La Generalitat ja recomana l'ús de mascaretes per a tothom

BarcelonaUn home de mitjana edat espera el seu torn per entrar al supermercat. Duu unes ulleres de sol i una mascareta blanca que li cobreix la boca i el nas. També la porten el botiguer que despatxa els productes i el treballador que reposa l'estoc de llegums en un passadís pràcticament buit. Aquesta escena quotidiana a qualsevol botiga de primera necessitat a Catalunya serà, a partir d'ara, encara més habitual. Aquest dijous, el departament d'Interior de la Generalitat ha recomanat explícitament a través del Twitter de Protecció Civil que per anar a comprar cal portar "el nas i la boca tapats amb una mascareta o similar". Així, el Govern es desmarca de la recomanació estatal i demana als ciutadans que també es posin guants per tocar els aliments, dur una bossa o carretó propis, rentar-se les mans només arribar a casa i netejar amb gel desinfectant el carretó.

Fins ara, les autoritats sanitàries catalanes recomanaven una bona higiene de mans per protegir-se, però no aconsellaven l'ús de la mascareta de manera general malgrat que molts catalans ja hagin comprat les poques unitats que queden al mercat o se n'hagin fet de casolanes. De fet, hi ha divisió d'opinions fins i tot al si del Govern. El departament de Salut no canvia el seu criteri inicial i manté que no cal que la població porti mascaretes, mentre que ahir mateix el president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller d'Interior, Miquel Buch, van fer referència a aquest material com a mesura de protecció bàsica. De fet, Torra va fer una crida a la població per sortir al carrer amb mascaretes, guants i ulleres "encara que siguin casolanes", ja que defensa que és millor sortir amb material de protecció fet a casa que sense res.

El secretari de Salut Pública, Joan Guix, manté en conversa amb l'ARA que "de moment", i fins que un article demostri la seva eficàcia i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomani específicament el seu ús, s'hauria de limitar l'ús de la mascareta a malalts i professionals sanitaris, inclosos els farmacèutics i els cuidadors de gent gran. Ara bé, l'epidemiòleg reconeix que tindria sentit que tothom pogués portar-ne, perquè es reduiria el risc que pacients asimptomàtics o que desconeixen que la tenen propaguin el virus. Guix, però, admet que "una cosa és l'ideal i l'altra la possibilitat" i explica que hi ha una falta general de materials de protecció al territori que obliga a reservar les mascaretes disponibles als que més les necessiten.

Sense consens mundial

La falta de consens sobre l'eficàcia de les mascaretes és mundial i experts d'arreu es contradiuen. Alguns hi estan en contra, eminentment per la falta de recursos, i d'altres defensen aferrissadament el seu ús. Mentre que Espanya no recomana explícitament fer-les servir entre la població general –de fet, el govern la considera una mesura ineficaç–, hi ha altres països com Àustria i la República Txeca –amb una taxa de contagi inferior– que imposen la cobertura de boca i nas al carrer amb una mascareta o bufanda.

Àustria, per exemple, les donarà gratuïtament a les entrades dels supermercats a partir de dilluns, i el govern txec obliga tothom que vulgui sortir de casa a posar-se-la. Altres països viuen diverses casuístiques internes. A Itàlia, com a Espanya, només se'n recomana l'ús en cas de contagi, sospita o símptoma, així com entre professionals sanitaris. Ara bé, hi ha moltes localitats que sí que obliguen a fer servir la mascareta en espais públics com a la Toscana, on es distribueixen gratuïtament i se sanciona amb fins a 500 euros qui no les porta en espais tancats.

L'OMS diu no tenir encara una resposta inapel·lable a aquest debat. Si bé des del primer moment guarda distàncies i no aconsella les mascaretes per a la població sana, tampoc no censura els estats que ho fan. "Continuem reunint totes les proves i avaluant el benefici potencial de fer servir les mascaretes per a tota la comunitat", va dir dimecres el director general de l'organisme, Tedros Adhanom Ghebreyesus. Tot seguit, va puntualitzar que, ara per ara, únicament es recomanen a malalts i cuidadors, i va insistir que en aquests casos només resulten efectives si es combinen amb mesures protectores eficients com la higiene.

La Xina és taxativa: si el virus està afectant tant Occident és perquè els governs no estenen l'ús de la mascareta a tots els nivells de la població. "El gran error dels Estats Units i Europa, en la meva opinió, és que la gent no porta mascaretes", resumeix el director general del centre xinès per al control i la prevenció de malalties, George Gao. "Moltes persones tenen infeccions asimptomàtiques o presimptomàtiques –continua l'expert a la revista Science, l'única entrevista que ha concedit a un mitjà de comunicació– i, si porten la mascareta, s'evita la sortida de gotetes respiratòries i que infectin altres persones".

Sense estoc a les farmàcies des de febrer

Una afirmació que comparteix el president de la Federació de Farmacèutics de Catalunya, Antoni Torres, ja que les mascaretes casolanes tindrien una funció similar a la de les mascaretes quirúrgiques –les més simples–, que serveixen sobretot per "evitar la contaminació": no deixen passar partícules i, per tant, s'eviten els fluids quan s'estossega i, alhora, impedeix que si es toca un element contaminat per covid-19 la gent es posi la mà a la boca o al nas, per on arriba el contagi.

En canvi, en els espais amb un alt contacte amb el virus –centre sanitaris, residències o serveis d'emergències– aquestes mascaretes casolanes, o fins i tot les quirúrgiques, no complirien bé la seva funció, com sí que ho fan les de més filtratge, les FFP2. Però, ara com ara, tant les quirúrgiques com les FFP2 no es poden trobar fora del circuit sanitari. Les farmàcies no tenen mascaretes des de finals de febrer i, tal com va explicar l'ARA dimecres, s'ha creat un mercat negre al voltant dels productes sanitaris, en el qual suposats proveïdors oferten material 10 vegades més car de l'habitual. Isa Prendres, que té una farmàcia a Vilanova i la Geltrú, va rebre una oferta d'un proveïdor que li oferia 2.000 mascaretes amb filtre per 5.000 euros, i s'havia de pagar per avançat. "Va trucar a tots els farmacèutics de la zona i ningú el va creure", diu.

Els farmacèutics assumeixen que la prioritat ara és que hi hagi prou material per als que més ho necessiten, però consideren primordial que quan la gent pugui tornar a sortir al carrer hi hagi prou estoc de mascaretes per a tothom. Especialment perquè la població "s'haurà de protegir de possibles portadors del virus no simptomàtics", explica la vicepresidenta del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Núria Bosch, que reclama una "coordinació amb l'administració per poder aportar aquestes mascaretes de manera controlada, sense que ningú les aglutini o hi faci negoci".

Ara no hi ha estoc per dos factors, diu Bosch: per l'alta "demanda mundial" i pel "control i gestió centralitzada" que no permet que el sector acudeixi als grans proveïdors. Els circuits estan tancats. La manca de mascaretes es tan gran que no en tenen ni els propis farmacèutics per protegir-se, i moltes vegades han hagut de cobrir-se la cara amb el material que els han donat els veïns o altres sanitaris.

De fet, el Col·legi de Farmacèutics va repartir fa uns dies 10.000 mascaretes per a les 3.227 farmàcies que hi ha a Catalunya, un estoc que va facilitar el departament de Salut, però que no servia per cobrir tots els treballadors del sector. Ara, després de 15 dies reclamant, tant el ministeri com el departament els han autoritzat una compra de 130.000 mascaretes a proveïdors estrangers, cap per comercialitzar, i que encara no saben quan tindran.