“Les gaseles dels blancs”

Barcelona“Ells veien que arribava un grup de persones blanques que portaven unes gaseles i no entenien res, no sentien com a propis aquests animals. Ni ens coneixien a nosaltres”. Hugo Fernández, veterinari del Zoo de Barcelona, i Conrad Enseñat, conservador de mamífers del centre, fa més de deu anys que treballen en el projecte de reintroducció de la gasela comuna ( gazella dorcas ) al Senegal, un dels països africans d’on és originària i on ja fa dècades que es va extingir. Moltes de les espècies pròpies de la regió del Sahel, de fet, han seguit una evolució semblant a la d’aquesta gasela pels efectes combinats del canvi climàtic i la caça excessiva. I les generacions més joves ja no n’han vist cap exemplar.

“Tot el que perdem ho perdem per sempre”, remarquen des del Zoo de Barcelona, que el 2017 es va sumar a aquest projecte de reintroducció liderat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que treballa en xarxa amb diferents zoològics europeus per aconseguir els animals. La iniciativa es va engegar després de rebre la petició de la direcció de Parcs Nacionals del Senegal i ara es dona per consolidada. Però, tal com expliquen els tècnics del zoo, reintroduir-hi els animals va associat a establir un fort lligam amb la població autòctona per evitar, per exemple, que cacin les gaseles i per anar fent que les sentin com un element autòcton, un procés equiparable al de la reintroduicció de l’os a casa nostra. En el cas del projecte al Senegal, la connexió s’ha de fer amb persones del poble nòmada peul, que són les que viuen a la zona on hi ha la reserva de fauna de Ferlo Nord, al costat del poblat de Katané.

“Era important explicar-los que aquesta gasela és una espècie pròpia del seu país”, apunten els responsables del projecte, que expliquen el xoc cultural de l’arribada i que els natius encara ara es refereixen a la gasela comuna com “la gasela dels blancs” .

“Ara ja som els seus blancs i quan hi anem ens pregunten per què hem trigat tantes llunes a visitar-los”, expliquen Enseñat i Fernández. Per aconseguir aquesta connexió, tot i les dificultats idiomàtiques -els habitants del petit poblat parlen fulah-, han fet propostes com celebrar la festa de la gasela, amb un espectacle de putxinel·lis centrat en els animals, o jocs com ara associar les fotos dels veïns del poblat a diferents animals en funció de l’edat. Segons expliquen, lligaven imatges de la gent més gran a animals ja extingits o en vies d’estar-ho i això feia que automàticament ells repetissin el nom i parlessin d’animals com les girafes, que els més joves ja no han vist. Des que va començar el projecte s’han reintroduït a Katané una quarantena d’animals. El primer pas de l’aventura, però, és la petita reserva d’adaptació de Guembeul. Després les gaseles es traslladen, en un trajecte de vuit hores per carretera, fins al gran tancat, de 1.200 hectàrees, de Katané.

Trasllat per carretera

Els representats del Zoo de Barcelona, que participa en el projecte tant econòmicament com amb implicació de personal, s’hi han traslladat dues o tres vegades cada any des del 2007. El viatge que van fer, a finals de l’any passat, tenia la missió de traslladar alguns exemplars de gasela que ja havien nascut a la reserva de Guembeul fins al tancat de Katané. Un canvi important en el projecte de reintrouducció perquè ja no implicava portar els animals criats en algun zoològic europeu.

En ple debat sobre la transformació que han de viure aquests espais -i especialment el Zoo de Barcelona, que està pendent d’aprovar el seu pla de futur-, els responsables del projecte de la reintroducció de les gaseles al Senegal defensen que la feina in situ als hàbitats naturals ha de ser una prioritat.