Gaultier Barcelona
Un matí qualsevol al bar Pinocho de la Boqueria. Mentre fas una canya, observes de reüll l'home tenyit de ros platí amb una samarreta de ratlles que tens assegut al costat. Et sona, aquella cara, però no saps posar-li nom. És un actor? Un escriptor? Un galerista? Un director? No, és un dissenyador de moda i li agrada infiltrar-se en la vida barcelonina com un més.
El nom de Jean Paul Gaultier (França, 1952) no havia aparegut gaire a les pàgines d'economia dels diaris, i menys als d'aquí, fins fa un parell de dies, quan es va fer públic que el grup català Puig comprava a Hermès un 45% de la marca Jean Paul Gaultier i un 15% adicional al mateix dissenyador. Però a les revistes de moda ja fa molts anys que s'ha guanyat un lloc. I segons Lluís Balagué, que és copropietari de les botigues de Barcelona Jean Pierre Bua i Symbol, s'ha ben guanyat aquest lloc. "Jean Paul Gaultier ha trencat motllos en el món de la moda. És un dels últims couturiers , per no dir l'últim després de la mort d'Alexander McQueen i de tot l'escàndol que ha envoltat John Galliano", afirma.
Balagué no parla des de la distància client-proveïdor, sinó des de l'amistat. "El 1990 vam inaugurar la botiga Jean Pierre Bua i vàrem ser els primers d'Espanya a vendre la marca Jean Paul Gaultier. Va ser una aposta i ha funcionat", sentencia. Amb el temps es van fer bons amics, i Lluís Balagué i el seu soci s'han convertit en els amfitrions del dissenyador francès quan s'escapa a la capital catalana. "Li agrada molt la gent d'aquí, el clima, passejar... Hi ve molt sovint. És una persona fantàstica, positiva, alegre i també una mica tossuda", remata.
Passió per altres cultures
Viatjar, viatjar, viatjar. Les col·leccions de Gaultier estan plenes de referències a altres cultures, properes i llunyanes, exòtiques o quotidianes. Nina Balmes, responsable de la botiga d'antiguitats tèxtils L'Arca de l'Àvia l'ha atès més d'una vegada. "Té un tracte proper, molt correcte, i es nota que hi entén, d'antiguitats. Recordo que l'últim cop que va venir ens va comprar peces daurades i amb brocats, i després vam veure que havia fet una col·lecció inspirada en la religió". Per a Nina Balmes és normal atendre dissenyadors de primera línia, d'aquí i de fora. "Vénen a buscar inspiració, peces vintage realment especials, difícils de trobar en un altre lloc", afirma.
La carrera de Jean Paul Gaultier ha estat la d'un fondista. Sense tenir la preceptiva formació acadèmica, però amb les idees molt clares, abans dels 20 anys ja treballava per a Pierre Cardin. Simplement va tenir la gosadia d'enviar-li uns dibuixos al taller i el mestre francès va saber detectar que estava al davant d'un jove amb talent. Gaultier no va desaprofitar l'oportunitat que li van donar i en menys de cinc anys ja volava tot sol amb la seva pròpia marca.
A finals dels anys 70, París bullia i el creador hi va trobar unes circumstàncies idònies per imposar el seu estil innovador, irreverent, androgin i provocador. La premsa especialitzada el va titllar d'e nfant terrible , un qualificatiu que li anava com anell al dit i que l'ha acompanyat sempre, però que amb el pas del temps li ha quedat petit. És el que opina Lluís Balagué, que considera que Gaultier -a diferència d'alguns coetanis seus- formarà part dels llibres d'història de la moda.
"Va ser un pioner en molts sentits. Va ser dels primers a incloure models d'origen àrab a les seves desfilades, perquè és un defensor de la multiculturalitat. També va difuminar la frontera entre el vestuari masculí i femení, ara recordo els pantalons d'home que pel davant feien l'efecte d'una faldilla llarga. Un altre del seus trets característics són les jaquetes d'estil mariner i les samarretes de ratlles. I la idea d'utilitzar la cotilleria per fer peces de roba d'exterior, ara tan explotada, també va ser seva", explica.
Concepte de bellesa
L'evolució de Jean Paul Gaultier ha estat imparable. Ha aconseguit ampliar el concepte de bellesa utilitzant gent real en els seus anuncis (joves, adults, prims, grassos, guapos, lletjos, amb tatuatges, amb els cabells tenyits, de races diferents...).
Li encanta innovar, anar sempre un pas endavant que la resta. Gaultier encara cada temporada com un nou repte, com una nova oportunitat per sorprendre els seus seguidors.
Ningú sap per on anirà la cosa. Creativitat, espectacle, màgia, sensibilitat, tolerància, una ment oberta... Són els ingredients de la seva fórmula. Tants anys de trajectòria al més alt nivell havien de tenir la seva recompensa. I es va materialitzar l'any 1997, quan la Chambre Syndicale de la Couture de París el va convidar a participar en les desfilades de la Setmana de l'Alta Costura, l'olimp de qualsevol dissenyador.
I és així com aquell jovenet sense gaires complexos, que es va alimentar de la moda més autèntica, que mesclava referents del carrer i del moviment punk sense immutar-se, va aconseguir convertir-se en couturier . "Potser no queda gaire bé que ho digui jo -confessa Lluís Balagué-, però ara mateix Gaultier és el millor. És l'hereu natural d'Yves Saint Laurent, potser Alexander McQueen també hi hauria arribat, però és mort. Alexis Mabille també ho fa bé, però no està a la seva altura. La seva alta costura és increïble, totalment artesanal. Serà l'últim", vaticina.
El sentit de l'espectacle també corre per les venes de Gaultier: és un admirador confès del festival d'Eurovisió, va presentar un programa a la cadena MTV, ha gosat enregistrar una cançó i també ha dissenyat vestuari per encàrrec.
Qui no recorda la cotilla atòmica que va lluir Madonna a la gira Blond Ambition de l'any 1990? O els vestits delirants que va lluir l'actriu Victoria Abril a la pel·lícula Kika , del director Pedro Almodóvar? De París a Barcelona, geni i figura.
