La Generalitat i Barcelona descarten acusar d'assassinat els terroristes del 17-A i demanen 44 i 95 anys de presó
La Fiscalia també descarta la condemna per les morts, a diferència de les resta d'acusacions
BarcelonaLa Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, com la Fiscalia, descarten acusar d'assassinat els dos únics membres de la cèl·lula de Ripoll vius a qui es jutjarà pels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d'agost del 2017, en els que van morir 16 persones i 140 van resultar ferides. En línies generals, els serveis jurídics d'Interior del Govern i els del consistori consideren que Driss Oukabir –germà d'un dels terroristes abatuts a Cambrils que s'hauria fet enrere del pla a última hora– i Mohamed Houli Chemlal, ferit en l'explosió del xalet d'Alcanar que va precipitar els plans de la cèl·lula, no són autors materials dels atacs mortals i per això consideren que –almenys amb les proves que hi ha ara mateix sobre de la taula– no se'ls pot condemnar per aquests fets. Segons ha sabut l'ARA, el Govern demana una pena de 44 anys de presó per als dos terroristes i vuit per a Saïd Ben Iazza, l'home que hauria ajudat el grup a comprar el material per fer explosius, mentre que l'Ajuntament eleva la petició als 90 i 95 anys de condemna per a Oukabir i Houli i també demana vuit anys per a Ben Iazza.
La postura dels gabinets jurídics de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona –que actuen com a perjudicats en el procediment– s'acosta a la de la Fiscalia, que demana 41 anys de presó per a Houli, 36 per a Oukabir i vuit per a Ben Iazza, però contrasta amb la postura de la majoria de les acusacions particulars, que representen les víctimes i els seus familiars, i de les populars (l'associació 11-M i l'Associació de Víctimes del Terrorisme). Tant aquestes dues entitats com la majoria dels advocats de les víctimes fan responsables els dos membres de la cèl·lula de Ripoll dels atacs de Barcelona i Cambrils i els demanen la presó permanent revisable i més de 2.000 anys de presó.
Fonts del Govern consultades per l'ARA apunten que "no se'ls pot acusar del delicte d'assassinat perquè no en són autors materials". Des de l'Ajuntament de Barcelona, el regidor de Drets de la Ciutadania, Marc Serra, recorda que la tesi que ha defensat sempre el consistori és la de fer responsables els dos terroristes vius dels morts i ferits comesos per la resta de membres de la cèl·lula però admet que la decisió final de l'Audiència Nacional de descartar processar Oukabir i Houli per assassinat "els lliga completament de mans". El consistori havia recorregut totes les resolucions que descartaven el delicte d'assassinat. "Hem lliurat la batalla perquè s'ampliés l'acusació però s'ha descartat de manera sistemàtica, i per una qüestió de rigor jurídic entenem que ara no es pot fer".
Els serveis jurídics del departament d'Interior defensen dos col·lectius perjudicats diferents, el dels Mossos d'Esquadra ferits i els dels Bombers. En l'escrit d'acusació respecte dels mossos ferits, al que ha tingut accés l'ARA, els advocats del Govern expliquen que la cèl·lula de Ripoll va començar a formar-se el 2015, sota la "direcció espiritual" de l'imam Abdelbaki es-Satty. Primer va "captar" i "adoctrinar en el jihadisme radical" els germans grans, Younes Abouyaakoub, Youssef Aalla, Mohamed Hichamy i un amic d'aquest, Houli Chemlal. Després s'hi van sumar els petits i els germans Driss i Moussa Oukabir. El pla per atemptar es va començar a idear el maig del 2017 quan els tres primers germans van convocar la resta del grup –excepte Driss Oukabir– en un parc de Girona i els van proposar fer volar pels aires la Sagrada Família i altres monuments de Barcelona amb furgonetes carregades d'explosius. Els terroristes també havien buscat per internet altres possibles objectius com ara el Camp Nou, locals d'oci de Lloret de Mar o la Torre Eiffel de París, que alguns d'ells van visitar i fotografiar dies abans dels atacs.
La data de l'atemptat havia de ser el 20 d'agost del 2017 però quatre dies abans el xalet on els terroristes fabricaven els explosius va explotar –hi van morir l'imam, el germà gran dels Aalla i Houli Chemlal va quedar ferit– i això va precipitar els plans de la cèl·lula. Younes Abouyaakoub va aprofitar una de les furgonetes per atemptar a les Rambles i va assassinar 14 persones i un altre ciutadà durant la seva fugida cap a l'Alt Penedès, on va acabar sent abatut. Ja de matinada, cinc terroristes més van protagonitzar un altre atropellament amb un turisme kamikaze al passeig Marítim de Cambrils i van assassinar una altra dona.
Un mateix relat amb conclusions diferents
El relat que fan totes les acusacions és el mateix i es basa en els extensos fets que va aconseguir provar la investigació dels Mossos d'Esquadra, però les conclusions a les que arriben la resta d'acusacions son diametralment diferents. "Si formaven part d'una organització terrorista, l'integraven fins a les últimes conseqüències", defensa l'advocat de l'Associació 11-M Antonio Segura a l'ARA. De fet, el sindicat dels Mossos USPAC –que exerceix d'acusació particular en nom d'alguns dels agents ferits– tampoc comparteix la visió dels serveis jurídics d'Interior i demana la presó permanent revisable i més de 5.000 anys de presó per a Oukabir i Houli.
El regidor de Drets de Barcelona apunta a l'ARA que els serveis jurídics de l'Ajuntament no descarten en funció del que es pugui demostrar durant el judici modificar el seu escrit de conclusions provisionals i poder incloure finalment l'acusació d'assassinat a la que han hagut de renunciar, diu, a contracor i amb una sensació "amarga", pensant en les víctimes i en la necessitat de la ciutadania d'esclarir els atacs i depurar-ne responsabilitats.
