Gent que salva la gent de Xiva i Utiel: "He tornat a creure en l'ésser humà"

Xiva / UtielÉs sorprenent veure felicitat enmig d'una tragèdia. Vides destrossades, i moltes de perdudes, per les inundacions catastròfiques, però també somriures còmplices. Per estar, tots junts, en família i amb amics, amb el fang fins als genolls i traient-lo dels carrers i de les cases. Amb l'esperança d'una mare i un fill que s'abracen i es diuen que almenys ho poden explicar. Amb l'amor entre una parella que camina agafada de la mà entre carrers plens de runa.

Al País Valencià i a Castella-la Manxa la gent se n'està sortint gràcies a la gent. L'institut d'Utiel, un dels municipis més afectats per la DANA, és un bon exemple de la destrucció. Tanques doblegades, finestres trencades i tot de pupitres tirats pel mig del pati. On són els alumnes? Estan tots a sobre d'un remolc que va donant voltes per Utiel i s'atura en aquella casa on necessiten més ajuda. Els joves baixen i comencen a carregar mobles. Es fan bromes entre ells i els propietaris de la casa, que ho han perdut tot, somriuen. També somriu la Pilar quan explica que la DANA ha deixat en no res els baixos que feia un any que s'acaben de reformar. Van demanar una hipoteca que encara pagaven. També pagaven la tele. "Tinc el que porto a sobre", diu mentre s'assenyala la roba. Somriu i ho fa amb ironia, perquè unes quantes copes de vi i una ampolla de whisky han quedat intactes. "Quan acabem, brindarem amb tots els que ens estan ajudant. Ho hem perdut tot, però almenys no érem a casa", afirma. L'ajuden a tirar-ho tot familiars i amics, que són d'altres pobles.

Però no cal ser ni conegut. En Fernando ha vingut de Sant Antoni, un poble proper, a ajudar en el que pogués. Ara està netejant el porxo d'una desconeguda. Hi ha efectius dels Bombers treballant, també de l'exèrcit i de la Unitat Militaritzada d'Emergències (UME), però també és la gent la que està salvant la gent. Són els pagesos, com el Florencio, l'Antonio i l'Ivan, que han vingut amb els seus tractors i els seus remolcs a emportar-se totes les restes que es van abocant al mig dels carrers d'Utiel. Ells no són d'aquesta petita ciutat d'11.000 habitants, però també han viscut el seu propi drama: moltes vinyes han quedat destrossades per les inundacions. "Què puc fer? Doncs venir aquí, no em quedaré de braços plegats", comenta en Florencio. Punxen les rodes tota l'estona perquè els carrers estan plens de vidres amagats sota el fang, però la canvien i continuen. I així tot el dia. Hi ha persones que, de cop, es posen a plorar. Tot és conjunt, les abraçades també.

I hi ha persones que es queixen: "Si no fos pels voluntaris, no sé com ho faríem. Trobo a faltar els serveis d'emergència", diu la Milagros. La veritat és que els carrers estan envaïts de tractors, remolcs i tota mena de vehicles agraris de particulars que intenten obrir camí i emportar-se les restes del naufragi. Tot ho porten en un descampat als afores d'Utiel que s'ha convertit en un abocador de records. Hi ha mobles, electrodomèstics i deixalles, però també llibres –com un lot d'enciclopèdies o una col·lecció de novel·les, com Viatge al centre de la terra, Ivanhoe o Els tres mosqueters–, marcs de fotos, cotxets, nines i fins i tot un paquet de condons. Els veïns només esperen els pèrits i que les ajudes arribin com més aviat millor. L'alcalde d'Utiel, Ricardo Gabaldón, explica en declaracions a l'ARA que els danys són "estratosfèrics". Ara mateix no pot donar una xifra. Tothom s'ajuda per netejar-ho tot, però tothom també es va ajudar dimarts. Hi va haver escenes de veïns de dalt rescatant els de baix i de persones que es van tirar a l'aigua per agafar-ne d'altres.

Riuades

Després de les riuades d'aigua, aquest divendres les riuades a Xiva, uns 30 quilòmetres més avall, eren de gent. Una cadena d'una cinquantena de persones portava aigua d'una bassa del centre del poble fins al carrer principal, on l'anaven llençant per desfer el fang i tirar-lo pel clavegueram. L'aigua no parava d'arribar, i després un altre grup amb escombres la desplaçava a tota velocitat. En ritme era frenètic. Han vingut de Xest, de Sant Antoni, de Requena, tot pobles del costat, però també de València. Dos nens totalment baldats s'asseuen en un esglaó amb una pilota tacada de fang. "Han treballat de valent, com si fossin adults", diu una dona gran que se'ls mira.

"Crec que avui he tornat a creure en l'ésser humà", diu la Carmen, de Xiva, des de la porta del seu garatge, totalment destrossat. El Juan, que ha vingut de Teruel, l'està ajudant. No es coneixen. Torna a creure en l'ésser humà quan veu que la plaça major de Xiva està plena de voluntaris. Una treballadora de l'Ajuntament ha fet paella. En una taula hi ha fruita, aigua, empanades, cafè... A les cases estan fent entrepans que porten als que treuen fang. Ho fan els ciutadans de Xiva, els voluntaris i també els militars. Ningú és més que ningú. Els pagesos han perdut les collites i estan netejant cases que no són seves. Un empresari ha perdut els 60 cotxes que tenia a la venda al seu pàrquing exterior, i està ajudant a netejar un taller del davant.

Xiva i Utiel han passat de ser ciutats aïllades, catastròfiques, on ningú podia entrar ni sortir, a ser ciutats col·lapsades, amb una munió de cotxes fent cua als seus accessos. No ho fan per fugir-ne, sinó per entrar a ajudar.