Un gel 'low cost' a base d’arròs transgènic per impedir el contagi del VIH
Una investigació catalana avança cap a un mètode de prevenció més barat i fàcil de fabricar
BarcelonaInvestigadors del Centre Agrotecnio de la Universitat de Lleida i de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa han fet un avenç important per fabricar un gel que freni el contagi del virus de la immunodeficiència humana (VIH). En un estudi –publicat a la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences' dels EUA– expliquen que han aconseguit que una planta d'arròs transgènic tingui a la llavor tres proteïnes diferents que impedeixen el contagi del VIH. També han comprovat, en un laboratori, que un extracte d'aquest arròs bloqueja l'accés del VIH a les cèl·lules humanes.
Mentre no es desenvolupa una vacuna contra el VIH, tenint en compte la dificultat d'accés als tractaments retrovirals i als preservatius en alguns països, els tractaments preventius microbicides que impedeixen el contagi poden ajudar a evitar moltes infeccions. Els investigadors han treballat amb aquest objectiu en ment per aconseguir un fàrmac que tindria tres avantatges principals: seria més barat, fàcil de conservar a temperatura ambient i senzill de fabricar.
L'ús de proteïnes per impedir el contagi del VIH no és nou, però normalment es produeixen en cèl·lules de mamífer o bacteris cultivats en laboratori: són cares de fer i poden ser difícils de conservar. "Cultivar arròs és fàcil, més assequible i es pot fer al país mateix on s'ha de fer servir", explica l'immunobiòleg de l'IrsiCaixa Jorge Carrillo. Afegeix que l'arròs es pot conservar bé, tal com ja es fa tradicionalment, i que preparar el medicament pot ser tan senzill com moldre els grans i fer servir la farina per preparar el gel. La pomada o gel microbicida s'hauria d'aplicar a la vagina o al recte abans de mantenir relacions sexuals per tal d'impedir el contagi.
Com funciona
Jorge Carrillo explica que les proteïnes de la planta desenvolupada al centre Agrotecnio s'adhereixen a la superfície del retrovirus, concretament a les proteïnes gp120. D'aquesta manera, el VIH queda inutilitzat per encaixar amb "la principal diana" d'infecció en els humans: la molècula CD4 dels limfòcits T. És com si els retrovirus fossin cotxes i les proteïnes de l'arròs se'ls enganxessin com remolcs massa grans que els impedeixen trobar un lloc adequat per aparcar a les cèl·lules humanes. També és important que una sola planta produeixi tres proteïnes diferents que fan el mateix efecte: la combinació fa molt més difícil que apareguin variants del retrovirus resistents al medicament.
"Els microbicides tòpics podrien ser una opció assequible per als països de recursos escassos, que tenen dificultat d'accés als tractaments antiretrovirals i a mètodes barrera com ara els preservatius", afirma un comunicat d'IrsiCaixa, un institut impulsat per l'Obra Social La Caixa i el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Perquè aquest gel sigui realitat encara s'hauran de fer els assaigs clínics, que ajudaran a concretar el grau d'eficàcia del producte, i després caldrà fabricar-lo, però Carrillo afirma que "no és especialment complex de fer". "Que el tinguem depèn bàsicament del finançament; com més en tinguem i més ràpid l'aconseguim més aviat podrà ser una realitat", assegura.
"En alguns casos els microbicides poden ser l'única opció per a les dones per prevenir la infecció pel VIH, perquè sovint els homes són reticents a l'ús del preservatiu", explica el bioquímic de l'IrsiCaixa Julià Blanco. "Aquesta estratègia innovadora és, sent realistes, l'única manera amb què els còctels microbicides poden ser produïts a un cost prou baix per als països que més necessiten els tractaments de prevenció del VIH", afegeix el biotecnòleg del centre Agrotecnio Paul Christou.
