Societat23/09/2014

Per què la reforma de Gallardón era una mala llei?

Experts consultats per l'ARA coincideixen a criticar la falta de consens. Consideren que reduïa la capacitat de decidir de les dones

E. Escriche / N. Martínez
i E. Escriche / N. Martínez

Barcelona1) Josep Maria Lailla, cap de ginecologia i obstetrícia de Sant Joan de Déu i catedràtic de la UB: "La Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia va mostrar la seva disconformitat des d'un inici perquè no se'ls va convidar a debatre els aspectes científics que la llei incloïa. No entro en el debat ideològic, però sí en el mèdic: tenia moltes deficiències. Un dels errors mèdics més grans era que no feia prevenció. No hem d'oblidar que estem davant d'un problema greu -la quantitat d'avortaments que es practiquen- i s'ha de tractar amb profunditat. Hem de ser capaços de seure tots junts a debatre-ho. No pot ser que cada ministre faci una llei, cal fer una reforma que serveixi durant molts anys.

2) Sílvia Aldavert, coordinadora de l'Associació de Planificació familiar de Catalunya i Balears: "Era una mala llei en tots els sentits. No respectava el dret de les dones a decidir, les obligava a ser mares o avortar a l'estranger o clandestinament i, alhora, vulnerava els seus drets sexuals. A més, es convertia en la llei de l'avortament més retrògrada de tot Europa. La seva retirada, però, la celebrem amb cautela perquè el president del govern espanyol ha deixat clar que es tirarà endavant la reforma que obliga a les joves de 16 i 17 anys que vulguin avortar a tenir una autorització prèvia de la família. Cal tenir en compte que una part d'aquestes joves són víctimes d'agressions sexuals dins l'àmbit familiar".

Cargando
No hay anuncios

3) Joaquim Calaf, cap de ginecologia i obstetrícia de Sant Pau i catedràtic UAB: "El pecat original és que era una llei de supòsits i no de terminis. A la majoria de països europeus és de terminis. La llei Gallardón, en tractar-se d'una llei de supòsits, era necessàriament restrictiva. Amb biologia un no ho pot preveure mai tot i aquesta llei oblidava moltes coses. A més, traslladava la responsabilitat a certs professionals, com psiquiatres o psicòlegs. Gallardón tenia ganes de modificar una cosa que funcionava. No generava cap incomoditat ni cap queixa entre dones, ni metges. A més, la llei actual no ha incrementat el nombre avortaments practicats, tot el contrari. L'única manera de lluitar contra el problema és potenciant la contracepció."

4) Isabel Serrano, ginecòloga i presidenta de la Plataforma pels Drets Reproductius: "En termes jurídics la nova llei posava en evidència que no es confiava en la capacitat de decidir de les dones i, això, xoca en un país que defensa la igualtat de drets entre homes i dones. A nivell sanitari, plantejava posar en perill la salut de moltes dones. El mateix llenguatge de l'avantprojecte era obsolet. No hi ha una llei en el marc europeu democràtic que utilitzi aquest llenguatge. Però, sobretot, el que ha demostrat que era una mala llei és que aquest país no ha tingut cap problema amb l'actual normativa. No hi ha hagut problemes sanitaris ni tampoc judicials, això demostra que no hi havia cap motiu per canviar-la".