient per a prevenció i danys com els que han deixat les pluges”. L’entitat va lamentar que fa gairebé una dècada que demana a la Generalitat que es faci càrrec de les tasques de neteja de rius, barrancs i torrents “per evitar les inundacions habituals de cada any que seran cada cop més freqüents i violentes”.

“Aquest problema afecta especialment els afluents. I hi ha rierols que fa 25 anys que no es netegen. Quan hi ha inundacions acaben afectant també els rius principals”, van alertar. Des de l’ACA van respondre que “s’han fet prop de 100 actuacions de manteniment i conservació de lleres a la demarcació de Tarragona, amb una inversió de més de 900.000 euros” entre el 2016 i el 2018, tot i no especificar quantes van fer-se al riu Francolí o quantes s’han fet aquest any a Catalunya.

Els geòlegs comparteixen la necessitat de mantenir les lleres netes de brossa i de vegetació morta, però alerten que no s’ha de treure tot. “És evident que una llera del riu bruta i descuidada pot ser un inconvenient i generar problemes, però no es pot pensar que una llera sense res és millor, perquè no és així”, va apuntar el president del Col·legi de Geòlegs: “Per exemple, la canya americana -una espècie invasora a la qual encara no s’ha trobat solució-és problemàtica perquè amb una força relativament petita l’aigua se l’emporta, fa créixer el nivell del riu perquè ho tapa tot i no deixa córrer l’aigua”. En canvi, tant Pérez com Vilà fan ressaltar la utilitat estratègica dels boscos de ribera per “frenar l’avanç del riu”. “Els arbres trenquen el flux de l’aigua i això en redueix la velocitat. Per contra -avisen-, si està tot net el riu no troba impediments, i creix i avança cada cop més ràpid”.