Generalitat i Estat s'encallen en l'habitatge: el ministeri reitera el no a l'índex català

MADRIDQualsevol reunió d'infraestructures entre l'Estat i la Generalitat implica parlar del traspàs de Rodalies, una de les exigències històriques dels partits independentistes. Aquest dimecres, però, en una reunió entre la ministra de Transports en funcions, Raquel Sánchez, i la consellera de Territori, Ester Capella, aquesta matèria gairebé ni s'ha abordat. De fet, ni formava part de l'ordre del dia. A les portes d'una possible investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol, el traspàs "integral" de Rodalies és un dels temes que es vol desllorigar a canvi de donar suport a Sánchez, com a mínim per part d'ERC, de manera que en aquesta ocasió cap de les dues parts hi ha volgut fer sang.

Això ha donat peu a tractar amb més profunditat altres qüestions, algunes de vinculades a l'habitatge. Però la trobada no ha donat fruits en aquest àmbit i Capella ho ha expressat a la sortida. "Com en totes les reunions, hi ha aspectes positius i d'altres de menys positius", ha dit la consellera. Aquests aspectes menys positius tenen a veure amb l'índex de referència que ha de regular els preus dels lloguers d'aquelles zones tensades, així com amb les mateixes zones tensades que vol declarar Catalunya i que en aquests moments són 140 àrees. "No hi ha acord", ha sintetitzat la consellera.

Capella ha assegurat que un dels punts de "divergència" és quin índex de referència s'utilitza, si un per a tot l'Estat, és a dir, homogeni, o un de propi per a Catalunya (la llei d'habitatge catalana que va tombar el Tribunal Constitucional ja en recollia un). La Generalitat vol aquesta segona opció, malgrat que és coneixedora que el ministeri sempre ha parlat d'un índex igual per a totes les comunitats i de fet "està oberta" a parlar-ne, apunten fonts catalanes a l'ARA. "Les discrepàncies són tècniques", apunten fonts del ministeri, que també creuen que la negociació arribarà a bon port.

Treball a dues bandes

El treball per dissenyar aquest indicador (que no serà imminent) s'està fent a dues bandes: un equip de tècnics del cadastre, de registradors, però també de l'Agència Tributària entre d'altres. I un altre entre ministeri i conselleria (cal tenir en compte que la Generalitat és l'única comunitat que ho ha demanat). Si bé es parteix de l'índex català, tècnicament i per "seguretat jurídica" no es pot replicar igual si es vol aplicar a tot l'Estat: "El Tribunal Constitucional el tombaria", apunten fonts coneixedores del procés, que sostenen que el disseny final serà "molt similar" al català, però que cal modificar alguns criteris.

"Està molt avançat", afirmen des del ministeri, que recorden que en algun dels esborranys de la llei s'havia plantejat la necessitat de donar un marge de fins a 18 mesos per definir-lo, una idea que no va acabar prosperant. En aquest sentit, Capella ha afirmat que el ministeri s'ha compromès a publicar-lo "de forma ràpida", però ningú es vol arriscar amb les dates.

Pel que fa a la resolució que ha de publicar el ministeri per donar el vistiplau a les 140 zones tensades identificades per la Generalitat, el compromís és fer-ho aviat. La idea seria fer-ho en paral·lel a l'índex, tot i que no descarten que pugui ser abans. La Generalitat va enviar a finals d'agost tota la documentació per poder-les declarar i limitar els preus, i va sostenir que la seva posada en marxa seria “immediata”, però des del ministeri ho refredaven, com ja va anticipar l'ARA. A més, el ministeri apunta que encara falta un document per part del Govern: "Un pla específic on es recullin mesures per corregir els desequilibris [de les zones tensades], així com un calendari per desplegar-lo", apunta el ministeri en un comunicat.

Amb tot, Capella no ha contestat sobre si aquest bloqueig en el desplegament de la llei d'habitatge estatal, negociada i acordada amb ERC i EH Bildu, pot dificultar una possible investidura de Pedro Sánchez. En aquest sentit, el Sindicat de Llogateres, que ha instat la ministra Sánchez a "desbloquejar ja" la regulació dels preus dels lloguers a Catalunya, ha demanat als partits catalans "que ho posin com a condició de cara a una investidura" de Sánchez.

Més trens a Lleida

La poca satisfacció de la Generalitat ha vingut per la part d'infraestructures. Capella ha anunciat un acord amb el ministeri per doblar la freqüència de la línia de Rodalies R12, que connecta Lleida amb Barcelona i passa per ciutats com Cervera i Manresa, abans que acabi l'any. El ministeri posarà els trens, mentre que la Generalitat hi dedicarà dos milions anuals per cobrir les despeses extres, com ara els sous dels maquinistes, expliquen fonts de la conselleria a l'ARA.

Alhora, s'ha entomat el compromís de "millorar el temps de resposta de les incidències" a Rodalies. Aquesta promesa arriba després d'uns mesos marcats per multitud de problemes a Rodalies, amb incidències greus com la de Gavà del mes de maig. Des de la conselleria s'ha assegurat que el govern espanyol s'ha "compromès a fer-los arribar un informe" d'aquest cas per saber el que va passar.

A banda, totes dues també han abordat els diners que queden pendents de la famosa disposició addicional tercera de l'Estatut de l'any 2008, que ascendia a 759 milions d'euros, segons càlculs de la Generalitat. D'aquests, en queden 359 milions per pagar: 200 milions aquest any, que el ministeri apunta que es pagaran "les pròximes setmanes", i 159 milions el 2024.

914 milions per a carreteres

L'Estat es va comprometre a transferir 914 milions d'euros en el marc de la negociació dels pressupostos generals de l'Estat per al 2023 per a la millora de quatre infraestructures: 250 per a la millora de la connectivitat de l'AP-2 i l'AP-7; 260 per a la millora de l'Eix Pirinenc (N-260); 384 milions per pacificar la N-II i la C-32 al Maresme, i 20 milions per a dos intercanviadors ferroviaris per connectar la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat amb Rodalies a Volpelleres i a Hospital General. Després de la reunió d'aquest dimecres s'ha acordat que en el termini d'un mes es tanquin els textos dels convenis perquè es pugui iniciar el tràmit burocràtic i executar l'anualitat aquest any.

La novetat d'aquests convenis és que el mètode d'execució per a aquestes partides és el denominat encomandes de gestió, que ja s'aplica a Euskadi. Resumint-ho molt: la Generalitat executa l'obra i l'Estat la paga. És a dir, el protagonisme recau en la Generalitat, perquè l'Estat no se'n pugui desentendre. Sobre la B-40, ministeri i Govern van signar el protocol i confien en poder tancar el conveni a la tardor.