“Estem demanant a les generacions futures que ens subvencionin”

Alistair Woodward és optimista i encara confia en la possibilitat d’aturar els pitjors efectes del canvi climàtic. Uns efectes que ell estudia especialment en l’àmbit de la salut, com a cap d’Epidemiologia i Bioestadística de la Universitat d’Auckland. Fa poc va ser a Barcelona per impartir el seminari El canvi climàtic ens emmalalteix: salut i alimentació, convidat per la Fundació Catalunya Europa i el BBVA, dins del cicle de conferències Re-city sobre l’escalfament global.

A Catalunya es va detectar fa poc el primer cas de dengue autòcton. ¿És conseqüència del canvi climàtic?

Potser no n’és directament la causa però amplifica i agreuja el problema. Segurament el dengue no hagués arribat tan ràpid sense el canvi climàtic. El dengue, de fet, és el clàssic exemple d’efecte del canvi climàtic, perquè és la més mòbil de totes les malalties de transmisió per mosquits. El mosquit que transmet la malaltia és molt sensible a la temperatura i necessita aigua i calor per propagar-se.

¿Hi ha altres malalties sensibles també a la temperatura?

Sí, sabem que hi ha malalties que han tornat a Europa després d’haver-ne estat erradicades per culpa de l’augment de les temperatures, com és el cas de la malària que ha reaparegut a Grècia. En aquest cas, l’efecte del canvi climàtic s’ha vist agreujat per la fallida del sistema sanitari grec per les retallades, que també hi ha jugat un paper. El canvi climàtic genera unes condicions favorables, un momentum per a la propagació de certes malalties. Un altre exemple són les malalties de vibrió, que és un tipus de bacteri. La més coneguda és el còlera, però hi ha altres infeccions d’aquesta mateixa família. Són bacteris que viuen a l’aigua i ja sabem que hi ha un lligam entre l’augment de temperatura del mar Bàltic i el nombre d’infeccions de vibrió en aquella zona.

¿Com ens podem adaptar als canvis?

Des del punt de vista de la salut, l’adaptació més important és assegurar-nos que els sistemes de salut pública tinguin prou recursos, sobretot en els països més pobres, que són els més vulnerables. Un exemple n’és l’illa de Kiribati, que només s’aixeca dos metres sobre el nivell del mar, i que està tenint molts problemes sanitaris per falta de diners. Jo crec que els països rics tenim una obligació, reconeguda, de fet, a l’Acord de París, d’aportar diners a aquests països que estan a la primera línia dels efectes climàtics. Uns diners que necessiten per adaptar els seus sistemes de salut, per exemple. Hi ha països que ja ho estan fent, com els escandinaus, o Nova Zelanda, que també està fent molta feina per ajudar les illes del Pacífic veïnes.

També parla dels riscos de transició. A què es refereix?

Si hem de respondre al repte del canvi climàtic haurem de fer uns canvis enormes en els nostres estils de vida, en la producció d’energia, el transport, el sistema alimentari. I si no els fem amb compte tindran conseqüències. Un exemple és el preu sobre el carboni que caldrà aplicar a tot per poder reduir les emissions si volem complir l’Acord de París. Ja es parla de taxar-ho tot amb uns 100 o 200 dòlars la tona de CO2 que cal per produir-ho. I això afectaria a tot, també el sistema sanitari té una petjada de carboni. De fet, entre el 10% i el 15% de les emissions globals venen dels sistemes de salut. Si els sistemes de salut han de pagar 100 dòlars per tona de carboni produït això representarà el 15% de la seva despesa en medicaments.

¿Creu que s’imposarà una taxa al carboni?

No veig de quina altra manera podem motivar la gent a canviar el seu estil de vida si no afecta els preus i el cost del consum. És un principi de mercat. Ara, sense pagar pel CO 2 que emetem estem demanant a les generacions futures que subsidiïn les generacions actuals. Això és molt injust i hauria de canviar.

¿Quins són els efectes més importants del canvi climàtic en la salut?

Els més visibles són els esdeveniments climàtics extrems, com les inundacions, els incendis o els huracans, que a més de cobrar-se morts i ferits també tenen un impacte sobre els sistemes de salut dels països colpejats, que perden infraestructura sanitària per atendre la població. Aquests són els impactes més visibles, però l’efecte més important en la salut és el que tindrà la seva disrupció sobre el sistema alimentari mundial. Un sistema que ja està tensionat per l’augment de la demanda d’aliments pel creixement de població, i que és molt vulnerable al canvi climàtic. Afectarà tothom perquè avui tot el sistema està interconnectat, però les regions que són més dependents de la seva producció local seran les més afectades sobretot per sequeres que els faran perdre collites.

¿Encara és possible aturar això?

Sí, jo no crec que ja estiguem perduts. És un repte però només requereix voluntat política real. A més, crec que el canvi climàtic també representa una oportunitat, perquè ens està forçant a fer canvis positius com els que obliga en els hàbits alimentaris. Pot ser una oportunitat per reduir el consum de carn, sobretot als països rics on hi ha un excés de proteïna animal que també provoca obesitat i altres malalties. En aquest cas, que no passa en tots, el que és bo per al mediambient alhora és bo per a la nostra salut.