La Generalitat traslladarà les 2,7 milions de tones de deixalles de Vacamorta a un nou abocador

GironaDes de Ripoll, fins a Mataró o Roses, passant per Santa Coloma de Farners, Granollers o Banyoles. Qualsevol territori situat a 80 km de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà) podria ser l’escollit per acollir el nou abocador on es traslladaran les 2,7 tones de deixalles que hi ha ara al de Vacamorta. Han calgut uns vint anys i nou sentències judicials perquè la Generalitat comenci el desmantellament d’aquesta instal·lació envoltada de polèmica des de principis del 2000.

La ponència ambiental del departament de Territori ha avaluat les diferents opcions per buidar l’abocador i ha conclòs que el millor seria decantar-se per l’alternativa 0, és a dir, deixar els residus on són ara. No obstant això, aquesta opció no és factible, ja que fins a nou sentències del TSJC i el Tribunal Suprem obliguen la Generalitat a buidar-lo i deixar el paratge tal com estava abans de començar a abocar-hi els residus. 

Davant d’aquesta impossibilitat, la ponència ambiental ha conclòs que la segona millor opció és traslladar les deixalles a un abocador que estigui, com a màxim, a un radi de 80 km. Segons fonts de Territori, cap de les instal·lacions que existeixen actualment podrien acollir els 2,7 milions de tones i, per aquesta raó, “el més lògic és fer-ne una de nova”. 

Ara l’Agència Catalana de Residus (ARC) està estudiant possibles ubicacions, que després hauran de passar pel sedàs de la direcció general d’Urbanisme per comprovar si són viables. A més, els diferents llocs que es contemplin també hauran de rebre l’aval de la ponència ambiental. Per tot plegat, la conselleria calcula que tot aquest procés es farà al llarg del 2021 i que es podria trigar uns dos anys fins que es puguin començar a moure les deixalles al seu destí final. 

Entre 20 i 90 anys

L’escrit de la ponència ambiental, que es publicarà pròximament al DOGC, adverteix que, amb les circumstàncies actuals, el buidatge es podria allargar “70 o 80 o 90 anys” –segons Territori– i que s’hauria de trobar la manera de reduir el temps d’execució fins a un màxim de dues dècades. La conselleria exposa que un dels principals motius que impedeix augmentar la celeritat del buidatge és que els municipis del voltant de Vacamorta “han prohibit el pas de camions de gran tonatge i han limitat el nombre de camions més petits que poden passar pel seu municipi diàriament”, cosa que fa allargar els terminis. 

Paral·lelament, la Generalitat assegura que es continuarà amb el buidatge fins que es pugui executar el trasllat definitiu, i pròximament traurà a licitació un contracte de 2,5 milions d'euros per treure 24.500 tones. 

Manca d’informació

L’alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Dani Encines, ha lamentat que no se’ls ha informat de les conclusions de la ponència ambiental. “Tornem a reclamar el que creiem que és essencial: que ens informin de manera periòdica”, ha reiterat Encines, que ha tornat a demanar que es creï una comissió de seguiment on hi hagi representants del departament, el municipi, la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC) i el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) que es reuneixi cada tres mesos. 

Els últims vint anys, el consistori i aquestes dues entitats han liderat la lluita contra les instal·lacions de Vacamorta, amb incomptables recursos judicials i mobilitzacions. De fet, va ser gràcies a la seva denúncia que un jutge va obligar la Generalitat, a finals del 2014, a clausurar definitivament l’abocador i a treure totes les deixalles abocades, després d'una altra sentència contrària el 2003.

Durant els últims anys, el Govern ha presentat diversos recursos per evitar haver de moure els residus, fins al punt d'acabar amb la paciència del TSJC. El 2015 el tribunal va qualificar “del tot inadmissible i insuportable” que la Generalitat no hagués començat a buidar l’abocador i, quatre anys més tard, el 2019, va arribar a titllar de “repugnants” els intents de l’executiu de retardar el buidatge, i fins i tot va afirmar que l’últim recurs que havia presentat el Govern era “una burla en tota regla” a la sentència del 2015. 

L’empresa que va gestionar l’abocador era Recuperació de Pedreres SL, propietat dels empresaris Gustavo Buesa, Josep Mayoral i Fomento de Construcciones i Contratas. La companyia és una de les que s’investiguen en el Cas Pujol, ja que, suposadament, hauria format part d’un entramat d’empreses relacionades amb Jordi Pujol Ferrusola per desviar diners públics.